Pactes a Cerdanyola (2)

Els vots diuen moltes coses. Tot i que de vegades sigui difícil desxifrar, o acceptar, el que transmeten.

Quan fa quatre anys des d'ICV-EUiA de Cerdanyola dèiem que els resultats demostraven que la gent volia que governéssim i, per tant, proposavem un acord de govern a PSC primer i a CiU després, ho fèiem perquè interpretavem que, malgrat no guanyar les eleccions, pujar de 7 regidors a 9 ens legitimava a fer-ho. És un argument discutible, però estic segur que tothom pot arribar a entendre'l.

Què passa quan els vots de la ciutadania ens fan passar de 9 a 5 regidors? Jo ho tinc clar: aquest cop la gent no vol que governem. Algú em podrà dir que si precisem una mica més, en realitat el que no vol la gent és que liderem el govern. Cert. Però no hem d'oblidar que nosaltres ens presentavem per guanyar les eleccions, per liderar un projecte de ciutat. I la ciutadania no ens ha donat suport. Punt. No passa res.

Estic convençut que el que ens cal ara és tornar a l'oposició, i des d'aquí intentar reconstruir el nostre projecte. Un projecte que té bases molt sòlides (molt més que qualsevol dels altres projectes que s'han presentat a les eleccions) però que refent-lo, repensant-lo amb sentit crític i constructiu, ens pot fer tornar a connectar amb la gent i amb els sectors que potser, inconscientment, l'activitat institucional ens ha fet abandonar.

En un moment en el qual s'està fent política a les institucions, però també a les places (literalment), atrinxerar-nos al govern pot ser fatal per nosaltres. Penso.

Estem per ruptures?

No sé què és el que s'està coent a l'interior de tot això. Només m'informo pels diaris que (cada cop menys) llegeixo i per internet. Parlo d'això o d'això, per exemple.

I llegit això, i reiterant que no conec el fons del que es planteja, l'únic que em surt és preguntar-me si, precisament ara, estem per ruptures que després puguem lamentar. Ja n'hem tingut unes quantes com per a topar, de nou, amb la mateixa pedra.

Les primeres (i sospitoses) passes del govern de CiU

Felip Puig, nou Conseller d'Interior

Les primeres passes del govern de CiU demostren una cosa: a qui més mal va fer que ICV-EUiA agafés la Conselleria d'Interior no és a la pròpia ICV-EUiA, sinó a la dreta catalana representada per CiU.

Només cal llegir aquesta notícia per veure que un dels objectius de CiU serà suprimir tres de les iniciatives polítiques més destacades que s'han impulsat des de la Conselleria d'Interior en els anys de govern d'esquerres. Però penso que és obligatori destacar que no són iniciatives qualssevol, sinó que tenen un rerefeons polític i ideològic important.

Una de les obsessions de CiU és acabar amb el límit dels 80 km/h als accessos a Barcelona. Es pot estar d'acord o no, amb la mesura, però el que és objectiu és que és una mesura que ha permès reduïr els índexs de contaminació i els índexs d'accidentabilitat i de mortalitat a les carreteres catalanes. I el que també és objectiu és que ha estat una mesura premiada per la UE. Quins interessos fan que CiU la vulgui suprimir?

Un altre dels cavalls de batalla de CiU és la supressió del codi ètic dels Mossos d'Esquadra i l'eliminació del Comitè d'Ètica. Tant se val que entitats de defensa dels drets humans com l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, l'Observatori DESC, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, SOS Racisme, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans o Jutges per la Democràcia, hagin defensat públicament la necessitat d'aquest codi ètic. Quins interessos fan que CiU el vulgui suprimir?

I, el que m'ha sorprès més negativament: CiU vol revisar la instal·lació de càmeres de vídeo a les comissaries dels Mossos. Una mesura que ha permès que vagin desapareixent les falses denúncies per suposats maltractes a les comissaries i , alhora, els maltractes que sí que s'hi podien produir. Quins interessos fan que CiU vulgui eliminar aquesta mesura?

En fi, preguntes que caldrà respondre i que fan que les primeres passes del govern de CiU siguin, com a mínim, sospitoses.

29 minuts i 1 segon

En 29 minuts queda clar quina és l'opció d'esquerres i quin és el millor candidat.

No cal dir res més.

Jo votaré als que hi eren

Fa unes hores que ha començat la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Segurament és la campanya que a mi, personalment, m'agafa més desmotivat des del punt de vista partidista (que no polític) dels últims anys. No vol dir això que posi en dubte la meva militància, no. La tinc clara. Però la meva implicació, segurament, serà molt menor al que ha estat habitual en mi. Encara que sembli estrany, això farà que voti, més que mai, en clau ideològica.

I aquesta clau és la que em fa dir que jo votaré als que hi eren. I m'explico. Aquest any, al meu entendre, hi ha hagut tres mobilitzacions socials de gran transcendència ideològica i política: el 10 de juliol, la manifestació convocada per Òmnium Cultural arrel de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya; el 29 de setembre, la vaga general convocada per CCOO, UGT i altres sindicats, contra la reforma laboral del PSOE; i el 7 de novembre, la concentració organitzada per la campanya "Jo no t'espero" demanant un Estat laic en motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona.

Han estat tres mobilitzacions que, al marge de l'èxit de participació (notable en tots els casos), han tingut un rerefons polític molt important.

Qui hi era?

Repassem la presència dels partits polítics en aquestes mobilitzacions:

10 de juliol, manifestació convocada per Òmnium Cultural: CiU hi era; PSC hi era; ERC hi era; PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Vaga General del 29-S: CiU no hi era; PSC no hi era; ERC hi era (a la seva manera equidistant habitual); PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Concentració "Jo no t'espero": CiU no hi era; PSC no hi era; ERC hi era (també a la Sagrada Família i, també, demanant que es rebés al Papa amb senyeres); PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Feu comptes. A mi em surt que CiU i el PSC hi han estat un cop; ERC, tres però amb matisos molt significatius; el PP, cap; ICV-EUiA hi ha estat sempre.

El 20-J a Cerdanyola (i 2)

El 20-J a Cerdanyola també es van celebrar alguns actes polítics. Entre ells la presentació del Toni Morral com a candidat a l'alcaldia de cara a les eleccions de l'any que ve.

Més que de l'acte en sí, vull parlar de dos temes que han estat controvertits: l'eslògan de l'acte i el fet que coincidís amb el dia de la celebració de la consulta sobre la independència.

Com que alguna cosa hi tinc a veure, vull començar parlant de l'eslògan triat, i dels seus motius. L'eslògan era "Ja em coneixeu".

El primer que s'ha de tenir en compte és que l'acte era de presentació del candidat. No era un acte de presentació del programa, ni de la candidatura, i no era un acte purament de campanya electoral. Era un acte de presentació del candidat, del Toni Morral. Per tant s'havia de fer referència a la seva figura. I aquí surt la dificultat. Com presentes a algú que ha fet 6 anys d'alcalde i que porta 20 anys de regidor a l'ajuntament? És a dir, com presentes a algú que ja coneix tothom?

Jo sóc partidari que els eslògans polítics siguin el més breus i directes possibles. I "Ja em coneixeu" és breu i directe. Més, impossible.

A part d'això, des del punt de vista purament de màrqueting polític, encara que sigui de forma subtil, quan estàs dient "Ja em coneixeu" estàs dient "Als altres no els coneixeu". I aquest és un dels diferencials que té el candidat d'ICV-EUiA respecte la resta dels candidats i candidates dels partits polítics de Cerdanyola (alguns perquè encara no se sap qui seran, i altres perquè ara mateix són desconeguts). I els diferencials, s'han d'explotar.

D'altra banda, el que és evident és que aquest eslògan no ha deixat indiferent ningú, i que ha aconseguit que els altres partits de la ciutat (crec que amb un error de mires important) anessin a remolc. I això és, també, un valor. Només cal que us fixeu en les declaracions de l'alcaldessa de Cerdanyola el mateix dia de l'acte, i que doneu una volta per la comunitat cibernauta cerdanyolenca, per adonar-vos-en.

D'altra banda, també hi ha hagut certa controvèrsia pel fet que organitzessim aquest acte coincidint amb la consulta del 20-J. Alguns ens han acusat d'oportunistes. De vegades les raons són més senzilles. I en aquest cas l'acte es va fer el dia 20 de juny per una qüestió d'agenda del Joan Herrera. A més, en el propi acte es va animar en dues ocasions a participar en la consulta i això va fer que gent que no tenia pensat votar, ho fes. O sigui que no cal veure fantasmes on no hi són.

"Amagar el cap sota l'estelada" (Andrés Querol dixit)

Hi ha gent que té la capacitat de generar frases certament brillants. Un d'ells és l'Andrés Querol i, conscient com sóc de la mancança que jo tinc en aquesta faceta (una de les meves frases més cèlebres és "la penya és imbècil"), plagio una frase que ell mateix ha fet servir per comentar aquesta notícia.

Preguntats els diferents partits catalans sobre la reforma laboral presentada pel govern del PSOE les respostes han estat, més o menys (permeteu-me un cert grau de subjectivitat), aquestes:

- ICV-EUiA està en contra de la reforma per principis i espera obtenir al carrer el recolzament que no tindrà al Congrés.

- El PSC hi està a favor. Sigui per pragmatisme, sigui per obediència deguda o sigui per convenciment. No sé què és pitjor.

- CiU i PP hi estan a favor. Perquè, com les mesures presentades pel PSOE, són de dretes. Això sí, no volen que se'ls noti massa que hi estan a favor, no fos cas que amb aquest posicionament li estiguessin donant un cop de mà a ZP.

- I ERC? Doncs ERC, en boca de Joan Puigcercós, diu que la millor manera de sortir de la crisi és la independència. Perquè tothom sap que la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units la va provocar la dependència que el país d'Obama té respecte d'Espanya. I el mateix li passa a països com Grècia, Alemanya, la Gran Bretanya i, en general, a tota la comunitat internacional. La solució, sembla, és que la comunitat internacional s'independitzi d'Espanya. A això, a la manca d'arguments per parlar de la crisi econòmica actual, l'Andrés Querol li diu "amagar el cap sota l'estelada". M'apropio, doncs, de la seva frase.

El final d'una legislatura

Arrel de les dimissions d'un regidor i una regidora del PSC, parlava ahir amb dues persones del món de la política de Cerdanyola, i de dos partits diferents, i a totes dues els vaig dir el mateix: aquesta legislatura, com a mínim pel que fa a la projecció pública de la política local, està sent un desastre. I feina tindrem per a què d'aquí a un any, més o menys, la gent vagi a votar.

La imatge és negativa des del principi. I la responsabilitat, col·lectiva. Del partit més gran al partit més petit, tots en sortim malparats d'aquests tres anys. Sense entrar en qüestions de fons, només cal fer un retrat de com estan els grups municipals per entendre que hi ha coses que no van bé. El grup d'ICV-EUiA perdem, a mig camí, un regidor i som fets fora del govern per una moció de censura. Al grup socialista li dimiteixen 3 de 10 regidors, entre ells el cap de llista, i accedeix a l'alcaldia pactant una moció de censura amb CiU i posant d'alcaldessa la candidata que anava al número 8 de la llista. CiU que, després d'assegurar que estaria a l'oposició, entra al govern per a què 2 anys després li destitueixin a la seva cap de llista i acabi de nou al govern, canviant el soci inicial. I el PP que acaba la legislatura amb el seu cap de llista fora del grup popular i participant als plens com a regidor no adscrit, després d'una batalla interna intestinal.

Si tenim en compte que encara queda un any per a les eleccions i que ara es comença a parlar de llistes electorals, no és descartable que encara hi hagi més moviments estranys en els propers mesos. Més encara quan, es diu, que la lluita per encapçalar les candidatures de PSC i CiU serà ben calenteta.

Ja deia abans que la responsabilitat d'aquesta situació és col·lectiva i tothom (i m'hi incloc en la mesura que em toca) ha de fer una profunda reflexió. Potser peco d'ingenuïtat però jo estic convençut que als partits polítics de Cerdanyola hi ha gent capacitada per a redreçar la situació. Esperem que ho aconsegueixin. Si no és així, entre aquest panorama i el descrèdit general de la política i els polítics, esforços gegants haurem de fer per a què l'últim diumenge de maig de l'any que ve la ciutadania vagi als col·legis electorals a votar.

Alcaldessa, cues de pansa

Llegeixo en el bloc de l'alcaldessa de Cerdanyola un article sobre polítiques de joventut a la nostra ciutat. L'alcaldessa es felicita per l'obertura d'un procés participatiu per a què la gent jove de la ciutat tingui veu en els processos de decisió sobre els equipaments que necessita el jovent cerdanyolenc. Posteriorment dedica diversos paràgrafs a desacreditar les polítiques de joventut de l'anterior govern i a lloar les polítiques de joventut que el PSC havia fet abans de l'any 2003.

No entraré en el discurs patètic de dir que nosaltres ho hem fet tot bé i els altres tot malament (l'alcaldessa arriba a dir que “ara hem de cosir l'estripat”, l'estripat per ICV-EUiA, clar). És més, reconec aquí que en polítiques de joventut ho podríem haver fet millor, sobretot els primers anys del mandat i mig que hem estat governant. Però clar, alguna cosa sí que em ve de gust dir.

Primer de tot, fer un exercici de memòria històrica sobre els anys en els quals sembla ser que Cerdanyola era un referent en polítiques de joventut.

Quan preguntes en què érem referent, els propis socialistes només et saben respondre una cosa: el Casal de Joves. Bé, anem a pams. Vaig viure l'època en què es va inaugurar el Casal de Joves. I, certament, va ser un equipament molt utilitzat per la gent jove de la ciutat. Va ser un equipament necessari i innovador. Però també és cert que molta gent vam deixar d'anar-hi quan vam començar a notar que aquell equipament era poc més que, per utilitzar en català correcte el terme que fa servir l'alcaldessa, un equipament destinat a promocionar la pedrera de joves socialistes (per cert, no és contradictori dir que la gent jove és el present i no el futur i, a la vegada, qualificar-la de "pedrera"?). Recordo com, sent jo alumne del Forat del Vent, van crear una espècie de sindicat d'estudiants (no sé si es deia Joves Estudiants de Cerdanyola), que va “ocupar” de forma notable el Casal de Joves i que després es va acabar “fonent” amb la Joventut Socialista. Alguns membres d'aquell “sindicat” després van esdevenir regidors, tècnics i assessors. Aquest fet va dissuadir molta gent jove de l'època.

D'altra banda, el Casal de Joves va entrar en un estat de decadència evident a la segona meitat dels 90. Ho reconeix l'alcaldessa quan diu que s'havia de remodelar a principis del 2000 però que el canvi polític del 2003 ho va impedir. Aquí potser cal preguntar-nos què va passar en aquests 3 anys, no? Per què els grans impulsors de les polítiques de joventut modèliques no van abordar aquesta reforma?

Continuant amb el procés de memòria històrica, em ve al cap el procés “participatiu” El Galliner. El nom del procés ho diu tot. Després de múltiples reunions "participatives" amb tècnics municipals eternament joves, el procés es va limitar a enviar a la gent jove de Cerdanyola un qüestionari preguntant què li faltava i què li sobrava a la ciutat. El procés va culminar amb una festa al Pavelló de Can Xarau un dissabte a la tarda. No se n'ha sabut res més. Millor.

També em ve al cap l'any 2002. Aquell any jo treballava a Barcelona i tenia dret a entrar en el sorteig de les promocions d'habitatges de protecció oficial per a gent jove que oferia l'ajuntament de Barcelona. Vaig tenir sort i me'n va tocar un. Però abans d'acceptar-lo vaig decidir anar a l'ajuntament de Cerdanyola perquè abans de canviar de ciutat volia saber si hi havia promocions d'aquell estil a Cerdanyola. Em van dir que ni n'hi havia, ni hi havia previsió de fer-ne en molts anys. Resposta literal.

I això em porta a un altre tema que detecto de l'escrit de l'alcaldessa, i és que continua tenint la concepció de les polítiques de joventut limitades al que pot oferir un Casal de Joves. Això als anys 80 s'entén, al 2010 no. Les polítiques de joventut són molt més que un Casal de Joves. Són polítiques d'habitatge, són polítiques d'ocupació, són polítiques de participació, són polítiques d'educació. I en això Cerdanyola no era un exemple ni era model de res.

Reitero que no diré que nosaltres ho hem fet tot bé, perquè no és cert. Hem fallat en moltes coses. Però hi ha qui no pot anar donant lliçons.

Perquè podríem recordar, per exemple, que l'actual alcaldessa va votar en contra dels pisos per a gent jove que s'han construït a la zona de la Clota. O podem recordar, per exemple, que l'actual govern ha reduït incomprensiblement partides econòmiques destinades a l'ocupació.

I posats a recordar, potser cal recordar-li a l'alcaldessa quina regidora de joventut va ser la que va iniciar el procés participatiu que ara presenta amb tant d'orgull. Doncs va ser la Maria Reina, d'ICV-EUiA.

Alcaldessa, més cues de pansa.

Coses de la inexperiència política?

Llegeixo amb estupor dues frases que el primer secretari del PSC de Cerdanyola, en Víctor Francos, ha deixat anar en una roda de premsa del seu partit.

La primera sentència sorprenent: "(el PSC) accepta els vots favorables anunciats per ICV-EUiA a tots els projectes iniciats abans del 16 de desembre de 2009".

I jo em pregunto... qui és el Víctor Francos per acceptar o no els vots favorables, o no, d'ICV-EUiA o de qualsevol altre partit? És que ara hi haurà un sedàs (en mans socialistes, clar) que diferenciarà els vots que són acceptables i els que no?

Segona sentència sorprenent: "(Víctor Francos) assegura que el portaveu d'ICV-EUiA estarà convidat a totes les inauguracions on hi hagi tingut participació ICV-EUiA".

I aquí em surten diverses preguntes: les invitacions institucionals ara les fa el PSC i no l'Ajuntament? A les inauguracions de projectes on no hi hagi participat ICV-EUiA, no hi serem convidats? Sap en Víctor Francos que els portaveus municipals, com a mínim mentre ha governat ICV-EUiA, sempre han estat convidat a totes les inauguracions? Sap diferenciar, en definitiva, el que és la institució municipal i el que és el seu propi partit?

Espero que aquestes declaracions siguin simplement un error fruit de la seva inexperiència política. Si no és així, tenim un problema. I greu.

La sociovergència en estat pur

Acaba l'any 2009 i tenim unes noves formes de governar. PSC i CiU van presentar el dia 16 de desembre una moció de censura contra el govern d'ICV-EUiA amb l'únic argument (llegiu les intervencions del ple de la moció de censura i ho veureu), que els des del mes de setembre el govern no governava. Argument discutible, però legítim.

Ara bé, la sorpresa ens la trobem quan la primera decisió que pren la nova alcaldessa és la d'anul·lar el ple ordinari del mes de desembre. L'argument que utilitza la resolució d'alcaldia és, literalment, que no han tingut temps de preparar l'ordre del dia. Em sembla un argument com a mínim preocupant. Des del dia 16 de desembre a les 14h. fins aquesta setmana hi ha hagut temps de sobres per fer un ordre del dia.

ICV vam presentar un recurs demanant que es realitzés el ple i, a més, fèiem propostes de temes a incloure en l'ordre del dia. Des d'informar del nou cartipàs i les noves dedicacions polítiques a aprovar tots aquells temes que tant PSC, com CiU, com PP, de manera lamentablement irresponsable havien obligat a deixar sobre la taula en els plens d'octubre i novembre. Són temes importants dels quals tots els partits en tenen la informació des de fa temps i els expedients dels quals només cal aprovar-los definitivament. Però també hi havia altres temes que es podien tractar. Per exemple el FEIL 2. Durant les negociacions a quatre que es van dur a terme el mes de novembre, es va tractar el tema del FEIL 2. Els projectes hi són, estan a punt. I ara què passarà? Sense fer el ple de desembre, estaran a punt pel 3 de febrer, data límit per a presentar els projectes?

Com veieu, hi ha temes de sobres per fer un ple al mes de desembre. I el preocupant és que la resposta rebuda ha estat el silenci. Legalment estan autoritzats a no respondre en un termini que, crec, és de 20 dies. Però políticament, moralment, estaven obligats a respondre abans. Quin sentit té respondre al gener quan la petició és de fer un ple al mes de desembre?

Un altre element preocupant: avui fa 8 dies que el PSC i CiU van presentar als mitjans de comunicació el nou cartipàs municipal. Creieu que l'oposició n'ha tingut coneixement? El PP segurament sí. El grup principal de l'oposició, ICV-EUiA, encara estem esperant una simple trucada de cortesia que ens informi d'un tema tant important.

Doncs bé, sembla que aquestes són les noves formes de fer. La sociovergència en estat pur. La del "rodillo". La que no té en compte a l'oposició per a res.

Crisi política a Cerdanyola (i 3): el Ple de la moció de censura

Finalment dimecres es va presentar i aprovar la moció de censura contra ICV-EUiA i l'Antoni Morral. La Carme Carmona, del PSC, és la nova alcaldessa. Així doncs, gràcies als vots de PSC i de CiU, els socialistes tornen a governar a l'Ajuntament de Cerdanyola després de sis anys de govern d'ICV-EUiA, primer amb CiU i ERC i, en aquest mandat, amb CiU. Cerdanyola deixa de ser un cas excepcional, i passa a ser un municipi més on hi governarà, no sabem per quant de temps, la sociovergència que tant agrada a alguns.

Sobre el propi ple en vull destacar algunes coses.

Primera intervenció de la Carme Carmona explicant els motius de la moció: em va semblar un discurs sorprenentment pobre. En primer lloc, s'ha vist que la Carme Carmona agressiva de l'oposició sembla que no té les mateixes taules a l'hora de fer discursos polítics i institucionals. Ja se sap que sempre és més fàcil anar "en contra de" que argumentar constructivament. De totes maneres el que em va sorprendre és que l'única motivació de la moció va ser la ingovernabilitat dels darrers dos plens. Òbviament no va mencionar que la ingovernabilitat va ser produïda perquè PSC, CiU i PP malgrat estar en plenes negociacions, també amb ICV-EUiA, es van dedicar a no deixar que el Ple aprovés res. Amb els motius que va exposar la Carme Carmona, la moció de censura no se la mereixia només ICV-EUiA, sinó també el PSC, CiU i PP, per irresponsables.

Intervenció del Toni Morral: va demostrar que és l'únic que té discurs polític i amb visió global de ciutat. I l'únic dels que va intervenir que sap com fer i com expressar un discurs. Va estar a l'alçada del que requeria el moment tot i que, segurament, era el qui més ho patia emotivament. Crec que el seu "el 2011 ens veurem les cares" va deixar a més d'un acollonit.

Intervenció del Manuel Buenaño: sorprenent. En primer lloc, és d'agraïr que utilitzés un to constructiu (com d'altra banda va fer tothom). En segon lloc, crec que va sorprendre a tothom la crítica (per a mi totalment merescuda) que va fer a CiU. I, en tercer lloc, mà estesa tant a PSC com a ICV-EUiA.

Intervenció de la Consol Pla: Buida. Va perdre l'ocasió de fer un discurs amb contingut polític. No només no ho va aconseguir sinó que va ser profundament incoherent. Va assegurar que per a ella el pacte de govern del 2007 continua vigent i també el pla de mandat 2007-2011. Un pla al qual s'hi ha oposat frontalment el PSC en aquests dos anys. I ara pacten amb ells. Qui ho entengui... Per cert, la Consol Pla potser hauria de plantejar-se per què va ser l'única política de tots els que van intervenir que, quan va agafar la paraula, va ser increpada per una part de la gent que estava a baix veient el ple per les pantalles. Ni la Carme Carmona, ni el Toni Morral, ni el Manuel Buenaño, ni el Jordi Miró, ni el José Miguel Moreno van ser escridassats. La Consol Pla, sí.

Intervenció del Jordi Miró: bona defensa del Pla de Mandat. Bona apel·lació a les formes de fer política que tenen uns i altres. I encert al recordar les males formes del PSC i de les seves joventuts durant el ple d'investidura de l'any 2007. Hi ha coses que són difícils d'oblidar.

Intervenció del José Miguel Moreno: He de reconèixer que no la vaig poder seguir del tot bé. El que vaig sentir em va semblar un discurs tremendament buròcrata.

Intervenció final de la Carme Carmona: Sincerament, va fer un discurs que serveix igual per a Cerdanyola que per a Ripollet, Esplugues, Montcada o Santa Coloma. Gris. Espero que la seva forma de gestionar l'Ajuntament sigui millor i més engrescadora que el seu discurs.

I, per últim, una menció a la gent que estàvem a baix veient el ple per les pantalles de televisió. Respecte total. I emoció, també. Els qui vau estar al ple d'investidura del juny de 2007 i a la moció decensura de dimecres, vau poder veure les diferents formes de fer d'uns i altres. Com va dir el Jordi Miró, el dimecres ningú va cantar el "Cara al sol", ningú va dir feixista a ningú. Som diferents.

Per cert, algú va veure a gent de CiU entre el públic assistent al Ple? Jo els vaig comptar amb els dits d'una mà. Per alguna cosa serà.

Crisi política a Cerdanyola (2): I ara què?

Dimecres es presenta la moció de censura que, si no passa res d'estrany, farà que el PSC i CiU formin un nou govern a Cerdanyola i ICV-EUiA, després de sis anys, passem a l'oposició.

Crec que la moció de censura no respon a criteris polítics. Si més no, de les declaracions fetes pels signants de la moció, no se'n desprèn cap motiu polític. Veurem si el dia del ple són més explícits i aconsegueixen convèncer-nos que al darrera de la moció hi ha alguna cosa més enllà de la voluntat d'exclusió tant d'ICV-EUiA com del que ells consideren la seva bèstia negra: el Toni Morral.

Fa pocs dies, parlava amb un alt dirigent del PSC de Cerdanyola. Comentavem la situació política i, després que ell em digués que nosaltres no estavem fent política, sinó politiqueig, li vaig dir que haurien de dissimular més i no demostrar tant l'odi visceral que tenen cap al Toni Morral. La seva resposta va ser simplement somriure. Reconeixia el que li estava dient.

Però el tema d'aquest post és "i ara què?". Doncs a nivell col·lectiu treballar igual que hem fet fins ara per la ciutat, però des de l'oposició. Serà curiós veure com s'entenen dos partits que fins ara han estat enfrontats, veure com tracten a l'oposició, veure quin projecte de ciutat tenen (si en tenen), etc.

I, a nivell personal, trobar nous camins. Sembla que ja n'hi ha un de traçat. Ja informaré.

Crisi política a Cerdanyola (1): Va ser un error cessar la Consol Pla?

En els darrers mesos he intentat ser prudent i no escriure massa cosa sobre la crisi política que s'està vivint a Cerdanyola. Ara que sembla que la finalització (o no) d'aquesta crisi ja té data, potser ha arribat el moment de dir alguna cosa.

Com que hi ha moltes coses que es poden dir, segurament ho aniré fent per parts. I avui començo pel detonant d'aquest conflicte: la destitució de la Primera Tinent d'Alcalde, el 28 de setembre.

Vist com han anat les coses, i sabent que el proper 16 de desembre es presenta una moció de censura que farà que PSC i CiU formin un nou govern, sembla normal i legítim preguntar-se si la destitució de la Consol Pla va ser un error polític.

Cadascú tindrà la seva opinió. Jo en tinc la meva. I no en tinc cap dubte: no va ser un error. Quan es va prendre la decisió, la majoria de nosaltres erem conscients que això ens portaria a perdre l'alcaldia i a quedar fora del govern. Per dos motius: primer, perquè no crec que ningú pogués pensar seriosament que CiU continuaria al govern després que haguéssim destituït la seva portaveu. I, segon, perquè sabíem perfectament que el PSC, per molt que ha anat amb la cantarella del govern d'esquerres, no voldria pactar amb nosaltres de cap de les maneres. De cap de les maneres, tampoc. N'hi havia una: que nosaltres ens "desfessim" del Toni Morral. Però nosaltres vam presentar un cap de llista per a què ens representés durant quatre anys, no per a què marxés a mitja legislatura.

Sabíem, doncs, les conseqüències que portava aquesta decisió. I, en canvi, va haver-hi unanimitat tant en el grup municipal, com en la coalició ICV-EUiA. I és que la destitució de la Consol va ser el detonant, però el conflicte latent hi era des de feia temps. I ho dic sense embuts: motius per cessar la Consol n'hi ha hagut de sobres en l'últim any i mig. I així no es podia governar.

Estàvem, i estem convençuts que la decisió de destituir la Consol Pla era necessària. Ara ens toca gestionar les conseqüències de la decisió: estar a l'oposició després de sis anys de liderar el govern de la ciutat. I ho farem sense cap problema.

Comunistes i anacrònics

No vaig assistir a l'acte que CiU va fer dimecres al vespre a l'Ateneu de Cerdanyola. Però sí que he parlat amb diversa gent que hi va assistir. De totes maneres, com que ja dic que no hi vaig ser, no faré valoracions de l'acte perquè em semblaria poc rigorós fer-ho. Ara bé, sí que em vull referir a una cosa que va sorprendre a dues de les persones que sí que hi van anar i amb les quals he pogut comentar la jugada. I és el fet que dos dirigents locals de CiU es referissin, en to despectiu, a ICV-EUiA com els comunistes i com a gent amb una ideologia anacrònica. De fet això no es sorprenent perquè és una cantarella habitual de CiU. Sense anar més lluny, la setmana passada la diputada Irene Rigau es va referir al grup d'ICV-EUiA al Parlament com a "paleo-progres i comunistes".

No amagaré que quan vaig sentir les declaracions de Rigau vaig pensar que certa gràcia tenen. Però si ho penses a fons, són declaracions certament perilloses i d'un escàs sentit democràtic, ja que està utilitzant com a insult una ideologia que, compartida o no, és tant legítima com la seva. Em sembla encara més perillós si tenim en compte que es tracta d'una mestra, psicòloga, professora universitària que, com a diputada del Parlament de Catalunya, és representant de tot el poble català. Però no és de l'Irene Rigau de qui volia parlar.

Som comunistes? Potser sí. EUiA es defineix com a comunista, i ICV ve de diverses tradicions: la tradició comunista del PSUC i del PCC, i la tradició nacionalista d'esquerres de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres. I ben orgullosos que estem dels nostres orígens.

Per cert, podria caure en la demagògia de preguntar on éren alguns quan els comunistes del nostre país lluitaven per la democràcia. Però no ho faré perquè cadascú és lliure de decidir en cada moment quines són les seves prioritats.

Som anacrònics? Potser sí. Però som anacrònics igual que l'any 2003 quan la ciutadania de Cerdanyola va decidir que tinguessim 7 regidors i CiU 4. I som anacrònics igual que l'any 2007 quan la ciutadania de Cerdanyola va decidir que tinguessim 9 regidors i CiU 3.

Potser ens volen dir que l'anacrònica és la ciutadania de Cerdanyola?

O potser la ciutadania de Cerdanyola pensa que els anacrònics són uns altres?

I, posats a preguntar, si tant anacrònics som, per què han pactat dos governs seguits amb nosaltres?

Els curiosos oblits d’en Jordi Mena

Llegeixo amb atenció la carta que en Jordi Mena escriu amb el títol de "Qui sembra vents, recull tempestes" amb la intenció de fer un repàs a la situació política que s'està vivint a Cerdanyola. Un exercici hàbil d'escriptura si no fos (o gràcies a) que oblida, suposo que intencionadament, algun dels fets que han passat en la política de la nostra ciutat en els darrers dos anys.

D'entrada estaria bé saber per què no explica que la primera proposta de govern que va fer ICV-EUiA l'any 2007 va ser la d'arribar a un acord amb el PSC en el qual l'Antoni Morral fos dos anys alcalde i l'Antonio Cárdenas dos anys més. I estaria bé saber per què no s'explica que va ser el PSC qui va rebutjar aquesta opció.

També estaria bé saber si quan en Jordi Mena critica el pacte al qual vam arribar ICV-EUiA i CiU deixant a l'oposició al partit més votat, també està criticant el que va fer el PSC a Santa Perpètua, on hi governa sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també el que ha fet el PSC a Catalunya on Montilla és President sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també la política del Partit Socialista d'Euskadi on hi governa Patxi López tot i la clara victòria d'Ibarretxe.

Em sembla curiós que en la seva carta en Jordi Mena parli extensament dels lideratges d'ICV-EUiA, de CiU i del PP, i en canvi passi de puntetes pel lideratge d'Antonio Cárdenas. Un lideratge que Mena qualifica de "molt atractiu" i que, en canvi, ha durat només dos anys a la nostra ciutat. Quan en Jordi Mena parla de voler l'alcaldia a qualsevol preu, parla d'això?

I anant a la situació actual. En Jordi Mena li demana a l'alcalde que en aquesta situació de dificultats "faciliti les coses". Doncs bé, ja tenim les primeres pistes de què està disposat a facilitar cadascú. Mentre l'alcalde ha començat dient públicament que el seu càrrec està sobre la taula, que el seu càrrec no serà cap problema per a garantir la governabilitat de la ciutat, en Víctor Francos, primer secretari del partit d'en Jordi Mena, ha dit públicament que no pensa posar fàcils les coses a ICV-EUiA en les negociacions. Una manera ben diferent d'afrontar la situació. Que cadascú jutgi quina és la més adequada.

Diferents maneres de fer

Dimecres passat ICV-EUiA vam fer un acte públic al Casal de l'Esport. En principi estava previst que aquest fos un acte de balanç dels dos anys de mandat. Però la realitat política de Cerdanyola ha canviat molt en les dues darreres setmanes i, com és lògic, l'acte va agafar un caire diferent del que estava previst inicialment.

De totes maneres, vull aturar-me un moment en explicar la gènesi d'aquest acte. Ho va explicar breument la Rosa Vilaró al Casal de l'Esport. Al mes d'abril ICV-EUiA vam proposar a CiU d'organitzar un acte de balanç de mandat coincidint amb l'equador de la legislatura, cap al mes de juny. Voliem que fos un acte institucional, on l'Alcalde i la Primera Tinent d'Alcalde fossin els protagonistes. CiU s'hi va negar en rodó, i vam aparcar la proposta. Ja al mes de juliol, vam considerar oportú tornar a posar en agenda l'acte. Podiem haver-ho fet, igualment, de manera institucional: l'Alcalde té tota la legitimitat per fer una conferència d'aquest tipus. Però, davant la negativa prèvia de CiU, vam considerar que això podria violentar les relacions amb els socis de govern. I vam decidir fer-lo com a ICV-EUiA. Vam fixar la data del 7 d'octubre i a mitjans d'agost vam fer la primera reunió preparatòria de l'acte. Al mes de setembre vam comunicar a CiU que fariem aquest acte i no escriuré aquí la resposta que ens van donar, però ja podeu imaginar que no va ser ni positiva ni agradable. Més aviat al contrari. Cadascú té les seves maneres de fer.

Sobre l'acte, només apunto un parell de coses, perquè aquí en podeu llegir una crònica més complerta.

Va ser un èxit de convocatòria. No amagaré que temíem no omplir la sala. Teníem llogades 250 cadires. Finalment vam haver d'agafar una trentena de cadires més de les dependències del Casal de l'Esport, i calculo que unes 50 o 60 persones vam haver de veure l'acte drets. Fins i tot va haver-hi gent, és el meu cas, que es va quedar a les escales des d'on no es veia l'escenari. El tipus de gent va ser variat: representants d'entitats, de partits polítics de la ciutat, ciutadans i ciutadanes, i gent d'ICV i EUiA de Cerdanyola i de fora de la ciutat.

Dels missatges que va llançar el Toni Morral, el més mediàtic, el que ha sortit a tots els mitjans, és el de fer públic que a partir d'ara obrirà negociacions amb tots els partits polítics de la ciutat per tal de redreçar la situació política que s'està vivint i que el lloc d'alcalde està sobre la taula, que no serà cap impediment. Un punt de partida ben diferent al que ha mostrat, per exemple, el PSC que en boca del seu primer secretari ha dit que "el PSC posarà dificultats en les negociacions si ICV-EUiA vol que el lideratge d'Antoni Morral surti indemne". Afirmar que posaràs dificultats no és la millor manera d'iniciar cap procés de negociació, i menys quan l'altra part negociadora ha dit públicament el dia anterior que, en aquest cas, està disposada a cedir l'alcaldia per arribar a una solució. Però, novament, cadascú té les seves maneres de fer.

Ara queda veure els resultats de les negociacions i veure qui vol treballar realment per Cerdanyola i qui pels seus interessos partidistes. En pocs dies, suposo, en tindrem la solució.

4 línies sobre la situació política a Cerdanyola

Diverses persones m'han demanat que expliqui què està passant i quina és la meva opinió sobre la situació política que s'està vivint a Cerdanyola.

Fins ara he estat prudent i no he parlat amb massa gent sobre aquesta situació i, per descomptat, no he escrit res al bloc. Crec que la situació és prou delicada com per no frivolitzar o entrar al joc de suposicions, teories, conspiracions i altres històries que tant agraden a molta gent. I que, a més, en la majoria d'ocasions no tenen res a veure amb la realitat.

Avui us diré alguna cosa de les que penso, però continuaré sent prudent. Primer, perquè de moment encara tinc un càrrec que em demana que ho sigui. I, després, perquè com deia abans, crec que la situació ho requereix.

Sobre la decisió que dilluns al matí va prendre l'Alcalde de treure-li totes les responsabilitats de gestió a la portaveu de CiU, tres coses:

• Em sembla comprensible a nivell personal. La corda estava molt tensada des de fa mesos i la situació s'havia deteriorat fins a uns límits que eren difícils d'aguantar. No ha estat una cosa d'ara. Segurament hauriem d'anar a un any i mig enrere per començar a veure determinades actituds que han portat a aquesta situació que, al meu entendre, ja no tenia manera de tornar enrere.

• Em sembla també comprensible a nivell de gestió. La situació generada estava afectant la gestió del govern i això sí que era una cosa que no es podia permetre.

• És evident que és una decisió políticament arriscada, perquè la situació generada és d'absoluta incertesa i, segurament, portarà a un govern diferent en el qual qualsevol hi pot estar dintre i qualsevol hi pot estar fora.

En la línia d'aquesta darrera consideració, la reacció de la majoria de la gent quan va conèixer la decisió de l'Alcalde va ser la de pensar que aquesta decisió s'havia pres perquè darrera hi havia un acord entre ICV-EUiA i el PSC per a formar un nou govern. És una reacció lògica, i fins i tot algun partit (crec que precipitadament) va emetre un comunicat assegurant que aquest pacte existia. Estic convençut que, sis dies després, la majoria de gent és conscient que aquest pacte no existeix. Això el que vol dir és que aquí hi ha un Alcalde, i un grup municipal, que ha pres una decisió plenament conscient que el pot deixar fora de l'alcaldia i fora del govern. Fins a aquest punt era d'insostenible la situació.

Els escenaris de futur polític de la ciutat són diversos i esperem que d'aquesta crisi en surti el millor dels escenari possibles per a Cerdanyola. Suposo que en les dues properes setmanes en tindrem la solució.

Manifest d'ICV-EUiA de Cerdanyola en motiu de la Diada Nacional de Catalunya

Un any més la ciutadania de Cerdanyola es retroba per a commemorar la Diada Nacional de Catalunya. És una jornada lúdica, festiva i reivindicativa.

Però l’actual context polític, econòmic i social fa que enguany aquest caràcter reivindicatiu sigui més vigent que mai.

Estem a pocs dies de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Una sentència que podria modificar una decisió adoptada de forma sobirana pel poble de Catalunya. Des d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, considerem que seria un error gravíssim que aquest tribunal pugui modificar la voluntat popular. I més encara si tenim en compte que el Tribunal Constitucional ha patit un procés de desprestigi evident en els darrers anys. A aquestes alçades una sentència contrària a l’Estatut augmentaria, encara més, la manca de credibilitat del Tribunal Constitucional i faria necessària la mobilització de la societat catalana. Per això exigim al Tribunal Constitucional el ple respecte de la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 2006. I volem dir ben fort i deixar ben clar que la sentència no condicionarà les nostres aspiracions i els objectius legítims dels catalans i les catalanes.

D’altra banda, no hem de perdre de vista que aquesta Diada Nacional se celebra enmig d’una situació de crisi econòmica preocupant. En els darrers mesos han estat moltes les empreses a Catalunya, i també ha Cerdanyola, que han engegat expedients de regulació d’ocupació i que han tancat les portes deixant al carrer a milers de treballadores i treballadors. Lluitar pels drets d’aquests treballadors i treballadores és lluitar també pels drets nacionals de Catalunya. Per això volem aprofitar aquesta Diada per a exigir que la crisi la paguin els que l’han creat, i no els més desafavorits, i que des de les administracions competents s’apliquin les mesures necessàries per a reduir els efectes de la crisi i per a evitar que l’atur continuï augmentant i que continuïn augmentant els casos d’exclusió social.

Ens cal enfortir i renovar el catalanisme d’esquerres per fer front als desafiaments d’un món globalitzat i per avançar respostes a les exigències de la realitat social que conforma la Catalunya d’avui i particularment les seves classes treballadores i populars. Exigim al govern de l’Estat espanyol una reforma fiscal progressiva que impulsi les polítiques socials per fer front a la crisi i per tal que no l’hagin de seguir pagant els de sempre. També li reclamem que, superant d’un cop les inèrcies centralistes, respecti escrupolosament l’Estatut de Catalunya vigent.

De la mateixa manera, és moment de continuar reivindicant, com ja fèiem l’any passat, que els Ajuntaments siguin tractats de la forma que es mereixen. Després d’haver aconseguit un bon acord de finançament per a Catalunya, cal ara de forma urgent que s’arribi a un acord de finançament municipal just. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i això en un temps de crisi com l’actual es nota més que mai. Continuem exigint a l’Estat i a la Generalitat que tinguin en compte els ajuntaments dotant-los de més recursos.

No volem acabar aquest manifest sense fer un record a totes les persones que han patit les diferents violències de l’11 de Setembre: des de la Barcelona del 1714, al Nova York de 2001, passant pel Xile de 1973.

Que l’11 de Setembre es converteixi en una jornada de reivindicació i de lluita per la pau.

Visca Catalunya i visca Cerdanyola!

ICV-EUiA i les eleccions europees

He esperat uns dies per fer la meva valoració personal sobre les eleccions europees. He preferit mirar-me bé els resultats de Cerdanyola mesa per mesa i esperar la reunió que va fer ICV de Cerdanyola dilluns al vespre en la que es tractava aquest tema entre d'altres.

La valoració que faré no és la d'ICV, sinó la meva particular.

El primer que vull dir és que m'alegro, i molt, que en Raül Romeva continui sent eurodiputat. Ja vaig dir en un post anterior que el Parlament Europeu no es podia permetre el luxe de perdre un eurodiputat com ell.

Dit això, em centraré en el que ha passat a Cerdanyola. El que ha passat a la resta del país, a la resta de l'Estat i al conjunt de la UE, ja ho faran altres.

Jo crec que hi ha hagut dos fenòmens clau en aquestes eleccions, no només a Cerdanyola, sinó al conjunt del país: l'abstenció i l'increment de vots en blanc.

No per esperada l'abstenció deixa de ser preocupant. Malgrat que a Cerdanyola la participació ha pujat un punt respecte les eleccions de 2004, i que se situa dos punts per sobre de la mitjana de Catalunya, el fet és que no arriba al 40%. 6 de cada 10 persones amb dret a vot de la nostra ciutat han decidit no anar a votar. Suposo que ara serà el moment en què tothom digui que "hem de reflexionar" per saber què està passant, perquè hi ha tanta desafecció política, hem de prendre nota, etc. Doncs sí. Però espero que això es faci de veritat i que no es quedi en simples paraules.

Més significatiu per a mi és l'augment del vot en blanc. A catalunya ha passat del 0,6% a gairebé el 3% i a Cerdanyola ha pujat del 0,46% al 2,6%. I en algunes meses de la nostra ciutat ha superat el 3% i el 4% i, en una, fins i tot ha arribat al 5%. Aquest vot en blanc és un vot molt polític. És el vot de persones polititzades, que volen votar però que no tenen a qui votar. I pel perfil sociològic dels barris on ha augmentat més significativament el vot en blanc, intueixo que part de la pèrdua de vots de l'esquerra, i en particular d'ICV-EUiA, han anat a aquesta opció.

Sobre els resultats d'ICV-EUiA:

Baixem d'un 11,28% a un 8,75%. Això significa una pèrdua d'un 2,53%. A Catalunya la nostra coalició s'ha situat en un 6,09%, perdent un 1,08% dels vots.

Una lectura cofoïsta ens faria dir que a Cerdanyola ICV-EUiA continua estant clarament per sobre de la mitjana de la resta del país (2,66 punts) i que continuem sent la població de més de 50.000 habitants amb un percentatge de vot més elevat. Són certes totes dues coses.

Però crec que cometriem un error si ens quedem només amb aquestes reflexions (que insisiteixo que són certes i vàlides). Hem de saber per què a la nostra ciutat hem perdut un 1,45% més de vots que a la resta de Catalunya.

Hem tingut pèrdues percentuals destacades en determinades meses (Montflorit muntanya, Sínia, Bellaterra, Sant Martí, Saltells, Buïgas); hem augmentat només en dues meses (Gorgs i Guiera); tenim percentatges molt baixos (inferiors a la mitja catalana) en meses de Fontetes, Buïgas, Serveis Educatius, Serraperera (zona Banús i Cerdanyola 2000) i Sant Martí (zona Fontetes); i tenim percentatges de vot importants (més d'un 10%) en meses de La Sínia, Aulos, Gorgs, Saltells, Guiera i Buïgas (zona Canaletes).

A què es pot deure el diferencial de la pèrdua de vot d'ICV-EUiA de Cerdanyola respecte a Catalunya? A mi se m'acudeixen diverses coses:

• Com ja he dit abans, el vot en blanc. Ha estat més elevat en zones on tradicionalment treiem bons resultats (Gorgs, Guiera, Canaletes, Serraperera, Sínia...). Aquí hi pot comptar tant el descontent amb la política nacional d'ICV-EUiA (Mossos, etc.) com amb la política local. Lamentablement, poc a veure amb la política europea.
  
• Vot molt polaritzat entre PSOE i PP en zones tradicionalment "hostils" a nosaltres (Fontetes i determinades zones de Banús).
• Els vots a la candidatura de Els Verds i d'Iniciativa Internacionalista han estat menys del que jo em pensava, però tot i així en conjunt s'han acostat al 2%. Algun vot segurament havia estat per a ICV-EUiA en les darreres eleccions europees.

Segurament hi ha altres causes. I segurament alguna d'aquestes no serà certa. Però és el que m'ha vingut al cap veient les dades de les diferents meses electorals.

De totes maneres, i per ser just amb nosaltres mateixos, i per no ser excessivament autocrític, crec que també és de valorar aquest 2,66% de plus que tenim respecte el vot d'ICV-EUiA a nivell nacional. Aquest plus és el que em fa pensar que ICV-EUiA a Cerdanyola encara tenim camí per recórrer. Però s'han encès uns llums d'alarma en determinats barris de la ciutat, i en determinats sectors de la població que cal tenir en compte. Espero que en siguem capaços.

PD: En un altre post parlaré sobre els resultats de la resta de partits.