ICV-EUiA i les eleccions europees

He esperat uns dies per fer la meva valoració personal sobre les eleccions europees. He preferit mirar-me bé els resultats de Cerdanyola mesa per mesa i esperar la reunió que va fer ICV de Cerdanyola dilluns al vespre en la que es tractava aquest tema entre d'altres.

La valoració que faré no és la d'ICV, sinó la meva particular.

El primer que vull dir és que m'alegro, i molt, que en Raül Romeva continui sent eurodiputat. Ja vaig dir en un post anterior que el Parlament Europeu no es podia permetre el luxe de perdre un eurodiputat com ell.

Dit això, em centraré en el que ha passat a Cerdanyola. El que ha passat a la resta del país, a la resta de l'Estat i al conjunt de la UE, ja ho faran altres.

Jo crec que hi ha hagut dos fenòmens clau en aquestes eleccions, no només a Cerdanyola, sinó al conjunt del país: l'abstenció i l'increment de vots en blanc.

No per esperada l'abstenció deixa de ser preocupant. Malgrat que a Cerdanyola la participació ha pujat un punt respecte les eleccions de 2004, i que se situa dos punts per sobre de la mitjana de Catalunya, el fet és que no arriba al 40%. 6 de cada 10 persones amb dret a vot de la nostra ciutat han decidit no anar a votar. Suposo que ara serà el moment en què tothom digui que "hem de reflexionar" per saber què està passant, perquè hi ha tanta desafecció política, hem de prendre nota, etc. Doncs sí. Però espero que això es faci de veritat i que no es quedi en simples paraules.

Més significatiu per a mi és l'augment del vot en blanc. A catalunya ha passat del 0,6% a gairebé el 3% i a Cerdanyola ha pujat del 0,46% al 2,6%. I en algunes meses de la nostra ciutat ha superat el 3% i el 4% i, en una, fins i tot ha arribat al 5%. Aquest vot en blanc és un vot molt polític. És el vot de persones polititzades, que volen votar però que no tenen a qui votar. I pel perfil sociològic dels barris on ha augmentat més significativament el vot en blanc, intueixo que part de la pèrdua de vots de l'esquerra, i en particular d'ICV-EUiA, han anat a aquesta opció.

Sobre els resultats d'ICV-EUiA:

Baixem d'un 11,28% a un 8,75%. Això significa una pèrdua d'un 2,53%. A Catalunya la nostra coalició s'ha situat en un 6,09%, perdent un 1,08% dels vots.

Una lectura cofoïsta ens faria dir que a Cerdanyola ICV-EUiA continua estant clarament per sobre de la mitjana de la resta del país (2,66 punts) i que continuem sent la població de més de 50.000 habitants amb un percentatge de vot més elevat. Són certes totes dues coses.

Però crec que cometriem un error si ens quedem només amb aquestes reflexions (que insisiteixo que són certes i vàlides). Hem de saber per què a la nostra ciutat hem perdut un 1,45% més de vots que a la resta de Catalunya.

Hem tingut pèrdues percentuals destacades en determinades meses (Montflorit muntanya, Sínia, Bellaterra, Sant Martí, Saltells, Buïgas); hem augmentat només en dues meses (Gorgs i Guiera); tenim percentatges molt baixos (inferiors a la mitja catalana) en meses de Fontetes, Buïgas, Serveis Educatius, Serraperera (zona Banús i Cerdanyola 2000) i Sant Martí (zona Fontetes); i tenim percentatges de vot importants (més d'un 10%) en meses de La Sínia, Aulos, Gorgs, Saltells, Guiera i Buïgas (zona Canaletes).

A què es pot deure el diferencial de la pèrdua de vot d'ICV-EUiA de Cerdanyola respecte a Catalunya? A mi se m'acudeixen diverses coses:

• Com ja he dit abans, el vot en blanc. Ha estat més elevat en zones on tradicionalment treiem bons resultats (Gorgs, Guiera, Canaletes, Serraperera, Sínia...). Aquí hi pot comptar tant el descontent amb la política nacional d'ICV-EUiA (Mossos, etc.) com amb la política local. Lamentablement, poc a veure amb la política europea.
  
• Vot molt polaritzat entre PSOE i PP en zones tradicionalment "hostils" a nosaltres (Fontetes i determinades zones de Banús).
• Els vots a la candidatura de Els Verds i d'Iniciativa Internacionalista han estat menys del que jo em pensava, però tot i així en conjunt s'han acostat al 2%. Algun vot segurament havia estat per a ICV-EUiA en les darreres eleccions europees.

Segurament hi ha altres causes. I segurament alguna d'aquestes no serà certa. Però és el que m'ha vingut al cap veient les dades de les diferents meses electorals.

De totes maneres, i per ser just amb nosaltres mateixos, i per no ser excessivament autocrític, crec que també és de valorar aquest 2,66% de plus que tenim respecte el vot d'ICV-EUiA a nivell nacional. Aquest plus és el que em fa pensar que ICV-EUiA a Cerdanyola encara tenim camí per recórrer. Però s'han encès uns llums d'alarma en determinats barris de la ciutat, i en determinats sectors de la població que cal tenir en compte. Espero que en siguem capaços.

PD: En un altre post parlaré sobre els resultats de la resta de partits.

Per què votaré per Raül Romeva?

Ara fa just 15 anys, quan en tenia 20, que vaig entrar a Iniciativa. Vaig fer d'interventor a les eleccions europees de l'any 1994 i al vespre, al local d'Iniciativa de Cerdanyola, vaig omplir una butlleta per adherir-me al que llavors era Joves amb Iniciativa. Així doncs (tot i que l'any anterior ja havia votat en aquelles eleccions generals en les que Felipe González va dir que "había entendido el mensaje de la ciudadanía" i va decidir fer un govern de dretes amb CiU i PNB quan podia fer un govern d'esquerres amb IU i ICV), aquelles eleccions europees són especials per a mi.

Ara, 15 anys després, tornem a tenir eleccions al Parlament Europeu. I també són unes eleccions especials per a mi. He de començar dient que quan vaig a votar sempre ho faig votant a una candidatura. Mai he votat a un candidat. Crec més en els projectes col·lectius que no pas en els lideratges i protagonismes individuals. Però aquest cop votaré a una candidatura, però també (i potser fins i tot més) a un candidat. En Raül Romeva.

Amb el Raül hem compartit uns quants anys de militància política a Joves amb Iniciativa. El vaig tenir com a professor en un post-grau de la UAB. Després vaig ser becari seu durant un any a l'Escola de Cultura de Pau, també a la UAB. Uns anys després vaig participar activament en l'organització de la campanya electoral que el va portar a ser eurodiputat i en la campanya pel referèndum sobre la constitució europea. I durant aproximadament un any i mig d'aquesta mateixa legislatura vaig ser assistent seu ajudant-lo en les tasques que ha estat fent al Parlament Europeu.

És una de les persones a qui considero amiga dintre del món de la política en el qual em moc. Òbviament, doncs, hi ha motius personals que em porten a votar per ell el proper diumenge.

Però també n'hi ha de polítics. Malgrat que és tres anys més gran que jo, formem part de la mateixa generació política. Una generació que va néixer políticament en un moment històric que l'ha marcat molt: els pitjors anys del felipisme amb vagues generals incloses, la recent caiguda del Mur de Berlín, les guerres dels Balcans, els processos d'independència dels països del Bàltic i dels propis Balcans, la primera guerra del Golf Pèrsic, les proves nuclears de França a Mururoa, els últims anys de lluita contra el servei militar obligatori, etc. Tot això, i altres factors, van fer prendre consciència i valors a molta gent jove de l'època. Valors que unien als valors tradicionals de l'esquerra comunista elements com la defensa del medi ambient, del feminisme, de la pau, dels drets nacionals, etc. I en Raül està aplicant aquests valors a la seva activitat com a eurodiputat.

Si visiteu el seu bloc, ara mateix podreu veure la frenètica activitat pròpia de qualsevol cap de llista dels que es presenten a les eleccions, però si teniu temps i paciència i aneu tirant enrere veureu la ingent i valuosa activitat (i aquí sí que gairebé ningú s'hi pot comparar) que ha dut a terme a Brussel·les i Estrasburg en aquests darrers cinc anys. El Parlament Europeu no es pot permetre el luxe de perdre un eurodiputat així.

Sobre els blocs electorals als TN

Aquests dies estem veient com els periodistes de TV3 expressen la seva queixa pels blocs electorals que els obliguen a informar de la campanya amb un temps cronometrat per a cada partit en funció de la seva representativitat, i no pas a partir de criteris periodístics.

A priori la queixa em sembla raonable. Crec que tota informació que transmetin els informatius ha de resopndre a valroacions que facin els professionals de la informació a partir de criteris periodístics.

Ara bé, si mirem el que passa en mitjans que no estan subjectes a aquesta obligació, podem observar que la qüestió potser no és tant clara. Sense anar més lluny, qui avui hagi llegit La Vanguardia, veurà a la pàgina 18 com el PP fa campanya a Esplugues de Llobregat (amb foto de Vidal - Quadras, Rajoy i Sánchez - Camacho fent botifarres a la graella), a la pàgina 20 com CiU fa campanya a Barcelona (amb foto de Ramon Tremosa tocant el piano) i a la pàgina 22 com el PSC fa campanya a Tarragona (amb foto de Corbacho, Badia i Montilla agafats de la mà).

I ICV-EUiA? I ERC? Doncs el criteri periodístic dels professionals de la informació de La Vanguardia ha decidit que el que ahir va fer ERC i el que ahir va fer ICV-EUiA no tenia interès informatiu.

I el cas de La Vanguardia d'avui no és un cas excepcional. Vist això, potser arribarem a la conclusió que els blocs electorals als informatius dels mitjans públics encara continuen sent necessaris.

Sequera imaginativa electoral

Manca d'imaginació? Manca d'interès? De tot una mica? No ho sé, però és una mica decebedor observar la campanya electoral dels partits que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny.

Uns diuen Ara

Altres diuen Tu tries quina Europa vols

Altres opten per Ahora soluciones

També tenim la Pròxima estació Europa

I, per últim, Crisi de dretes, solucions d'esquerres

Els quatre primers eslògans, al marge de demostrar una buidor política preocupant, són totalment intercanviables entre tots els partits polítics.

El darrer, com a mínim, té la voluntat d'aportar ideologia a l'eslògan.

Amb alguna honrosa excepció de moment tenim una campanya ben pobra pel que fa al màrqueting polític.

Sabeu que...

Sabeu que malgrat això...




El PSOE i el PP han votat conjuntament més del 80% de les votacions al Parlament Europeu?

El PSOE, el PSC i el PP van votar en contra de la proposta d'ICV-EUiA de retirar la directiva que proposava ampliar fins a 65 hores la jornada laboral setmanal?

El PSOE, el PP i part dels eurodiputats del PSC han votat a favor de la "directiva de la vergonya", una directiva que suposa una gran vulneració dels drets humans de les persones immigrades?

El PSOE, el PP i el PSC donen suport a José Manuel Durao Barroso (promotor de la Guerra de l'Iraq conjuntament amb Bush, Blair i Aznar, i defensor de Guantánamo) com a President de la Comissió Europea?


Contra l'amnèsia:

Bloc interessant per seguir les eleccions Europees

Us presento el bloc de l'Ernest Urtasun.

Tot just l'acaba d'obrir. Però la seva experiència i els seus coneixements sobre política internacional i sobre la Unió Europea fan que sempre sigui interessant llegir-lo.

Europa, Raül Romeva, cementiri d'elefants i vedettes de torn.

El 7 de juny hi ha convocades les eleccions al Parlament Europeu. Si no canvien les coses, la participació pot ser de les més baixes de la història. Aquesta baixa mobilització electoral té, segur, causes ben diferents, però tothom ha de ser conscient de quina part de responsabilitat té en aquest desencís. I els primers, els partits polítics. La desafecció de la ciutadania vers la política és, en una part important, responsabilitat nostra i potser seria el moment que la reflexió sobre el què està passant la fessim abans de constatar els (pressumiblement) baixíssims índexs de participació electoral.

Pensant en quines són algunes de les causes que fan que la ciutadania no vagi a votar en les eleccions europees, se me n'acudeixen d'entrada tres (tot i que segur que n'hi ha moltes més, i que els experts en comportament electoral em poden desautoritzar en tot el que dic):

1- Desconeixement del que són les institucions europees i de la trascendència que té el que es discuteix i s'aprova a Brussel·les i Estrasburg. Quan els partits polítics diem repetidament que el 70% de la legislació dels estats membres de la UE són l'aplicació de normatives prèviament acordades al Parlament Europeu, ens hem de preguntar per què som incapaços de traslladar això al conjunt de la ciutadania. Aquí la responsabilitat és compartida amb el conjunt de mitjans de comunicació ja que, crec, que no donen a la política europea la trascendència real que té.

2- Desconcert i desgast amb la política nacional i estatal. És evident que en els darrers anys la política nacional i l'estatal donen la sensació de viure en una espècie de permanent estat de provisionalitat i de considerable distància amb la realitat social del país. Si a aquesta sensació se li afegeix la situació de crisi econòmica en la que vivim, les ganes de participació política de la gent, com no podia ser d'una altra manera, es redueixen. I si parlem d'unes institucions com les europees que, com deia abans, tenen un índex de coneixement tant baix, aquesta participació es redueix encara més.

3- Concepció del Parlament Europeu com a cementiri d'elefants o escenari de vedettes de torn, més que de polítics. I és que tradicionalment els partits polítics han enviat a Europa a aquelles persones que ja havien esgotat la seva carrera política en institucions més properes. Els casos són múltiples: Josep Borrell, Mayor Oreja, Vidal Quadras, etc. A aquesta espècie de cementiri d'elefants, s'hi ha afegit darrerament una nova concepció: l'escenari de vedettes. Alguns partits opten per a portar "estrelles mediàtiques" que, finalment, acaben tenint un dubtós resultat polític. Em sembla, per exemple, que la decisió de CiU de defenestrar l'Igansi Guardans (un eurodiputat que, t'agradarà o no, però ha estat dels que més ha treballat) per a col·locar en Ramon Tremosa, va una mica en aquesta línia.

Jo crec que des d'ICV i EUiA tenim deures pel que fa als dos primers punts. En la mesura de les nostres possibilitats i tenint en compte el nostre escàs poder polític i mediàtic, hem de contribuir a solventar aquests dos dèficits. Per què també en la justa mesura, en som responsables.

Respecte el tercer punt, no crec que ningú ens pugui tirar res en cara. El nostre candidat, en Raül Romeva, ni és un elefant que hagi d'anar a cap cementiri, ni és una vedette de la política. Jo he tingut la sort de poder treballar com a assistent seu durant gairebé dos anys, i no m'he extranyat gens quan ha sortit la notícia que ha estat el segon eurodiputat més productiu i actiu de la càmera. És un treballador incansable que creu com el que més en la política europea i en el fet que una altra europa, més social, més ecologista i amb més poder polític, és possible, a més de necessària.

Ara ens falta, doncs, posar el nostre gra de sorra per solventar els dos primers punts. No és una feina fàcil.

(Per cert, un cop escrit aquest post he vist en el bloc del Raül Romeva que la web que va fer l'estudi sobre la productivitat dels eurodiputats ha rebut múltiples pressions polítiques i que s'ha vist obligada a retirar de la seva pàgina l'estudi realitzat. A algú li molestava veure el baix nivell de feina de molts eurodiputats. Un element més de descrèdit.)