Corbacho, millor amb la boca tancada

Celestino Corbacho es va estrenar com a Ministre de Treball i Immigració assegurant que cap espanyol havia de perdre un dret per culpa de la immigració.

Ahir hi va tornar. Segons Corbacho en un moment d'atur tant elevat no té sentit recórrer a la immigració.

Bonica forma de relacionar l'atur dels "autòctons" amb el fenomen migratori. Bonica forma de provocar sentiment xenòfob. Molt propi del mateix Le Pen. Però no, no ho ha dit en Le Pen, sinó un ministre socialista que, a més, en el seu moment també va patir les dificultats de la immigració. Trist, molt trist.

Corbacho, més que mai, millor amb la boca tancada.

Lliçons d'immigració

Aquest vespre he pogut veure el programa Un lloc estrany de TV3. És un programa que, amb un estil planer, i a partir d'entrevistes, explica el procés d'integració de diverses persones que han hagut de marxar dels seus països d'origen i que han vingut a viure a Catalunya. Un programa interessant i del qual, com a mínim avui, n'he tret algunes idees que, no per molt cops conegudes, deixen de ser interessants.

Una de les coses que m'ha sorprès és la percepció absolutament negativa que tenen de Catalunya la majoria de persones immigrades en el moment d'arribar al nostre país. Persones que pensen que arriben al paradís, resulta que arriben als depriments molls del port de Barcelona, o a les terres de Vic i la seva pudor de granges i porcs, o als carrers on hi ha gent punxant-se, o a un lloc on encara funcionem amb bombones de butà i on en la capital encara hi ha pisos sense ascensor, o a un lloc on la gent està envellida i no hi ha gent jove pel carrer. Tots són exemples explicats pels propis protagonistes.

Una segona qüestió que m'ha sobtat és l'ús de la llengua catalana per part de les persones immigrades. Només han parlat en castellà les persones provinents de països castellanoparlants (Argentina, Equador, Guinea Equatorial, etc). La majoria de la resta d'entrevistats, provinents de països com el Pakistan, el Marroc, Senegal, Burkina Faso, Romania o Lituània, han utilitzat el català (i un català que molts autòctons voldrien...). Amb això es demostren dues coses: primer, que quan immigrants de les onades immigratòries dels anys 60 i 70 ens diuen que no saben parlar català, no ens els hem de creur. I, segon, i més important, que la debilitat del català i el seu futur incert són un fet si no es potencien les polítiques de protecció lingüística, ja que es demostra que bona part de la ciutadania de Catalunya no considera que sigui necessari parlar català per viure al nostre país. Amb el castellà en tenen suficient.

I, per últim, el tema del racisme que, segons explicaven els protagonistes, va des del tracte diferenciat que els dedica la policia (a una persona la policia el va aturar i li va demanar els papers de la bicilceta (!) només pel fet de ser negre), a les dificultats gairebé insalvables d'accés a la vivenda, o als insults i menyspreu de la ciutadania. Algunes frases interessants dites pels entrevistats: "en aquest país encara que un negre medeixi dos metres és un negrito"; "A Catalunya no hi ha racisme, sinó classisme, que és pitjor". I és que ningú qüestiona el color de la pell d'Eto'o o de qualsevol actor o actriu negra.

Són algunes idees, desordenades potser, però que m'ha semblat interessant explicar.

La immigració a Cerdanyola

M'han arribat unes dades sobre la immigració a Cerdanyola que crec que són interessants i que han de fer reflexionar.

La població estrangera a la nostra ciutat, de l'any 2006 a l'any 2007, ha crescut en un 15,72%. En aquest mateix període la població no estrangera ha baixat en un 0,39%. Això vol dir que hem passat d'un 8,95% a un 10,26% de població immigrada en només un any.

Una dada a tenir en compte és l'edat. Hi ha una diferència de 8 anys entre la població immigrada, que té una mitjana de 31,31 anys, i la població autòctona que té una mitjana de 39.39 anys.

La dissecció de les dades per gèneres també és interessant. El col·lectiu de persones immigrades procedents de l'Amèrica Llatina està format majoritàriament per dones. Exemples: per cada colombià resident a Cerdanyola hi ha 1,33 colombianes, o per cada uruguaià hi ha 1,29 uruguaianes. En canvi la immigració procedent de l'Àsia o d'Europa és majoritàriament masculina. Una excepció significativa: la immigració procedent de Rússia és majoritàriament femenina (1,26 russes per cada rus). Sense fer una anàlisi massa profunda, suposo que d'aquestes dades es pot deduir el tipus de feina de les dones immigrants. Per tothom és sabut l'índex de llatinoamericanes que treballen en el sector de la neteja i de la dependència, o l'index de ciutadanes de l'Europa de l'Est que treballen en el món de la prostuitució.

Una altra dada que ens ha de fer reflexionar: el col·lectiu immigrant de Cerdanyola té nivells de formació molt més alts que la mitjana de la població autòctona i, en canvi té un índex d'atur força més elevat. El 2% de les persones immigrades tenen un doctorat, la població autòctona un 0,3%. Pel que fa a persones amb llicenciatura, els percentatges se situen en un 21,1% per uns, i el 6% pels altres. Diplomatures: 6,7% a 3,2%. Batxillerat i FP de segon grau: 28,7% a 20,4%. I, en canvi, les dades d'atur són inverses: un 12-13% en el col·lectiu immigrant, per un 8% de la població autòctona.

I per Cerdanyola una altra dada interessant: la distribució geogràfica del col·lectiu immigrant. Les seccions censals 17 (Banús-Bonasort), 27 (Fontetes, zona carrer González) i 4 (Fontetes, zona antic Drac Roig), tenen un percentatge d'immigració superior al 16%. A les seccions 3 (Avinguda Catalunya i Quatre Cantons), 5 (Fontetes, zona Mercat), 8 (Centre) i 9 (Sant Ramon), el percentage se situa entre el 12% i el 16%. En canvi, en zones com el Turonet, PTV, Montflorit, Guiera i La Clota, el percentatge no supera el 5%. Això vol dir que, tot i que la població immigrada està repartida de forma relativament uniforme pel territori, hi ha zones que estan acollint percentatges molt més alts que altres.

Són dades a tenir en compte per a gestionar bé el repte i les oportunitats que suposa la immigració per una ciutat com la nostra.