Lamentablement aquest cop les vomitades no han vingut només de la dreta espanyolista, també l'esquerra (transformadora?) s'ha sumat a la indecència cavernària:
Això ho ha dit el coordinador d'IU d'Extremadura.
I això publicava El Mundo:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IU. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 de juliol del 2009
Indecències des de les cavernes
Feia temps que la catalanofòbia cavernària semblava adormida. Ha hagut d'arribar un acord de finançament per a què la bèstia es despertés i retornés als seus enyorats temps de les nostrades excursions a Perpinyà i de les fotografies amb corona d'espines inclosa.
I això publicava El Mundo:
I això publicava El Mundo:
dimarts, 1 d’abril del 2008
Ja està aquí...
Ja el tenim aquí. José Bono ja és president del Congrés. Demostració, novament, del pes i l'autonomia del PSC, dels mals presagis per a Catalunya per aquesta legislatura, i de l'estranya deriva d'IU si es confirma el seu vot favorable.
dimecres, 12 de març del 2008
Nous missatges, noves il·lusions, nous lideratges
Ja han passat tres dies de les eleccions. I, després del Consell Nacional d'ICV al qual vaig assistir ahir a la tarda, crec que puc fer algunes valoracions més sobre els resultats del diumenge.
A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.
Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.
Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.
Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.
Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.
A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.
Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.
Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.
Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.
Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.
dilluns, 10 de març del 2008
En calent
Una derrota electoral inapel·lable com la que vam patir ahir IU i ICV-EUiA necessita una reflexió política en fred, cosa que ara sóc incapaç de fer. L'únic que sí que crec que s'ha de destacar és l'efecte del vot útil: el diputat que ha perdut ICV-EUiA a Catalunya ha anat a parar al PP i els dos diputats que ha perdut IU han anat, també, al PP (un de Madrid i l'altre de València).
És a dir, i per a què ho sàpiguen tots els que demanaven el vot útil i aquells que finalment el van exercir: el vot útil demanat pel PSC i el PSOE ha fet que el PP guanyés 3 diputats i que IU-ICV ens quedem sense grup parlamentari.
És a dir, i per a què ho sàpiguen tots els que demanaven el vot útil i aquells que finalment el van exercir: el vot útil demanat pel PSC i el PSOE ha fet que el PP guanyés 3 diputats i que IU-ICV ens quedem sense grup parlamentari.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)