Els llibres que han entrat a casa per Sant Jordi

Barcelona rebelde, de l'amic Guillem Martínez.

Asesinos, d'Álvaro Abós.

El factor humà, de John Carlin.

El silenci, de Gaspar Hernàndez.

El chino, de Henning Mankell.

El retorn del professor de ball

Fa pocs minuts, tot just després de dinar, he acabat el llibre que m'ha tingut immers en la lectura aquests darrers dies. "El retorn del professor de ball" de l'esciptor suec Henning Mankell.

Vaig descobrir Mankell ara fa tres anys i mig quan, de cara a un viatge que havia de fer a Suècia i que incloïa una petita estada a Riga, la capital de Letònia, vaig anar a la llibreria Altaïr per veure si trobava alguna novel·la relacionada amb els països que estava a punt de visitar. No em podia haver sortit millor perquè allà hi vaig trobar la novel·la "Els gossos de Riga". Una novel·la d'un escriptor suec, Mankell, que tenia la seva acció entre Suècia i Letònia.

De Mankell, després de "Els gossos de Riga", he llegit "La lleona blanca" i "Abans de la gelada". Totes tres novel·les són protagonitzades per l'inspector Kurt Wallander i, al marge de la trama pròpia d'una novel·la negra, totes tres tenen clar missatge polític i social al darrera.

"El retorn del professor de ball" és la primera novel·la que llegeixo de Mankell en la qual Wallander no n'és el protagonista. En aquest cas el protagonista és l'inspector Stefan Lindman. I, malgrat que Wallander sempre serà Wallander, crec que aquesta novel·la és la millor que he llegit de Mankell. Com a mínim és la que m'ha tingut més enganxat.

L'estructura de la novel·la és molt similar a les que ja he llegit de Mankell. I el gènere, com no podia ser d'una altra manera, és el de novel·la negra. La reflexió política i social de fons en aquest cas se centra en el nazisme. Però no en el nazisme de Hitler, sinó en el nazisme post-Hitler. La tesi de Mankell és que el nazisme no mor amb la mort de Hitler. Que després de Hitler queda un nazisme sociològic i que aquest, sobretot en societats com la sueca que van viure el nazisme molt de prop, pot tenir presència i activitat encara avui dia. Una reflexió que podriem fer-nos nostra perfectament i preguntar-nos si el franquisme va morir amb Franco, si encara avui hi ha algun tipus de franquisme sociològic i si, en cas que sigui així, pot tornar a ser actiu i influent socialment.

Un exemple del que vol transmetre aquest llibre el tenim en unes paraules d'un personatge del llibre:

"Mai no vaig creure que el nazisme morís amb Hitler. De gent amb idees malvades, de menyspreu cap a les persones, racistes, encara n'hi ha avui dia, igual que aleshores. Ara tenen altres noms, altres mètodes, no lluiten als exèrcits als camps de batalla. L'odi contra aquells que són menyspreats s'expressa d'altres maneres. Des de sota, podríem dir. Aquest país, per exemple, o Europa mateix, estan essent bombardejats des de dins pel seu menyspreu envers la debilitat, els atacs contra els immigrants, el racisme. Ho veig per tot arreu. I em demano si, de fet, som capaços d'oposar una resistència suficientment forta".

Molt recomanable.

Versos d'Eduardo Galeano per Sant Jordi

Avui he participat en les 24 hores de lectura que s'rganitzen a Cerdanyola en motiu de la Diada de Sant Jordi.

Tot i que algú em podria dir, i potser amb raó, que en un dia com aquest hauria d'haver triat algun text en llengua catalana, finalment he triat alguns versos o reflexions d'Eduardo Galeano:

Si la cárcel está llena de inocentes, ¿dónde estan los delincuentes?
Yo no vendo a mi madre. Ya la vendió mi padre.
Oculté tan bien lo que pensaba, que ya no lo recuerdo.
Tanta lluvia y tan poco arcoiris.
¿Y si hay guerra y no va nadie?
En mi hambre, mando yo.

Vivir solo ¿es tan imposible como vivir acompañado?
Los mudos ¿practican el sexo oral?
¿El amor muere o cambia de domicilio?
Un parto en la calle ¿es alumbrado público?
Si María era virgen, ¿Jesús era adoptado?
Cuando yo sea niño, ¿seré poeta?

Hombre que no miente es mujer.
Una mujer sin hombre es como un pez sin bicicleta.
El 99 por ciento de los hombres da mala reputación al resto.
Prometen regalos y dan palos.
¿Qué hacen las mujeres antes de encontrar al hombre de sus sueños? Se casan y tienen hijos.
Detrás de toda mujer feliz, hay un machista abandonado.
Si Dios hizo a Adán a su imagen y semejanza, ¿quien nos defiende de Dios?

Unes bones festes culturals

L'avantatge de no tenir pressupost per a fer viatges en vacances nadalenques, és que et permet dedicar part del temps al "consum" cultural. I això és el que jo he volgut fer durant aquests darrers dies.

Visitar alguna exposició, anar al cinema, al teatre, llegir i veure unes quantes pel·lícules en dvd a casa.

L'exposició que he visitat aquests dies ha estat "Bodies the exhibition", a les Drassanes de Barcelona. És una exposició que no em cridava massa l'atenció, però com que era un regal, vaig anar-hi. Tot i que no és una exposició a la qual jo hi aniria per iniciativa pròpia, he de reconèixer que té certa gràcia.

Pel que fa al cinema he anat a veure "Cassandra's dream" de Woody Allen. Tampoc anava al cinema amb massa expectatives, i en vaig sortir pensant que és una de les pel·lícules de Woody Allen que més m'han agradat. Properament escriure alguna cosa sobre aquesta pel·lícula a La llanterna màgica.

També he anat al teatre. Vaig anar a veure "Ventdavall" al Teatre del Raval. És una obra que reflexiona sobre la immigració i que està intrepretada per gent que acaba de sortir de l'Institut del Teatre o que encara està fent les darreres passes de la carrera. Val la pena veure-la. Pel tema, per la qualitat, i per donar suport a la gent jove que comença a obrir-se pas en el món del teatre. De totes formes, per a qui vulgui veure-la, penseu que el diumenge 13 és l'últim dia que la fan.

L'espectacle més curiós que he vist aquests dies, també un regal, ha estat "Macadam, Macadam", un espectacle de Hip-Hop que feien al Mercat de les Flors. Curiós.

Dues lectures he iniciat aquests dies: "A sang freda" de Truman Capote (de moment promet molt) i "Más allá del Oeste" d'Ángel Fernández-Santos. Es tracta d'un interessant assaig sobre el western com a gènere cinematogràfic.

Pel que fa a les pel·lícules en dvd que he vist, aquí les teniu: "Barrio" de Ladislao Vajda, "El dr. Mabuse" de Fritz Lang, "Encubridora" de Fritz Lang, "Tambores lejanos" de Raoul Walsh, "Manhattan" de Woody Allen, "Drums along the Mohawk" de John Ford i "Sólo los ángeles tienen alas" de Howard Hawks.

En definitiva, unes bones festes culturals.