Curs 2008 - 2009: M'ha agradat, no m'ha agradat

Copiant el format d'un programa de ràdio, us explicaré el que m'ha agradat i el que no m'ha agradat d'aquest curs que està a punt d'acabar-se.

No m'ha agradat ser protagonista a El Periódico per un post com aquest.

M'ha agradat comprovar que en el cinema encara hi pot haver propostes arriscades que funcionin.

No m'ha agradat veure com ens ha deixat referents polítics, històrics i culturals: en Miguel Núñez i en  Mikel Laboa.

M'ha agradat poder estar uns dies a Belfast, a Irlanda, una de les meves debilitats.

No m'ha agradat comprovar que si guanya ZP... Qui guanya si guanya ZP?

M'ha agradat la temporada del Barça i haver pogut viure-la en directe.

No m'ha agradat veure com, un cop més, Israel massacrava el poble palestí.

M'ha agradat comprovar que en Raül Romeva era el millor candidat per les europees i que seguirà com a eurodiputat cinc anys més.

No m'ha agradat el pacte de govern del País Basc i els resultats de Galícia.

M'ha agradat descobrir un grup català com Manel.

No m'ha agradat la càrrega policial a la UB i la polèmica amb els Mossos.

M'ha agradat anar al concert d'U2 al Camp Nou.

No m'ha agradat que la censura es fixés en aquest bloc.

M'ha agradat que algunes i alguns (i no només "dels meus") em fessin arribar la seva incomprensió davant d'aquesta censura.

No m'ha agradat que en conjunt continuem donant raons a la desafecció política.

M'ha agradat, malgrat tot, trobar una mica de llum dins d'aquest "túnel del terror" que és la política municipal.

Us deixo amb un tema de Manel. Es tracta de la cançó Captatio benevolentiae la tonada principal de la qual diu "I a vegades ens en sortim / I a vegades ens sortim / I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim / I a vegades una carambola de sobte ens indica que ens en sortim". Ben adient per un final de curs estrany com aquest.