Per què votaré per Raül Romeva?

Ara fa just 15 anys, quan en tenia 20, que vaig entrar a Iniciativa. Vaig fer d'interventor a les eleccions europees de l'any 1994 i al vespre, al local d'Iniciativa de Cerdanyola, vaig omplir una butlleta per adherir-me al que llavors era Joves amb Iniciativa. Així doncs (tot i que l'any anterior ja havia votat en aquelles eleccions generals en les que Felipe González va dir que "había entendido el mensaje de la ciudadanía" i va decidir fer un govern de dretes amb CiU i PNB quan podia fer un govern d'esquerres amb IU i ICV), aquelles eleccions europees són especials per a mi.

Ara, 15 anys després, tornem a tenir eleccions al Parlament Europeu. I també són unes eleccions especials per a mi. He de començar dient que quan vaig a votar sempre ho faig votant a una candidatura. Mai he votat a un candidat. Crec més en els projectes col·lectius que no pas en els lideratges i protagonismes individuals. Però aquest cop votaré a una candidatura, però també (i potser fins i tot més) a un candidat. En Raül Romeva.

Amb el Raül hem compartit uns quants anys de militància política a Joves amb Iniciativa. El vaig tenir com a professor en un post-grau de la UAB. Després vaig ser becari seu durant un any a l'Escola de Cultura de Pau, també a la UAB. Uns anys després vaig participar activament en l'organització de la campanya electoral que el va portar a ser eurodiputat i en la campanya pel referèndum sobre la constitució europea. I durant aproximadament un any i mig d'aquesta mateixa legislatura vaig ser assistent seu ajudant-lo en les tasques que ha estat fent al Parlament Europeu.

És una de les persones a qui considero amiga dintre del món de la política en el qual em moc. Òbviament, doncs, hi ha motius personals que em porten a votar per ell el proper diumenge.

Però també n'hi ha de polítics. Malgrat que és tres anys més gran que jo, formem part de la mateixa generació política. Una generació que va néixer políticament en un moment històric que l'ha marcat molt: els pitjors anys del felipisme amb vagues generals incloses, la recent caiguda del Mur de Berlín, les guerres dels Balcans, els processos d'independència dels països del Bàltic i dels propis Balcans, la primera guerra del Golf Pèrsic, les proves nuclears de França a Mururoa, els últims anys de lluita contra el servei militar obligatori, etc. Tot això, i altres factors, van fer prendre consciència i valors a molta gent jove de l'època. Valors que unien als valors tradicionals de l'esquerra comunista elements com la defensa del medi ambient, del feminisme, de la pau, dels drets nacionals, etc. I en Raül està aplicant aquests valors a la seva activitat com a eurodiputat.

Si visiteu el seu bloc, ara mateix podreu veure la frenètica activitat pròpia de qualsevol cap de llista dels que es presenten a les eleccions, però si teniu temps i paciència i aneu tirant enrere veureu la ingent i valuosa activitat (i aquí sí que gairebé ningú s'hi pot comparar) que ha dut a terme a Brussel·les i Estrasburg en aquests darrers cinc anys. El Parlament Europeu no es pot permetre el luxe de perdre un eurodiputat així.