Un any sense Miguel

Miguel Núñez observant l'històric cartell del PSUC, obra d'Antoni Tàpies, a la seu Nacional d'ICV

Avui fa un any que va morir en Miguel Núñez. Rellegint el post que vaig escriure tot just després de rebre la notícia de la seva mort, encara se'm fa un nus a la gola. Però recordar la seva saviesa, el seu somriure i la seva força fins al final, ens fa mantenir drets i seguir el camí que ell, i moltes altres persones de la seva generació, van iniciar ja fa molts anys.

Un any després, et continuem recordant.

Cliqueu aquí per veure un petit vídeo d'homenatge a Miguel Núñez. I aquí, l'entrevista complerta que li van fer a La Nit al Dia (enyorat programa, per cert).

Ha mort Miguel Núñez. Un lluitador. Un referent.

Fa pocs minuts he rebut el mail que feia setmanes que esperava, però que temia rebre. El mail que anunciava la mort de Miguel Núñez.

Des de llavors tinc un nus a la gola. I qualsevol paraula que digui serà poca. Miguel Núñez ha estat un lluitador, un referent, un símbol, un aprenentatge permanent, una cara amable, un somriure constant, saviesa, experiència. Un personatge lliurat als seus ideals.

Els ideals antifranquistes que el van portar a passar molts anys de la seva vida a la presó. Els ideals de la justícia social que el van portar a emprendre lluites a països com Nicaragua, El Salvador, Hondures, Guatemala, Costa Rica, Cuba, Bolívia, Perú o el Brasil. Ideals que el van portar a fundar l'ong ACSUR Las Segovias, de la qual en formo part de la junta directiva de Catalunya. O ideals, fins al final, que els últims mesos de la seva vida el van fer deixar Madrid per venir a viure a Catalunya buscant una mort digna.

En moments com aquest em surt l'orgull d'haver compartit amb ell partit polític i ideologia. I guardaré per sempre la dedicatòria que em va fer en el seu llibre de memòries "La revolución y el deseo": Para Roger, joven amigo a quien deseo la plena realización de sus mejores sueños. Un fuerte abrazo. Miguel Núñez.

En un moment del seu llibre de memòries Miguel Núñez cita el cantautor Ovidi Montllor com un dels personatges que li va deixar una petjada més profunda. Aquí va, doncs, el meu petit homenatge al company Miguel Núñez. La cançó "Teresa" d'Ovidi Montllor.



PD: Deixeu-me afegir unes paraules extretes del bloc del Joan Herrera que defineixen a la perfecció el que ha estat en Miguel Núñez: "Va néixer a Madrid, i va fer més per les llibertats nacionals de Catalunya que molts dels que presumeixen constantment d’haver-ho fet. Va ser un dels nostres herois. Però no ho semblava, ni ho aparentava ni en presumia".