Gràcies sr. Ratzinger

Gràcies Sr. Ratzinger. Gràcies per aconseguir el que alguns portem temps intentant, sense aconseguir-ho: introduir el debat sobre la laïcitat en l'agenda política i mediàtica (si és que són agendes diferents, clar) de Catalunya.

Això, en un país que, de manera prou significativa, escull la data de les seves eleccions en funció de quan el líder d'una religió decidieix visitar-ne la capital, no és poca cosa. Aquells que crèiem que un Barça - Madrid era l'únic esdeveniment capaç de modificar de forma substancial l'agenda político-mediàtica catalana, ja hem vist que això no és així.

Ironies a part, el cert és que, si abans de l'estiu el tema central de debat era la qüestió nacional; si després de l'estiu ho era la vaga general; ara la laïcitat s'ha guanyat un lloc en aquesta agenda salvatge.

Només avui, per exemple, com a Secretari de comunicació del Moviment Laic i Progressista (MLP) he rebut trucades de TV3, TVE, el diari Público, el nou diari Ara i la Cadena SER, interessats en la campanya "Jo no t'espero" i en els posicionaments de l'MLP davant la visita del Papa. Significatiu.

Ara nosaltres, els defensors i les defensores de la laïcitat, tenim diversos reptes comunicatius: hem de saber explicar que la laïcitat no vol dir anti-religiositat, sinó que és precisament al contrari perquè la llibertat religiosa, en el fons, es defensa a partir de la laïcitat; hem de saber explicar que no ens oposem a que el Papa de Roma visiti Barcelona, sinó que ens oposem a que davant d'una visita de caire privat (la "inauguració d'un local" d'una entitat privada com l'Església catòlica no deixa de ser un afer privat), les administracions públiques hi destinin diners públics; hem de saber explicar que si defensem que s'acabin els privilegis atorgats a l'Església catòlica, no ho fem per ser anti-catòlics, sinó perquè des del convenciment laic no podem admetre privilegis d'aquest tipus; hem de saber explicar que, si ens oposem al sistema "polític" que regeix al Vaticà, no ho fem, novament, per ser anti-catòlics, sinó perquè l'essència de la laïcitat impedeix defensar un Estat anti-democràtic, totalitari i discriminatori.

Els reptes comunicatius no són fàcils. Menys encara quan els mitjans de comunicació solen buscar maniqueísmes que duguin a enfrontaments estèrils (carnassa pròpia de premsa groga i no seriosa), i no pas a informacions d'interès real. Però, per l'exeperiència d'aquests dies comunicativament intensos, vull trencar una llança a favor de com estan tractant la qüestió els mitjans catalans (tot i que mantinc les meves reserves de cara al tractament informatiu que es farà de tot el que succeeixi durant el mateix cap de setmana de la visita papal). Un exemple: la periodista de TV3 que m'ha trucat avui, m'ha preguntat per algú que pugués parlar de qüestions científiques (interessant debat de ciència vs fe), de feminisme i de llibertats sexuals. És a dir, la periodista de TV3 entenia la laïcitat, no com un enfrontament amb la religió, sinó com una qüestió relativa a la defensa de les llibertats i dels drets més essencials.

Aquest és el camí.