29 minuts i 1 segon

En 29 minuts queda clar quina és l'opció d'esquerres i quin és el millor candidat.

No cal dir res més.

Nous missatges, noves il·lusions, nous lideratges

Ja han passat tres dies de les eleccions. I, després del Consell Nacional d'ICV al qual vaig assistir ahir a la tarda, crec que puc fer algunes valoracions més sobre els resultats del diumenge.

A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.

Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.

Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.

Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.

Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.

Bloc de campanya (13): 10 raons per votar Joan Herrera

Us enllaço a un article escrit per Carlos Jiménez Villarejo en el qual exposa les seves raons per votar Joan Herrera. Molt recomanable (especialment per aquells que encara creuen que hi ha arguments per a defensar que el vot útil en aquesta campanya és votar al PSC).

Bloc de campanya (8): Què menja un mileurista?

Bloc de campanya (5): Desarrollisme o futur, gris o verd.

Ahir vaig assistir a la conferència que el Joan Herrera, candidat d'ICV-EUiA, va oferir al CCCB de Barcelona. I en vaig sortir força satisfet. Per dos motius. Un personal i l'altre polític.

El personal ve donat pel fet que un encara no acaba d'assumir com el Joan Herrera, amb el qual he crescut i m'he format políticament gràcies a la nostra etapa a Joves, s'ha convertit en un dels polítics principals del mapa polític català. Fa quatre anys vaig viure directament, formant part del nucli de campanya d'ICV-EUiA, la seva primera campanya com a candidat. Va ser una campanya apassionant però dura. Molta gent jove formavem part d'aquella campanya. Hi posavem més ganes que experiència.

El 10 de març vam viure com, per primera vegada, un acte d'ICV-EUiA aconseguia omplir l'Auditori de Barcelona. Vam comptar amb el suport de l'Ismael Serrano, amb el qual, el dia següent, vam compartir una cosa que crec que mai oblidarem: els atemptats de l'11-M. Recordo com el matí de l'11-M l'Ismael Serrano va trucar al local d'ICV i ens va dir que necessitava passar el dia amb nosaltres. Algunes de les bombes que van esclatar aquell dia van esclatar al seu barri i no aconseguia contactar amb gent que coneixia.

Quatre anys després la campanya la visc amb menys intensitat. Però els records hi són.

Però l'acte d'ahir també té, per a mi, importància política. Enmig de la grisor, de la subasta, dels despropòsits i de la pèrdua d'ideologia d'aquesta campanya, és necessari fer veure que hi ha una alternativa diferent al que suposen els grans partits. Ho deia el Joan ahir: "En una campanya en què els conservadors fan de dreta populista, els lliberals de dreta dura i els socialdemòcrates de lliberals, el que ens toca fer a nosaltres és ser els defensors dels somnis de l'esquerra".

Per Herrera el debat és si volem més desarrollisme o futur, "gris o verd" va dir, i va assegurar que davant dels reptes econòmics i ecològics no es pot optar ni pel cofoïsme del PSOE, que opta per l'anar fent com si no passes res, ni pel catastrofisme del PP.

Un altre dels punts que va voler destacar el Joan Herrera té a veure amb el famós vot útil del qual tant hem parlat en aquest bloc i en d'altres (bàsicament socialistes). I ho va fer per remarcar l'absurditat d'aquest fals dilema que diu que el vot a ZP és l'únic vot útil per aturar al PP. El vot a ICV servirà per aturar el PP, i per aturar les temptacions cap a la dreta del PSOE.

També crec que és destacable l'afirmació que va fer en el sentit d'assegurar que ICV-EUiA serem l'única força política que portarem el catalanisme d'esquerres al Congrés. I ho va dir amb un exemple ben clar: serem els únics que anirem al Congrés creient-nos l'Estatut i exigint-ne el seu desplegament. Això no ho faran aquells que, tot i tenir molts diputats, tenen la veu silenciada al Congrés (PSC), ni aquells que no es creuen l'Estatut (ERC i PP), ni aquells que primen el seu vessant conservador per davant del seu vessant nacionalista (CiU).

Veient i escoltant la conferència d'ahir tinc més clar quin és el vot útil: ICV-EUiA.

Bloc de campanya (1)

Encara falten 41 dies per les eleccions generals del dia 9 de març i dues setmanes menys per a que s'iniciï, oficialment, la campanya electoral. Només oficialment, perquè oficiosament la campanya ja fa setmanes que ha començat.

Així que he decidit iniciar el meu Bloc de Campanya. No vol dir això que deixi d'escriure altres coses, sinó que, a partir d'ara, les eleccions generals seran les principals protagonistes d'aquest bloc.

Què tenim per començar?

1- Recordar el bloc personal d'en Joan Herrera, el candidat d'ICV-EUiA.

2- Lamentar el penós espectacle que estan donant els dos personatges que volen ser presidents del govern. Estem assistint a una trista subhasta protagonitzada per Rodríguez Zapatero i per Mariano Rajoy que, el que aconsegueixen amb aquesta bateria de promeses electoralistes, demagògiques i populistes, és que la gent es mostri més incrèdula amb la política i els polítics. En això sí, PP i PSOE estan demostrant ser el mateix.

3- La perillosa entrada en campanya dels sectors catòlics més reaccionaris a Catalunya. A Madrid ja porten mesos fent-ho. A Catalunya, fins ahir, encara no s'hi havien atrevit. El preocupant és que les propostes d'aquest sector, que pretenen portar els avenços socials a les cavernes, estaven recolzades per representants del PP i d'Unió Democràtica. I això es pot traduir en polítiques reals si guanya el PP o si guanya el PSOE i necessita a Duran i Lleida per a fer govern.

4- Una qüestió d'agenda. Demà dimarts, el David Cid, Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda visita Cerdanyola a les 18:00 per a oferir una roda de premsa. El David, a més de ser Coordinador Nacional de JEV, va el número 4 de la llista d'ICV-EUiA en aquestes eleccions. I, ull al que us dic: el David Cid és el futur Joan Herrera. I si no, al temps.

El bloc del Joan Herrera

El Joan Herrera entra a la blogsfera.