TV3 i el Barça

Com tothom sap, diumenge va haver-hi eleccions a Can Barça. I, per qui no ho sabia, TV3 (la televisió pública catalana finançada, doncs, amb diners públics) es va encarregar, durant tota la setmana, i el mateix diumenge, de fer-li-ho saber.

TV3 ha equiparat (reitero, amb diners públics) les eleccions a un club privat de futbol (del qual, per a eliminar dubtes sobre el sentit del meu escrit, en sóc soci) a les eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees (de fet, m'agradaria saber si el minutatge dedicat a les europees de l'any passat va ser menor o major que el dedicat a les elccions blaugranes). Després ens queixarem del descrèdit de la política.

I, el que em sembla més greu, TV3 i Catalunya Ràdio van fer, amb el cost econòmic que això suposa, una enquesta a peu d'urna per saber "què havia votat el soci".

Tot plegat em sembla lamentable. I més quan, mentre escric això, un dels programes estrella del matí de TV3 pràcticament insinua que la crisi actual és culpa dels sindicats. Sé que no té res a veure una cosa amb l'altra, però totes dues coses ens indiquen cap a on va la nostra televisió.

Un mes després...

Avui que fa un mes de la final de Roma, és el moment de recordar uns quants moments d'aquesta temporada.

El 2 a 6 al Madrid

"Iniestazo" a Londres

Alguns xiulets...

El 4 a 1 a l'Athletic de Bilbao

Roma

La millor manera de tancar boques

...



Boques com aquesta o com aquesta.

(Per cert  espero que entre els ulls implacables de la censura no hi hagi cap esperit madridista i que la meva condició de culer no sigui un motiu per a què es demani la meva destitució en el proper ple municipal. En tot cas, i per a que quedi clar, aquest post no l'escric com a assessor del gabinet d'alcaldia, sinó com a afeccionat al futbol i soci del Futbol Club Barcelona) 

19 - 0

No acostumo a fer posts dedicats al futbol, però és que, clar, ahir vaig anar al Nou Camp i no em puc estar d'escriure algunes coses.

Aquest any he anat quatre cops a l'Estadi. Al primer partit que vaig anar el Barça li va clavar 5 gols a l'Almeria. El Valladolid se'n va endur 6. El València, 4. I ahir el Sevilla novament 4. Ni Almeria, ni Valladolid, ni València, ni Sevilla han aconseguit, en aquests quatre partits, foradar la porteria de Víctor Valdés. Resultat global: 19 - 0, en 360 minuts.

Barça 5 - Almeria 0

Cal recordar, per veure el nivell de la capacitat golejadora del Barça, que equips com el Recreativo de Huelva o l'Espanyol han marcat només 27 i 29 gols, respectivament, en 31 partits.

En aquests quatre partits he vist 8 gols de l'Eto'o, 6 de l'Henry, 2 del Dani Alves, 1 de Xavi, 1 de Gudjohnsen i 1 d'Iniesta. M'he quedat amb les ganes, per ara, de veure un gol de Leo Messi.

Barça 6 - Valladolid 0

Més dades d'aquest Barça que fa petits a gairebé tots els rivals: la diferència entre el primer classificat (el Barça) i el quart (el València), és de 26 punts. La mateixa diferència que li porta el València (quart) a l'Espanyol (dinovè).

Barça 4 - València 0

Com a analista del futbol sóc un simple afeccionat, però em dóna la sensació que aquest Barça és gairebé perfecte en totes les seves línies. Amb l'excepció de Hleb i Cáceres, tots els jugadors estan ratllant al nivell que se'ls exigeix o, fins i tot, per sobre d'aquest nivell. Márquez, Piqué, Alves, Puyol, Abidal i Sylvinho formen una defensa perfecta. Xavi, Keita, Touré, Iniesta, Busquets, Gudjhonsen i companyia fan un mig del camp tan infranquejable com efectiu i brillant. Al davant tres monstres. Messi, Henry i Eto'o, amb reforç de luxe: Bojan. I al darrera Víctor Valdés, un porter que, malgrat les crítiques que ha d'aguantar constantment (un clàssic en la porteria del Barça), està superant tots els rècords d'imbatibilitat. Per alguna cosa serà.

Barça 4 - Sevilla 0

En definitiva, un Barça de luxe. Això sí, el Madrid trepitjant-nos els talons.

Una mica de nostàlgia

Avui fa dos anys d'això:

You'll never walk alone

Acaba de començar el Celtic-Barça a Celtic Park, i després de sentir el You'll Never Walk Alone dels seguidors escocesos no m'he pogut estar de buscar-lo al youtube i posar-lo aquí.

He trobat una versió ben especial: la que van cantar en un Celtic-Barça l'11 de març de 2004, el dia dels atemptats de Madrid.



(per cert, acaba de marcar el Celtic...)

(acaba d'empatar Messi...)