Nous missatges, noves il·lusions, nous lideratges

Ja han passat tres dies de les eleccions. I, després del Consell Nacional d'ICV al qual vaig assistir ahir a la tarda, crec que puc fer algunes valoracions més sobre els resultats del diumenge.

A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.

Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.

Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.

Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.

Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.