Bloc de campanya (10): ni debat, ni nivell, ni pluralitat.

Ahir vam poder veure el primer debat cara a cara entre Zapatero i Rajoy. D'entrada però, com dirien alguns, vull negar la major o, com a mínim, qüestionar-me-la. Va ser realment un debat?

He buscat al diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana el significat d'alguns termes:

Debat: Acció de debatre.
Debatre: Discutir amplament amb un interlocutor o uns quants.
Monòleg: Soliloqui.
Soliloqui: Fet de parlar sol, amb si mateix.

I he arribat a la conclusió que els 13 milions de persones que ahir van estar a partir de les 10 de la nit davant dels seus televisors, no van assistir a un debat, sinó a dos monòlegs. Com va dir Gaspar Llamazares tot just acabar el programa, haviem assistit a dos monòlegs, a dos grans espais gratuïts de propaganda electoral.

Si faig l'esforç de posar-me en la pell de les persones poc polititzades que, per sort o per desgràcia, són la gran majoria de la població em quedo força preocupat. Durant el doble monòleg, i no poques vegades, els dos candidats van donar dades absolutament contradictòries sobre un mateix fet. Què vol dir això? Que un dels dos, o tots dos, mentia o manipulava les dades en benefici propi. Preocupant.

D'altra banda, com a persona polititzada em va preocupar el baix nivell polític que van demostrar tots dos candidats. No seré jo qui trobi a faltar Felipe González o José María Aznar, personatges a qui detesto políticament (un per demostrar com des de la legitimitat que et donen les majories absolutes pots passar de l'esquerra més esperançadora a les polítiques econòmiques més liberals, a la corrupció i a la guerra bruta contra el terrorisme des de les clavegueres de l'Estat; i l'altre per ser un personatge arrogant, prepotent, que personalitza la dreta més rància del país). Però el nivell d'oratòria exhibit ahir no té res a veure amb l'oratòria dels debats entre González i Aznar de la dècada dels 90. Dos exemples d'aquest baix nivell:

El primer és el discurset final d'ahir dels dos candidats. Un (Rajoy), amb un to cursi i paternalista fregant el ridícul, referint-se a al futur que li espera a una suposada nena que acaba de néixer a Espanya, i l'altre (Zapatero) acabant el seu discurs amb un "buenas noches y buena suerte" més propi d'un gag de Polònia que d'un debat polític.

I, el segon, és el fet que els dos candidats van ser incapaços d'oferir res de nou. Com diu una crònica de La Vanguardia, va ser un debat "sin conejos, ni chisteras". És a dir, que l'unic que van ser capaços de fer tots dos candidats va ser reproduir, a escala petita, el que ha estat aquesta legislatura. Res de nou, res de fresc, res d'esperança.

Però la gran absent de la nit va ser la pluralitat. Milions de persones es van veure privades d'observar i saber que hi ha alternatives polítiques més enllà del PSOE i del PP. Els que veient a Zapatero creuen que va guanyar el debat (i, sigui dit, jo crec que ho va fer molt millor que Rajoy), pensarien el mateix si hi hagués hagut algú que li hagués preguntat per què va votar contra la retirada de tropes de l'Afganistan? O si li hagués preguntat per què, del bracet de CiU, ha baixat l'IRPF de les rendes més altes? O si li hagués preguntat per què, del bracet de CiU, ha reduit um 5% l'impost de societats a les empreses? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, va votar en contra del tancament de les nuclears? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, va votar en contra d'atorgar el dret a vot als immigrants? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, s'ha posicionat en contra de despenalitzar l'avortament?

Segurament si hi hagués hagut algú que fes aquestes preguntes, la percepció hagués canviat. Però això no va ser possible perquè IU-ICV, una força que representa 1.200.000 persones va ser exclosa del debat. Una mostra, sens dubte, de la feblesa del nostre sistema democràtic.

I dilluns que ve? Doncs, per desgràcia tot apunta a que tindrem "más de lo mismo", potser amb una dosi més d'agressivitat perquè estarem a la recta final de la campanya. Es lo que hay.

PD: M'agradaria saber quina cara se li va quedar a alguns quan ZP va dir, com a mèrit, que la famosa mesura dels 400€ era una mesura que també havia aplicat George Bush, el reconegut líder de l'esquerra mundial...

PD 2: Més cròniques sobre el debat: la del Jesús Hernández, la del Javi Montes, la del Carles Sampietro, la del Carlos Cordón. I suposo que avui n'aniran sortint d'altres.

Bloc de campanya (1)

Encara falten 41 dies per les eleccions generals del dia 9 de març i dues setmanes menys per a que s'iniciï, oficialment, la campanya electoral. Només oficialment, perquè oficiosament la campanya ja fa setmanes que ha començat.

Així que he decidit iniciar el meu Bloc de Campanya. No vol dir això que deixi d'escriure altres coses, sinó que, a partir d'ara, les eleccions generals seran les principals protagonistes d'aquest bloc.

Què tenim per començar?

1- Recordar el bloc personal d'en Joan Herrera, el candidat d'ICV-EUiA.

2- Lamentar el penós espectacle que estan donant els dos personatges que volen ser presidents del govern. Estem assistint a una trista subhasta protagonitzada per Rodríguez Zapatero i per Mariano Rajoy que, el que aconsegueixen amb aquesta bateria de promeses electoralistes, demagògiques i populistes, és que la gent es mostri més incrèdula amb la política i els polítics. En això sí, PP i PSOE estan demostrant ser el mateix.

3- La perillosa entrada en campanya dels sectors catòlics més reaccionaris a Catalunya. A Madrid ja porten mesos fent-ho. A Catalunya, fins ahir, encara no s'hi havien atrevit. El preocupant és que les propostes d'aquest sector, que pretenen portar els avenços socials a les cavernes, estaven recolzades per representants del PP i d'Unió Democràtica. I això es pot traduir en polítiques reals si guanya el PP o si guanya el PSOE i necessita a Duran i Lleida per a fer govern.

4- Una qüestió d'agenda. Demà dimarts, el David Cid, Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda visita Cerdanyola a les 18:00 per a oferir una roda de premsa. El David, a més de ser Coordinador Nacional de JEV, va el número 4 de la llista d'ICV-EUiA en aquestes eleccions. I, ull al que us dic: el David Cid és el futur Joan Herrera. I si no, al temps.

Març 2008: una gran coalició a l’alemanya?

Llegia dissabte a El País, les bases que els “ideòlegs” de la Moncloa estan plantejant de cara a l’estratègia de campanya del PSOE per a les eleccions generals del mes de març.

Parlen, literalment, de com estructurar “el viaje del presidente José Luis Rodríguez Zapatero hacia la moderación”.

Segons aquest article, aquest viatge cap a a la moderació, de moment ja s’ha vist amb tres fets: el fitxatge de Pedro Solbes, l’anunci de suprimir l’impost de patrimoni i la incorporació a la candidatura de José Bono “un guiño” diuen “al electorado más religioso afectado por iniciativas adoptadas en la legislatura como autorizar el matrimonio entre homosexuales o implantar la asignatura de educación para la ciudadanía. En esa línea se incluye, sobre todo, la decisión de no contemplar en el programa electoral propuestas sobre el aborto, la eutanasia o las relaciones con la iglesia”.

Això que anomenen “viatge al centre, o a la moderació”, ho volen fer sense “ahuyentar a la izquierda”. Per això tenen dissenyades campanyes de record dels avenços socials de la legislatura.

Els missatges que volen transmetre, en definitiva són: “en lo económico, tranquilidad. En lo social, seguridad. En lo político, serenidad”.

Tenint en compte que tot això surt del “diari oficial del PSOE”, ens haurem de creure que és veritat.

Avui llegeixo, també, que Alberto Ruiz Gallardón assegura que el programa del PP per a les eleccions serà un programa “radicalmente del centro y con el discurso de un líder que está instalado en la moderación, serenidad y firmeza”.

Sobre el retorn de Bono a la política, Gallardón considera que “es motivo de alegría ya que una persona de su calidad no debía estar fuera de la política”.

Davant de tot això, m’han vingut diverses idees al cap:

En primer lloc, és detestable la perversió del llenguatge utilitzat per a guanyar vots. Ja n’hi ha prou de dir que s’està fent un viatge al centre quan el que s’està fent és un viatge a la dreta. Ja n’hi ha prou d’enganyar a la gent. Si es proposa una política fiscal de dretes, si es proposen candidats de dretes, s’està fent un viatge a la dreta.

En segon lloc, em preocupen força les similituds cada cop més evidents entre el PSOE i el PP. Només cal comparar les declaracions de Gallardón i les línies estratègiques de la Moncloa per a veure-ho. Uns diuen “tranquilidad, seguridad y serenidad” i els altres “moderación, serenidad y firmeza”. És a dir el mateix. Si a Alemanya es va fer la “gran coalició” entre conservadors i socialdemòcrates, per què no pot passar el mateix aquí?

En tercer lloc, sembla que els que som d’esquerres ens haurem de conformar amb campanyes de record dels avenços socials d’aquesta legislatura. De cara al futur, ja ens podem oblidar de més polítiques socials.

Per últim, l'article de El País, acaba assegurant que els estrategues socialistes compten amb que en les generals funcionarà el vot útil per l'enfrontament directe entre Zapatero i Rajoy. Jo, veient el panorama, cada cop tinc més clar que de cara al març de 2008 el vot útil de l'esquerra de debò serà el vot a ICV-EUiA.