Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris democràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris democràcia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de març del 2010

Cultura, política i ideologia


Crec que ha passat massa desapercebut el que el govern de PSC i CiU han fet respecte l'ús que se li pot donar al Museu d'Art de Can Domènech (MAC). A mi em sembla especialment greu.

Quan al mes de setembre de 2009, el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, es va inaugurar el MAC, tothom coincidia amb què s'havia recuperat no només una part importantíssima de la història de la Cerdanyola del segle XX, sinó també un nou espai obert a la ciutadania. I és que el MAC no només conté la sala d'exposicions, sinó que també té uns magnífics jardins i una bona sala d'actes on s'hi poden realitzar activitats cíviques diverses.

Només sis mesos després, i amb un nou govern format per PSC i CiU, les coses han canviat. El nou govern ha decidit restringir les possibilitats d'ús del MAC per a la ciutadania. I és que s'ha prohibit que s'hi realitzin activitats polítiques i de "caràcter ideològic", i només s'hi permetran activitats "culturals".

En primer lloc, em sembla que avui dia és bastant absurd dissociar cultura de conceptes com política o ideologia. El mateix MAC n'és un exemple. Es tracta d'un museu dedicat al Modernisme. Un moviment que no només era un moviment cultural, sinó que tenia profundes arrels socials i polítiques.

Però el que em sembla més preocupant és que una pràctica com la que han impulsat CiU i PSC es dugui a terme l'any 2010. Sincerament no recordo, perquè jo no l'he viscut (i estic a punt de fer 36 anys), l'època en que es prohibia fer activitats polítiques i de "caràcter ideològic" al nostre país.

També ens podriem preguntar si Cerdanyola és, pels equipaments amb els que compta, una ciutat que es pugui permetre el luxe de prohibir activitats en les seves sales i espais públics. Jo crec que no.

Però és que, a més, les contradiccions amb les que cau el nou govern, i en concret CiU, són evidents.

Recordem que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que entrava en la programació del Cafè amb Lletres la presentació del llibre de memòries de Jordi Pujol. I recordem que aquest acte es va fer al MAC. No sé a vosaltres, però a mi la presentació de les memòries d'un ex-President de la Generalitat i que actualment és president de Convergència Democràtica de Catalunya, em sembla més un acte de caràcter polític i ideològic, que no pas un acte cultural.

I recordem, també, que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que el MAC s'havia d'inaugurar, fos com fos, el dia 10 de setembre, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, una diada de marcat caràcter polític.

Crec que el MAC i que Cerdanyola mereixen altres formes de fer. El MAC ha de tenir com a activitat central la cultura, això és evident, però restringir-ne el seu ús i fer-ho a través de criteris tant dubtosos com els que ha establert el nou govern és perillós. Qui té a partir d'ara la facultat de decidir què és polític i què no, què és ideològic i què no, què és cultura i què no? El govern de la ciutat? Malament anem.

dijous, 13 de desembre del 2007

Menysprear 1.200.000 persones

Aquests dies en què comença a escalfar motors la campanya electoral de les eleccions generals del mes de març, estem assistint a un debat sobre els debats (valgui la redundància) electorals que s'han de televisar durant la campanya.

Podem llegir, veure i escoltar en els diversos mitjans de comunicació, l'enfrontament dialèctic que s'està produint entre PSOE i PP sobre si els debats, els "cara a cara" Zapatero-Rajoy, s'han de donar només a la televisió pública, si hi han d'entrar les privades, quants debats s'han de fer, etc.

Per sospresa meva, ningú es planteja un altre tema: l'exclusió de qualsevol tipus de pluralisme polític en aquests debats. Hi ha una força política que en les darreres eleccions generals va aconseguir 1.200.000 vots. IU, més ICV-EUiA, va aconseguir 1.200.000 vots. I, en canvi, sembla no existir.

Per cada vot d'IU-ICV-EUiA hi va haver, aproximadament, 9 vots al PSOE i 8 al PP. En canvi, la perversa llei electoral fa que per cada diputat d'IU-ICV-EUiA n'hi hagi 33 del PSOE i 29 del PP. I això per no fer altres comparacions que fan, per exemple, que ERC, ambla meitat de vots, tingui 3 diputats més que IU-ICV-EUiA.

Òbviament ens trobem davant d'una situació, no només injusta, sinó democràticament deficitària ja que, en el fons, el que això suposa és que el Congrés dels Diputats no representa de forma precisa la voluntat popular.

Però no seria ara el moment d'intentar acabar amb això? No es podria incloure Gaspar Llamazares en els debats electorals? No es podria acabar, per començar, amb els debats televisats (les reformes electorals quedarien per més endavant), amb aquest greu menyspreu a 1.200.000 persones? Per què es vol excloure la realització d'un debat polític real i plural? Quina por hi ha? A qui beneficia continuar amb aquesta situació de manca de democràcia real?