Polítiques de joventut a Cerdanyola

Segurament haureu vist que des del dilluns s'estan formant cues a l'oficina d'habitatge de Cerdayola. I és que, precisament dilluns es va obrir el termini d'inscripció per a entrar al sorteig de 110 pisos de protecció oficial la zona de la Clota, i per la promoció del carrer Còrdova (ara no recordo exactament el nombre). Dels 110 pisos de la Clota, gairebé 90 són per a persones menors de 35 anys.

Divendres es va presentar en roda de premsa aquest sorteig. Una roda de premsa en la qual hi eren presents l'alcalde de la ciutat, la Marta Pujol (nova regidora de territori) i la Maria Reina (nova regidora de joventut). I el primer que vull destacar és precisament la composició d'aquesta roda, perquè demostra clarament la importància que se li vol donar al tema (d'aquí la presència de l'alcalde) i el foment de la transversalitat en la nostra acció política. Estem davant de polítiques d'habitatge i, també, davant de polítiques de joventut, de polítiques d'emancipació juvenil. Algú deia fa pocs dies que aquest govern no creu en les polítiques de joventut. De moment abans de l'estiu hi haurà un nombre important de gent jove de la ciutat que, gràcies a aquest govern que no creu en les polítiques de joventut, tindrà un nou habitatge i a preu assequible (a l'entorn dels 300€ els habitatges de la Clota, i a l'entorn de 500€ els del carrer Còrdova).

També vull destacar un tema concret de les condicions per a poder entrar en aquest sorteig. I és el d'acreditar tres anys d'empadronament a la nostra ciutat durant els darrers deu anys. Això és especialment important, perquè donarà la possibilitat de tornar a Cerdanyola a molta gent jove que ha hagut de marxar de la nostra ciutat. Cerdanyola és una ciutat especial pel que fa a l'habitatge. A la nostra ciutat hi ha una demanda de pisos de lloguer més elevada que la mitjana de poblacions similars, bàsicament degut a l'existència al nostre terme municipal de la UAB. Aquesta alta demanda, òbviament, ha fet que els preus de lloguer a la nostra ciutat siguin més elevats que en d'altres indrets. Això, sumat a la inexistent política d'habitatge que van fer els diversos governs socialistes, va fer que molta gent de Cerdanyola marxés a viure fora de la ciutat. Jo mateix en sóc un cas. L'any 2001 jo treballava a Barcelona i el Patronat Municipal de l'Habitatge de la capital (gestionat per ICV) va fer una promoció de més de 1000 habitatges de lloguer per a gent jove. Com que jo treballava a Barcelona m'hi vaig poder apuntar, però abans d'apuntar-m'hi vaig anar a l'ajuntament de Cerdanyola per preguntar si hi havia alguna iniciativa similar a la nostra ciutat. Res de res. Cero patatero, com diria aquell. Em vaig apuntar al sorteig de Barcelona, vaig tenir sort, i em va tocar un pis de lloguer de 40 m2 al barri perifèric de Baró de Viver.

Ara la gent jove de Cerdanyola, gràcies a aquest govern que no creu en les polítiques de joventut, podrà tenir l'oportunitat que, ni jo ni molts d'altres, vam tenir en aquell moment. I el que és més positiu és que aquesta només és la primera promoció. En vindran d'altres.

Malgrat que m'he centrat només en el tema de joventut, d'aquestes promocions d'habitatge en podria destacar també que són una clara aposta per la cultura del lloguer, o que són una aposta per l'arquitectura bioclimàtica d'estalvi energètic, o que preveuen habitages per a persones amb dificultats de mobilitat, o que contemplen un habitatge col·lectiu tutelat per a 12 persones amb discapacitats psíquiques, o que es reserven dos pisos per a situacions d'emergència (casos de violència de gèner, per exemple).

D'altra banda, i com a darrer comentari, crec que les cues que s'estan formant aquests dies a l'oficina d'habiatge de Cerdanyola demostren que sí que hi ha demanda d'habitatge a la noostra ciutat, que sí que hi ha gent que necessita accedir a una vivenda assequible, i que segurament les nostres polítiques d'habitatge, al contrari del que alguns volen fer creure, van ben encaminades.


Afegeixo les dades concretes de les dues promocions:

Promoció d'habitatges del carrer de La Clota

• 110 pisos d'entre 38 i 43 m2
• 86 són per a menors de 35 anys
• 20 per a famílies monoparentals amb 1 sol fill
• 2 se'ls reserva l'ajuntament per a casos d'emergència social
• 1 pis és previst per a 12 persones amb discapacitats psíquiques. Serà un pis tutelat
• Aproximadament 300€ al mes
  

Promoció d'habitatges del carrer Còrdova

• 24 pisos d'entre 68 i 76 m2
• 12 són per a menors de 35 anys
• 7 són per a majors de 35 anys
• 4 per a famílies monoparentals amb 2 fills
• 1 pis per a persones amb dificultats de mobilitat
• Aproximadament 550 € al mes
  

D'esquerres de debò: facta non verba

Els de l'Ajuntament de Cerdanyola sembla que volen posar cada cop més difícil l'existència a aquells i aquelles que diuen, i repeteixen, i repeteixen, i repeteixen, i repeteixen, i repeteixen, que a Cerdanyola hi ha un govern de dretes.

La notícia ara és que Cerdanyola, gràcies a un acord entre la Generalitat i l'Ajuntament, serà una de les ciutats on s'ubicarà una de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) que s'han de desenvolupar en el marc del Pacte Nacional per l'Habitatge.

Què vol dir això? Doncs que Cerdanyola serà una de les ciutats on s'apliacarà aquest pla (recordem que al Parlament només va ser recolzat per les forces d'esquerra, i amb moltes reticències per part del PSC) que vol posar solució als problemes de l'habitatge al nostre país, amb especial atenció als col·lectius més desafavorits.

El que són els ARE ho podeu veure aquí i aquí. Com veureu, doncs, Cerdanyola estarà, novament, al capdavant de les ciutats catalanes que tenen en les polítiques d'habitatge una de les seves prioritats. D'esquerres o de dretes?

(Per cert, l'altre dia vaig anar a visitar les obres del CAP d'Uralita, aquest equipament tant de dretes que el PSC no va preveure per aquella zona. Malgrat que, com totes les obres, hi ha algun retard, sembla que abans de l'estiu ja podrà començar a funcionar).