La llista d'ICV per a les eleccions municipals (II): una candidatura per a guanyar les eleccions.

La candidatura que avui ha presentat públicament és, essencialment, una candidatura valenta. I de ciutat. Ho deia en el post anterior: de 22 persones que la formen, 13 són independents. Només 9 són "de carnet". Això, que es pot veure com un risc, és, al meu entendre, una oportunitat. Una oportunitat de fer que la política estigui més lligada a la ciutadania i al seu teixit social.

És una candidatura transversal. De gent procedent de diversos àmbits i sectors de la ciutat. És una candidatura intergeneracional. És una candidatura per a guanyar les eleccions.

- Laura Bros Torio. 18 anys. Implicada en el món cultural de la ciutat. Estduiant de filologia anglesa. Membre de l'Esbart Dansaire Sant Marçal i del Cor jove de Veus Sense Fronteres.

- David Chaparro Danón. 22 anys. Estudiant de biologia. Responsable de comunicació d'ICV i co-coordinador de Joves d'Esquerra Verda.

- Marc Guillamón Gómez. 23 anys. Diplomat en Educació Física. Monitor al Saltells i a l'Agrupament Escolta Pau Casals. Entrenador de futbol de l'Anunciata.

- Maria Reina Serna. 30 anys. Politòloga. Ex-regidora de joventut i ocupació. Co-coordinadora de Joves d'Esquerra Verda.

- Nàyade López Rodríguez. 35 anys. Llicenciada en Geografia. Administrativa.

- Alejandro Carmona Sala. Integrador laboral per a disminuïts psíquics del grup Catalònia. Membre de la UGT del Vallès Occidental.

- Carme Perelló Iñiguez. 39 anys. Ha estat responsable de produccions. Estudiant de filosofia.

- Rafa Bellido Cárdenas. 39 anys. Advocat. Ex-regidor de medi ambient i territori. Responsable de l'àmbit de medi ambient d'ICV.

- Carme Arché Ametller. 41 anys. Educadora infantil. Administrativa. Ampa de La Sínia.

- Daniel Seda Martós. 43 anys. Peixater del Mercat de les Fontetes. Vinculat al món del bàsquet de Cerdanyola.

- Santi Cayuela Tomás. 47 anys. Economista. Ex-regidor de Serveis Generals i Esports. Responsable de política econòmica d'ICV.

- Marta Pujol Puente. 47 anys. Llicenciada en traducció i interpretació. Empresària. Vinculada al Club Bellaterra.

- Jordi Miró Guix. 52 anys. Mecànic fressador. Ex-regidor de presidència i recursos humans.

- Marutxi Beaumont. 54 anys. Pintora i professora de l'escola d'arts plàstiques de l'Ateneu.

- Eva Torralba Belenguer. 55 anys. Botiguera durant 20 anys. Ex-regidora de Sanitat i Promoció de la ciutat. Actualment és administrativa.

- Jordi Esteller López. 55 anys. Emprenedor, informàtic, amic de la ciència, fundador de la colla castellera de Cerdanyola.

- Carme Barrera Barba. 56 anys. Mestra i ex-directora de la Sínia.

- Santiago Bayo López. 58 anys. Director d'instal·lacions esportives i mestre nacional de kàrate.

- Josep Grifoll Cazador. 61 anys. Fundador i membre d'ADIA. Participa en projectes sobre el terreny a Etiòpia. Membre del Consell de Solidaritat de l'Ajuntament de Cerdanyola.

- Conxita Estepa González. 62 anys. Restauradora. Regenta el restaurant Taulell d'en Giorgio. Va començar la seva professió a l'escola Saltells.

- Antoni Bernabé Molina. 63 anys. Xofer. Portaveu de la comissió de festes de Sant Martí de Cerdanyola.

- Àngel Bringué Garreta. 65 anys. Professor de l'Institut Pere Calders. De formació periodista. Expert en ètica i filosofia.

Aquí la llista està posada per ordre d'edat. Ara és hora que la ciutadania l'ordeni com cregui millor.

La llista d'ICV per a les eleccions municipals (I): el procés.

Fa temps que no escric sobre política municipal de Cerdanyola. Avui m'he decidit a fer-ho per dues qüestions. En primer lloc, perquè he assistit a l'acte de presentació de la candidatura d'ICV per a les eleccions municipals. Una candidatura que encara no té ordre definitiu perquè, la novetat de cara a aquestes eleccions municipals, és que hem obert un procés obert a tota la ciutadania per a què n'esculli l'ordre definitiu. Procés que, per cert, està generant "curioses" reaccions. I, en segon lloc, per la composició de la pròpia llista.

Començaré pel procés que vam iniciar fa uns mesos, que avui ha rebut un nou impuls en un acte amb més de 200 persones, i que acabarà a finals del mes de març.

És un procés inèdit. A mitjans de l'any passat vam escollir el cap de llista. Ho vam fer d'una manera oberta, fent que qualsevol persona de Cerdanyola, fos d'ICV o no, pugués votar. L'experiència va sortir bé. 600 persones van participar en el procés. Tenint en compte que a ICV som unes 100 persones, el resultat és satisfactori. Això va engrescar-nos i ens va animar a intentar un procés encara més ambiciós: presentar una llista de 22 candidats i candidates a formar part de la nostra candidatura. I serà de nou la ciutadania qui esculli l'ordre que ocuparan cadascuna de les persones en la llista definitiva. Tothom hi podrà votar. I per a garantir la transparència del procés, hem constituit una comissió de garanties formada per persones no vinculades amb ICV de Cerdanyola, i caracteritzades per a tenir cert prestigi en el seu àmbit professional o social. Joan Botella, Arcadi Oliveres, Mercè Garreta, Daniel Banyuls, Roser Pérez, Isidre Grau i Dolors Lázaro, s'encarregaran de supervisar el procés.

És un procés inèdit a nivell estatal per una ciutat de les dimensions de Cerdanyola. ICV de Sabadell, per exemple, també fa un procés similar, però només pels 10 primers llocs de la candidatura.

Però és que, a més, la llista que avui s'ha presentat està formada per 22 persones, 13 de les quals són independents i només 9 són militants d'ICV. Una altra manera d'obrir-se a la ciutat, de fer una candidatura plural i representativa del que és avui Cerdanyola.

Aquest procés, que pot tenir els seus defectes, que segur que els té, està sent vist amb molt de recel per part de la resta de partits polítics. Diuen que es tracta d'un procés fals de participació o que ICV utilitza de manera partidista les entitats de la ciutat.

Diuen, alguns, que és un procés fals de participació ciutadana ja que només donem la possibilitat d'ordenar la llista. I ho diuen aquells que estan fent les llistes a la manera clàssica de tots els partits (i que també feia ICV fins ara): amb secretisme, tancats a les quatre parets del seu local i, òbviament, sense deixar decidir (m'atreviria a dir que ni a la pròpia base) l'ordre de ni un sol dels llocs de la llista electoral.

Diuen, alguns, que ICV utilitza de manera partidista les entitats de la ciutat i ho diuen pel fet que algunes persones que formaran part de la llista vénen del teixit social de Cerdanyola. Aquest argument fa un tuf elitista preocupant, ja que ve a dir que els membres de les entitats de Cerdanyola no tenen la capacitat suficient de decidir el que volen fer amb la seva vida i que es presten a ser manipulats.

El que concloc de tot això és que hi ha qui té por. Hi ha qui no té les coses gens clares de cara al 22 de maig. Perquè la llista d'ICV serà, més que mai, una llista de ciutat, no de partit. I perquè serà, a més, una llista decidida fora de les parets del local d'ICV. I avui, a Cerdanyola, pocs partits tenen capacitat de fer això. De fet, només un.

Una assembla amb vistes al 2011

Qui més qui menys, està engegant la maquinària de cara a un procés electoral llarg que, a nivell municipal, culminarà amb les eleccions del 29 de maig de 2011. ICV de Cerdanyola no en som una excepció i dissabte passat celebràvem una assemblea que ha de servir per començar a posar les pedres del projecte pel 2011.

D'entrada, un element positiu. I és que l'assemblea va aprovar la incorporació a la Comissió Política Local de cinc cares noves. Quatre d'elles són menors de quaranta anys. I, en concret dos d'ells, encara no tenen 22 anys. I s'incorporen a àrees importants com són la comunicació, l'estratègia política, l'educació i el medi ambient.

Al marge d'aquest element de renovació generacional que de vegades costa massa als partits polítics, inclosa ICV, jo en destacaria, de l'assemblea, el clima de cohesió i optimisme. Després de les turbulències dels darrers vuit mesos podia passar que el pessimisme i els conflictes interns s'instal·lessin a ICV. No seria el primer cop que una organització s'ensorra després de perdre les responsabilitats de govern. Vista l'assemblea de dissabte, això no està passant a ICV de Cerdanyola.

Esdevenir l'organització que representi la centralitat política és una garantia a l'hora d'encarar unes eleccions amb voluntat de guanyar-les. A Cerdanyola sembla que hi havia qui donava per suposat (i algun dirigent polític encara així ho manifesta) que només el PSC pot ostentar aquesta centralitat. Visió miop si s'analitzen els resultats de les dues darreres eleccions municipals. Fins i tot m'atreviria a dir que les eleccions del 1999, tot i que les va guanyar el PSC amb comoditat, començaven a indicar un canvi de tendència a la ciutat. Estic convençut que ICV està en condicions de lluitar per aquesta centralitat. I per aquí anava l'assemblea de dissabte passat. L'objectiu és guanyar aquesta centralitat, per guanyar suport social i polític.

No és un objectiu senzill. És més fàcil guanyar aquest espai estant al govern. Podríem fer servir aquí allò que va dir algú que el govern desgasta, però l'oposició encara més. Cert. Des de l'oposició sempre és més complicat obrir camí. Però nosaltres el camí ja el vam obrir fa anys. I aquests anys ens han donat més reconeixement social, més lideratge polític i, a nivell intern, més unitat i més cohesió.

Haurem d'aguantar obusos, sí. El govern actual al marge de governar, que suposo que ho està fent, dedica part important dels seus esforços a atacar l'anterior govern. La política comunicativa que han dut a terme amb el tema del pont del Riu Sec, n'és un exemple. Com aquests obusos n'hi haurà més, no en tingueu cap dubte. Però els obusos, segons com, poden tenir els efectes contraris als esperats. Hi ha qui en la legislatura passada pensava que quantes més fotografies seves sortissin als mitjans de comunicació, més s'acostaria a les seves ànsies d'assolir la màxima poltrona de l'ajuntament. La ciutadania la va fer caure del núvol. Els obusos mal llançats poden tenir el mateix efecte. Mal llançats els pot acabar patint qui els llença.

Haurem, doncs, d'aguantar aquests obusos, però el camí el tenim iniciat des de fa temps. L'assemblea de dissabte passat va servir per engreixar la maquinària. Les eleccions primàries a cap de llista que ara iniciem, seran el segon pas. I aquí tenim, crec, unes quantes passes d'avantatge respecte altres.

Després que ERC hagi presentat a la seva nova candidata, després que ICV concloguem el nostre procés, li tocarà el torn a la resta. I tinc la sensació que ens divertirem. Per una banda el PSC que des de la marxa de Celestino Sánchez no ha aconseguit un lideratge clar, parteix del llast que suposa el fet que portés de Madrid un candidat que, vist fora del poder, no va aguantar dos anys a l'ajuntament. Després d'aquesta espantada, el PSC va haver de posar una alcaldessa que, ho faci bé o no, sempre portarà l'etiqueta de persona provisional i desconeguda (aquí sospito que l'augment desproporcionat de la partida pressupostària destinada a publicitat en els pressupostos d'enguany hi té alguna cosa a veure). I CiU tampoc ho té fàcil. Dos lideratges dintre de l'organització, mals resultats electorals i incapacitat de fer una anàlisi acurada d'aquests resultats no són una bona situació per encarar ni un procés d'elecció de candidat o candidata, ni un procés electoral. I CiU sembla que aquests tres problemes els té.

Però, com diu aquell, nosotros a lo nuestro (que prou feina ens portarà).

Ja ha arribat el Nadal a ICV

Igual que per al Corte Inglés la primavera comença al gener, per a ICV de Cerdanyola el Nadal comença al mes de setembre.

És per això que ja tenim a la venda la loteria de Nadal d'enguany. Són 3 euros per butlleta, i el número (lleig de collons, per cert) és el 01.155

Qui en vulgui algun, que es posi en contacte amb mi.

La Vanguardia, el diari que Catalunya mereix?

He volgut començar aquest post amb una imatge prou explícita que ens recorda el passat no tant llunyà de La Vanguàrdia.

Però no era de la defensa del franquisme, de la connivència amb el feixisme, de l'adulació al dictador ("España se lo debe todo a Franco"), que aquest diari ha fet del que volia parlar. Volia parlar del seu paper actual. Del seu paper i de la seva impunitat (de la seva i de molts dels qui hi escriuen) en aquest país que, fa poc, en un dinar d'antics "camarades", qualificàvem de "país d'idiotes". I que ningú se m'ofengui.

Aquest és un diari que pot publicar una informació falsa amb clars objectius polítics. I no passa res. Òbviament no sommiem amb cap possible rectificació.

És un diari que es permet el luxe (o la indecència) de citar un polític que s'ha passat l'ètica política pel forro de les moltes butaques que ha ocupat, i que segurament és en bona part responsable del desastre polític i social que viu Itàlia en els darrers anys (parlo de Giulio Andreotti, brillantment retratat a la pel·lícula "Il divo"). I es permet fer aquesta cita per erosionar de la forma més lamentable a dos polítics catalans com són Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura.

És un diari que permet que la gran guillotinada de la política catalana escrigui un article (vegeu la meva benevolència en fer referència a només un) parlant o vomitant de/sobre candidats guillotinats, un altre cop Saura i Carod (però sumant-hi Herrera i Puigcercós), i aprofitant per abocar tota la seva bilis anti ERC i anti ICV ("La cuestión no es quién manda en ERC, sino hacia dónde va ERC, y este es el algoritmo más indescifrable del viejo partido. No tienen ni idea" o "No es que IC no sepa qué quiere ser de mayor. Es que no sabe qué es de pequeño"). Per cert, la guillotina de la ciutadania va fer que Pilar Rahola aconseguís un 0'96% dels vots en les eleccions municipals a Barcelona l'any 1999. Que cadascú aguanti la seva guillotina.

I és un diari que avui es permet disfressar-se d'Acebes de la política catalana, anant més a l'extrem que CiU i PP, i contaminant de forma perversa el debat sobre l'incendi a l'Horta de Sant Joan. És igual que hagin mort cinc bombers. És igual que des que Saura és Conseller d'Interior s'hagi multiplicat la inversió en bombers. Tant se val. L'objectiu és el que és.

És el que té la impunitat: va més enllà (molt més enllà) de qualsevol codi deontològic.

Més sobre ICV i els Mossos

Dos documents que crec que són d'interès enmig de tota la polèmica sobre ICV i els Mossos.

D'una banda en Jaume Bosch fent una intervenció molt aclaridora i que, lamentablement, pocs mitjans han reproduit.

I de l'altra, una interessant entrevista al Jaume Assens, advocat dels estudiants detinguts durant les manifestacions de fa dues setmanes.

ICV i els Mossos

La Raquel em pregunta què en penso de la teoria que s'està estenent per la xarxa sobre la suposada conxorxa interna dels Mossos per fer caure de la conselleria a Joan Saura. Diré el que en penso, deixant clar que és una opinió personal.

La teoria de la conspiració fa molt de temps que se sent dintre d'ICV. Jo personalment vaig començar a sentir-la quan es va produir el cas de la Núria Pòrtulas. La novetat que ara s'està produint és que no és la gent d'ICV la que fa pública aquesta teoria. Aquí en teniu dos casos: el Saül Gordillo i el Joan Francesc Escrihuelas parlen del tema.

La diferència que sigui gent d'ICV o de fora d'ICV la que parli d'aquesta teoria és essencial. Si ho fem nosaltres sona a excusa. Si ho fa algú de fora, la cosa ja és diferent i per a prendre-se-la més seriosament.

Pel que conec al Joan Saura no tinc cap mena de dubte que no està d'acord amb l'actuació policial del dimecres. Estic convençut, per tant, que d'ell no va sortir l'ordre d'actuar amb violència i desproporció. 

I si ho mires fredament, i amb la distància que donen els tres dies que han passat, veus que una actuació policial com la del dimecres és la forma més directa de fer mal a Saura i a ICV. Només cal veure com ens sentim el conjunt de la militància d'ICV aquests dies per adonar-se'n.

La veritat és que des que Saura és Conseller d'Interior ha impulsat polítiques que han molestat a un sector important dels Mossos. Els dos exemples més mediàtics han estat la instal·lació de càmeres a les comissaries o el tenir una actitud contundent davant de casos d'abusos comesos per Mossos. Per no parlar d'altres polítiques, relatives en aquest cas bàsicament a temes de trànsit, que no agraden a lobbies poderosos com el RACC, que no tenen a veure amb el que ara parlem, però que també serveixen d'excusa per aquells que desitgen veure rodar el cap de Saura.

Jo crec que la teoria de la conspiració en aquest cas no és gens descartable. És més, crec que és força probable. Ara bé, si aquesta teoria és real, s'ha de ser contundent i actuar amb fermesa destituint a qui s'hagi de destituir. Si no actues amb contundència, la teoria de la conspiració no se la pot creure ningú. 

Polítiques de joventut a Cerdanyola

Segurament haureu vist que des del dilluns s'estan formant cues a l'oficina d'habitatge de Cerdayola. I és que, precisament dilluns es va obrir el termini d'inscripció per a entrar al sorteig de 110 pisos de protecció oficial la zona de la Clota, i per la promoció del carrer Còrdova (ara no recordo exactament el nombre). Dels 110 pisos de la Clota, gairebé 90 són per a persones menors de 35 anys.

Divendres es va presentar en roda de premsa aquest sorteig. Una roda de premsa en la qual hi eren presents l'alcalde de la ciutat, la Marta Pujol (nova regidora de territori) i la Maria Reina (nova regidora de joventut). I el primer que vull destacar és precisament la composició d'aquesta roda, perquè demostra clarament la importància que se li vol donar al tema (d'aquí la presència de l'alcalde) i el foment de la transversalitat en la nostra acció política. Estem davant de polítiques d'habitatge i, també, davant de polítiques de joventut, de polítiques d'emancipació juvenil. Algú deia fa pocs dies que aquest govern no creu en les polítiques de joventut. De moment abans de l'estiu hi haurà un nombre important de gent jove de la ciutat que, gràcies a aquest govern que no creu en les polítiques de joventut, tindrà un nou habitatge i a preu assequible (a l'entorn dels 300€ els habitatges de la Clota, i a l'entorn de 500€ els del carrer Còrdova).

També vull destacar un tema concret de les condicions per a poder entrar en aquest sorteig. I és el d'acreditar tres anys d'empadronament a la nostra ciutat durant els darrers deu anys. Això és especialment important, perquè donarà la possibilitat de tornar a Cerdanyola a molta gent jove que ha hagut de marxar de la nostra ciutat. Cerdanyola és una ciutat especial pel que fa a l'habitatge. A la nostra ciutat hi ha una demanda de pisos de lloguer més elevada que la mitjana de poblacions similars, bàsicament degut a l'existència al nostre terme municipal de la UAB. Aquesta alta demanda, òbviament, ha fet que els preus de lloguer a la nostra ciutat siguin més elevats que en d'altres indrets. Això, sumat a la inexistent política d'habitatge que van fer els diversos governs socialistes, va fer que molta gent de Cerdanyola marxés a viure fora de la ciutat. Jo mateix en sóc un cas. L'any 2001 jo treballava a Barcelona i el Patronat Municipal de l'Habitatge de la capital (gestionat per ICV) va fer una promoció de més de 1000 habitatges de lloguer per a gent jove. Com que jo treballava a Barcelona m'hi vaig poder apuntar, però abans d'apuntar-m'hi vaig anar a l'ajuntament de Cerdanyola per preguntar si hi havia alguna iniciativa similar a la nostra ciutat. Res de res. Cero patatero, com diria aquell. Em vaig apuntar al sorteig de Barcelona, vaig tenir sort, i em va tocar un pis de lloguer de 40 m2 al barri perifèric de Baró de Viver.

Ara la gent jove de Cerdanyola, gràcies a aquest govern que no creu en les polítiques de joventut, podrà tenir l'oportunitat que, ni jo ni molts d'altres, vam tenir en aquell moment. I el que és més positiu és que aquesta només és la primera promoció. En vindran d'altres.

Malgrat que m'he centrat només en el tema de joventut, d'aquestes promocions d'habitatge en podria destacar també que són una clara aposta per la cultura del lloguer, o que són una aposta per l'arquitectura bioclimàtica d'estalvi energètic, o que preveuen habitages per a persones amb dificultats de mobilitat, o que contemplen un habitatge col·lectiu tutelat per a 12 persones amb discapacitats psíquiques, o que es reserven dos pisos per a situacions d'emergència (casos de violència de gèner, per exemple).

D'altra banda, i com a darrer comentari, crec que les cues que s'estan formant aquests dies a l'oficina d'habiatge de Cerdanyola demostren que sí que hi ha demanda d'habitatge a la noostra ciutat, que sí que hi ha gent que necessita accedir a una vivenda assequible, i que segurament les nostres polítiques d'habitatge, al contrari del que alguns volen fer creure, van ben encaminades.


Afegeixo les dades concretes de les dues promocions:

Promoció d'habitatges del carrer de La Clota

• 110 pisos d'entre 38 i 43 m2
• 86 són per a menors de 35 anys
• 20 per a famílies monoparentals amb 1 sol fill
• 2 se'ls reserva l'ajuntament per a casos d'emergència social
• 1 pis és previst per a 12 persones amb discapacitats psíquiques. Serà un pis tutelat
• Aproximadament 300€ al mes
  

Promoció d'habitatges del carrer Còrdova

• 24 pisos d'entre 68 i 76 m2
• 12 són per a menors de 35 anys
• 7 són per a majors de 35 anys
• 4 per a famílies monoparentals amb 2 fills
• 1 pis per a persones amb dificultats de mobilitat
• Aproximadament 550 € al mes
  

Declaració d’ICV davant l’assetjament polític, econòmic i mediàtic

Adjunto la declaració que la portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha llegit avui al Parlament de Catalunya.

Declaració d’ICV davant l’assetjament polític, econòmic i mediàtic

ICV, en coalició amb EUiA és un partit d’esquerra verda nacional. És un partit català, d’esquerres, ecologista, feminista, pacifista i europeista.

La nostra opció estratègica és que a Catalunya les esquerres governin a les institucions. Als seus ajuntaments i òbviament al govern de la Generalitat.

Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.

Nosaltres treballem les nostres polítiques i propostes amb la societat, perquè creiem que la participació social, la implicació de la ciutadania fa millorar la gestió pública.

Volem governar i prendre decisions des del rigor tècnic, des de la modernització del país i les polítiques. A vegades sent pioners, com en la política de participació del Govern (premiada per la UNESCO) o al desenvolupar mesures de la nova cultura de la l’aigua des de Medi Ambient. En altres ocasions, aprenent del que fan societats o governs més avançats en alguns temes, com en l’experiència d’anar a 80 km/h implantada amb èxit a tants països del nostre entorn europeu.

A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions.

Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica.

Ho fem quan defensem la reducció de la contaminació, la qualitat de l’aire i la vida de la gent per sobre d’interessos polítics, econòmics o mediàtics.

Anar a 80 km/h produeix menys emissions de partícules contaminants que anar a 120km/h. De dia i de nit, en una carretera plena o buida.

La velocitat variable té avals tècnics, referents europeus, no som el primer país en instaurar-lo i a més es demostra eficaç per millorar la qualitat de l’aire, la circulació i també per reduir accidents i morts a les carreteres.

La mesura no és un capritx d’un conseller o d’un govern, sinó una mesura eficaç per salvar la vida a la gent.

Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que creiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.

Malgrat aquest assetjament que pretén que ICV deixi de ser el que és o deixi de defensar les seves conviccions i valors a les institucions quan governa els puc anunciar que no cedirem a aquestes pressions de grups d’interès polítics, econòmics i mediàtics per molts titulars que ens facin.

Nosaltres no canviarem bons titulars a canvi de les nostres conviccions. Seguirem defensant les nostres propostes amb arguments polítics i d’autoritat per molta demagògia i populisme amb el que se’ns ataqui.

En política no tot s'hi val. I a internet?

En els darrers dies s'ha fet públic que s'ha creat a Facebook un grup contra l'alcalde de Cerdanyola. És, en certa manera, lògic. Diguem que, com se sol dir, és una cosa que va amb el sou. En el mateix Facebook hi ha grups contra Zapatero, contra Esperanza Aguirre, contra Aznar, contra Montilla, contra Felip Puig, etc. Per tant, no és cap novetat.

Alguns dels missatges que ha escrit gent que forma part d'aquest grup els puc entendre i, fins i tot, compartir, encara que sigui amb matisos. Per exemple, en el fons, i no en les formes, coincideixo amb el que diuen alguns: una de les potes coixes del govern que va néixer el 2003 són les polítiques de joventut. Entenc la queixa perquè en el passat mandat no es va fer el que s'havia de fer, i sé que la responsable actual d'aquesta matèria està fent esforços en aquest mandat per a solucionar aquest dèficit. De totes maneres, com dic, entenc a la gent que mostra el seu descontent per això.

Ara bé, i com sempre que parlem d'internet i de política, ens hem de plantejar on estan els límits de certes coses. En aquest mateix grup crític, al marge dels missatges purament polítics que fan referència a la gestió de l'actual alcalde, hi trobem molts missatges que res tenen a veure amb això, sinó que són directament insults, mentides, desqualificacions i acusacions directes a l'alcalde, a ex-alcaldes i a una empresa de Cerdanyola d'haver comès delictes. Us poso alguns exemples:


Insults a l'alcalde:

• Maldito bastardo

• Kin tros de fill de puta

Mentides respecte l'alcalde:

• Sabeis k se ha ido a vivir a Sant Cugat???

Desqualificacions a ICV:

• Ic-verds (···) la secta

Acusacions de delicte a uns quants:

• A mi lo que me gustaria saber es cuanta pasta en mano le dio el Toro (constructor de los famosos parking's y otras obras de Cerdanyola) al Morral. Fixeu-vos que no diu "me gustaría saber si le dio pasta el Toro" sinó "cuanta pasta en mano le dio", per tant està assegurant que s'ha comès un delicte.

• El marit de la Cristina (1era alcaldessa) li deu algun k altre favor al Cuerpo de policia local i el seu antecessor (···) celestino (···) es va omplir les butxaques (···) de billetes de 1000 pts.

No sé a vosaltres, però a mi em sembla que hi ha límits que no es poden traspassar i que, en aquests missatges, s'estan traspassant. Per això no entenc que, malgrat que se sigui rival polític, hi hagi membres de partits de la ciutat, especialment del PSC (que a més sembla que ha fet "campanya"per a què membres del PSC d'altres ciutats s'hi sumin), que no només recolzin aquest grup, sinó que animin a la gent a què en formi part. I entenc encara menys, i crec que és un error polític majúscul, que una regidora de l'Ajuntament de Cerdanyola s'hagi adherit a aquest grup. Perquè crec que en política no s'hi val tot. I en aquest grup que recolzen militants del PSC i una regidora del PSC, s'està mentint, s'està insultant, s'està desqualificant i s'està acusant a l'actual alcalde (d'ICV) i a alcaldes anteriors (del PSC) d'haver comès delictes. Vol dir això que estan d'acord amb les mentides, els insults, les desqualificacions i les acusacions citades?

Assemblea Nacional d'ICV (i 3): Reflexions finals

Reflexions finals, després de dos dies i mig d'Assemblea Nacional.

Vaig assistir a la meva primera Assemblea Nacional l'any 1996, per tant dec haver assistit a sis assemblees. Cadascuna d'elles té un significat especial, marcat pel moment polític que s'està vivint i pel moment personal de cadascú. En aquest sentit, aquesta Assemblea ha vingut marcada, per una banda pel debat intern que ha provocat el formar part del govern de la Generalitat i, per l'altra, i a nivell personal, pel fet que, per primera vegada m'he mirat l'Assemblea amb una certa distància, degut a que en els darrers mesos he rebaixat la meva participació en la política nacional.

A grans trets surto satisfet de l'Assemblea.

Crec que no ha estat una Assemblea endogàmica. No hem parlat només de nosaltres mateixos sinó que hem contextualitzat el debat en la conjuntura actual, marcada clarament per la situació de crisi.

Crec, així mateix, que hem sabut gestionar el debat i hem acollit amb plena normalitat el cert descontent de part de la militància, bàsicament amb la nostra actuació al govern de la Generalitat o, més concretament, amb els efectes que sobre ICV té el fet de participar en el Govern. En aquest sentit, és destacable per mi que no ha estat una Assemblea cofoïsta o d'autocomplaença, sinó que s'ha estat crític i autocrític. Però amb una normalitat i amb un sentit constructiu que moltes vegades costa de veure a ICV (i a altres formacions... només cal veure algun dels congressos polítics que s'han celebrat recentment).

A nivell personal estic content que gent de la meva generació política, gent amb qui hem compartit moltes coses i amb qui hem crescut políticament, assumeixi responsabilitats de pes. És el cas del Joan Herrera (nou Secretari General), la Laia Ortiz (nova Portaveu i Vicepresidenta d'ICV) i el David Cid (nou responsable d'Acció Política).

Òbviament hi ha hagut coses millorables i que crec que s'ha de treballar per a què se solucionin en el futur. Per a mi no té sentit la sobredimensió dels òrgans de direcció política. Un Consell Nacional de 240 persones i una Comissió Executiva de 55 són, al meu entendre, òrgans inoperants. Tal com deia un company avui, els òrgans de direcció sobredimensionats el que fan és que, malgrat que sembli el contrari, el poder es concentri en menys gent.

Igualment encara s'ha detectat certa por a abordar debats concrets que encara són tabú a l'organització. Però en línies generals, crec que l'Assemblea, com deia al principi, ha estat positiva. Hi ha hagut debat, el president d'ICV ha rebut un vot de confiança però ha sortit de l'assemblea conscient que aquest vot de confiança no és un xec en blanc, i s'ha continuat amb el procés de renovació i regeneració, tant d'idees com de persones, que està caracteritzant la Iniciativa dels darrers anys.

Assemblea Nacional d'ICV (2)

Algunes frases del primer dia d'Assemblea:

"Qui ens podrà dir ara que l'Estat no és eficient i el mercat sí?" Joan Coscubiela

"La principal infrastructura de Catalunya són els boscos, no les carreteres" Jordi Fàbregas

"Estar al Govern no és un problema, però porta problemes. Estar a l'oposició no porta problemes, però és un problema" Joan Saura

"Ara és el moment de la ideologia. Sense ideologia no hi ha política" Joan Coscubiela

Assemblea Nacional d'ICV (I)

Ja ha començat l'Assemblea Nacional d'ICV. De moment estan intervenint les delegacions convidades. Han parlat des de la Taula del 3r sector, des dels Verds Europeus, de Greenpeace i la USOC. Encara queden unes quantes intervencions.

Després de les intervencions dels convidats, començarà el debat de documents.

Per poc que pugui aniré anotant en el bloc les meves impressions sobre l'Assemblea. De moment són bones.

Parlant amb Raül Romeva

El 23 de maig, l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, va fer una xerrada al local d'ICV de Cerdanyola per a parlar sobre la situació de Kosovo i, en general, sobre la situació de la Unió Europea.

Mola TV va fer un reportatge sobre l'acte, i ara l'han penjat a youtube. A partir del minut 2, més o menys, es parla de l'acte de Cerdanyola.

No és això, Cesc, no és això

En aquest mateix bloc ja he dit que, tot i comprendre-la, no comparteixo la decisió dels companys de les Terres de l'Ebre de demanar la dimissió del conseller Francesc Baltasar i de replantejar-se la seva militància política a ICV. Crec que és el moment d'actuar amb serenitat i de potenciar el debat intern dintre d'ICV. Tenim per davant un procés assembleari que ha d'allunyar-se de les lluites intestines que escenifiquen altres partits, però que no ha de defugir les qüestions que bona part de la militància d'ICV es planteja aquests dies: Quin ha de ser el paper d'ICV dintre del govern? Quins són els nostres límits polítics per a mantenir-nos en el govern? Què està fallant en la connexió govern-partit? Què està fallant en la connexió partit-militància? Què està fallant en la relació partit-societat?

Però els primers que han de mantenir la serenor en el debat són els líders polítics. Els nostres caps visibles. Per això em van semblar absolutament desafortunades les declaracions de'n Cesc Baltasar afirmant que els crítics amb les darreres decisions del govern de la Generalitat tenien les portes obertes per a marxar d'ICV. No és això, Cesc, no és això. A ICV no hi sobra ningú, i menys en aquests moments.

Si anem amb actituds prepotents, no arribarem enlloc. Si anem amb actituds constructives, podrem redreçar la situació.

L'aigua i els nostres límits polítics

Imatge del pantà de Camarasa

Vull començar aquest post de reflexió sobre el que està passant aquestes setmanes a Catalunya, amb l'extracte d'un comunicat públic de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua:

"L'aplicació dels principis de la Nova Cultura de l'Aigua ha suposat un canvi qualitatiu molt important en la gestió de l'aigua a Catalunya (···). Cal cercar solucions per a incrementar les garanties puntuals a partir, si s'escau, de la transferència d'altres conques (i per tant fer un transvassament), però amb mesures que siguin ambientalment i socialment sostenibles (···). Per a l'actual sequera i a sis mesos vista, s'ha d'estudiar amb detall si és possible la construcció de les infraestructures que farien possible el transvassament d'aigua en quantitat suficient de l'Ebre a les conques internes i per tant fer possible un Banc d'Aigües des de l'Urgell o des del Delta de l'Ebre (···). Pel que fa al possible transvassament de de l'Alt Segre, l'única manera que podria ser ambientalment i socialment acceptable és seguint el principi que tots hi guanyin, tant el riu que ha de mantenir el seu règim de cabals ambientals, com els agricultors que podrien cedir l'aigua corresponent a la temporada 2009 i els ciutadans que la rebrien que han de conèixer l'increment de preu que això suposa. Sempre teneint en compte que aquesta és una solució d'emergència i temporal, i que caldrà restablir les condicions prèvies al transvasament un cop es vagin consolidant les diferents actuacions ja en marxa per a millorar la gestió de l'aigua i la garantia de recurs a Catalunya".


Dit això, i per començar de forma optimista el meu escrit, crec que ens hem de carregar de raons i d'optimisme respecte les polítiques de gestió de l'aigua que s'estan fent des de la Generalitat. Les mesures que s'estan fent i planificant en aquesta matèria són inèdites, com així ho reconeix, com hem vist abans, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Les inversions en sanejament i millora de qualitat de l'aigua, la recuperació ambiental de rius, la regeneració i reutilització d'aigües depurades, la recuperació d'aqüífers, la millora d'eficiència de les xarxes de subministrament, la dessalinització, etc., són mesures que mai s'havien dut a terme a Catalunya.

Ara bé, s'ha demostrat que encara no són suficients per afrontar moments i situacions excepcionals com la sequera que estem patint actualment. I aquí entren les mesures excepcionals, entre les quals, la més controvertida va ser, d'entrada, la proposta de transvasament temporal d'aigua del Segre cap al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea Metropolitana de Barcelona. Proposta de la Generalitat i, en concret, del Departament de Medi Ambient, gestionat per Francesc Baltasar (ICV-EUiA).

És evident que en la gestació d'aquesta proposta no s'ha actuat bé. No hi ha hagut transparència, no hi ha hagut participació ni informació cap als sectors que es podien veure més afectats per aquesta mesura, no hi ha hagut informació ni a les pròpies organitzacions d'ICV de la zona. És a dir, s'ha afrontat una situació de crisi de la pitjor manera possible.

Però els problemes més greus han vingut després. La situació generada ha permès que CiU recuperi espai perdut i torni a plantejar la proposta de transvasament del Roina i que aparegui als mitjans de comunicació com a alternativa al desgovern del tripartit. I aquí ha tingut un aliat inesperat: el PSOE. El govern de l'Estat, que cada cop amaga menys la seva oposició al Govern d'Entesa, primer va desacreditar el govern català oposant-se al transvasament temporal del Segre i després es "despenja" amb la proposta de tirar endavant el "mini-transvasament" de l'Ebre cap a la conca del Llobregat.

Què tenim ara sobre la taula? A priori el pitjor escenari possible.

• El transvasament de l'Ebre, encara que teòricament mini i temporal.

• CiU enfortida i reclamant el transvasament del Roina.

• El govern català desacreditat i obligat a executar aquest mini-transvasament.

• Un govern central que s'ha descarat i que apunta a que en aquesta legislatura serà més enemic que amic del govern català.
  

• El PP del País Valencià i Múrcia recuperant el discurs anti-català.

• La gent d'ICV de les Terres de l'Ebre demanant la dimissió de Francesc Baltasar i replantejant-se la seva militància en cas que es tiri endavant el transvasament. Postura lògica, tot i que no crec que sigui la solució.

I com a ICV, què ens toca fer? Solucions no en tinc, preguntes sí:

• Per què si estem duent a terme polítiques d'aigua inèdites ens trobem en aquesta situació?

• Què cal fer per recuperar la confiança de la gent d'ICV tant de les Terres de l'Ebre, com de Lleida com, molt em temo, de bona part de la militància?

• Fins on estan els límits d'ICV? Què hem d'estar disposats a acceptar i què no pel fet d'estar al Govern?
  

Frases/Reflexions

Deixeu-me expressar en frases esquemàtiques el que crec que ha de fer ICV en les properes setmanes:

- Intentar fer grup parlamentari, però no a qualsevol preu. Ja hem fet travesses pel desert del grup mixt.

- No votar a Zapatero com a president del govern. Per l'aritmètica parlamentària no ens necessiten i un vot a favor podria veure's com un gest de submissió.

- No votar a Bono com a president del Congrés. No cal explicar per què.

- Juntament amb EUiA i IU fer l'exercici d'autocrítica necessari per analitzar els resultats electorals, més enllà del que suposen els efectes de la llei electoral i del vot útil.

Nous missatges, noves il·lusions, nous lideratges

Ja han passat tres dies de les eleccions. I, després del Consell Nacional d'ICV al qual vaig assistir ahir a la tarda, crec que puc fer algunes valoracions més sobre els resultats del diumenge.

A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.

Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.

Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.

Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.

Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.