TV3 o el que no ha de fer una televisió pública

El debat que es va fer ahir al vespre a TV3, i que havia de servir per a contraposar les posicions polítiques dels caps de llista de les sis forces parlamentàries que es presenten a les eleccions del proper dia 28, va servir per a escenificar, de manera lamentable, el que no ha de fer una televisió pública.

L'escena final del debat, en la que Montilla i Mas intentaven "pastelejar" en directe un cara a cara, diu molt poc d'aquests dos candidats. El to utilitzat per tots dos (un dient "va, fem el debat ara" i l'altre "va, tria: dilluns, dimarts, dimecres, quan vulguis") deixa ben clar el sentiment de possessió, de propietat, d'instrument al seu servei que tenen tots dos candidats respecte la televisió pública. Lamentable.

Però el més lamentable és que TV3, "la nostra", hagi accedit a aquest mercadeig i faci demà dimarts al vespre aquest cara a cara.

Lamentable perquè des de TV3 han de saber que no estem en un sistema presidencialista que sí que justificaria aquest cara a cara.

Lamentable perquè des de TV3 s'haurien de qüestionar si èticament és admissible que una televisió pública deixi de banda amb aquest cara a cara a més del 40% de la població que en el seu dia no va votar ni CiU ni PSC (per no parlar dels que es van quedar a casa, van votar en blanc o van votar forces que no van treure representació; però això és un altre debat).

I lamentable perquè, fins i tot, és dubtós que aquest debat sigui legal. He vist que ERC ha presentat un recurs contra aquest debat. Espero que ICV-EUiA, PP i Ciutadans s'afegeixin a aquest recurs.

A TV3, que es va cobrir de glòria amb el seguiment que va fer de la visita del Papa, només li faltava això.

TV3 i el Barça

Com tothom sap, diumenge va haver-hi eleccions a Can Barça. I, per qui no ho sabia, TV3 (la televisió pública catalana finançada, doncs, amb diners públics) es va encarregar, durant tota la setmana, i el mateix diumenge, de fer-li-ho saber.

TV3 ha equiparat (reitero, amb diners públics) les eleccions a un club privat de futbol (del qual, per a eliminar dubtes sobre el sentit del meu escrit, en sóc soci) a les eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees (de fet, m'agradaria saber si el minutatge dedicat a les europees de l'any passat va ser menor o major que el dedicat a les elccions blaugranes). Després ens queixarem del descrèdit de la política.

I, el que em sembla més greu, TV3 i Catalunya Ràdio van fer, amb el cost econòmic que això suposa, una enquesta a peu d'urna per saber "què havia votat el soci".

Tot plegat em sembla lamentable. I més quan, mentre escric això, un dels programes estrella del matí de TV3 pràcticament insinua que la crisi actual és culpa dels sindicats. Sé que no té res a veure una cosa amb l'altra, però totes dues coses ens indiquen cap a on va la nostra televisió.

TV3 i Xavier Sala i Martín

Mai no he entès com una televisió pública de qualitat com és TV3 s'entesta en convidar, una vegada sí i una altra també, a un personatge com en Xavier Sala i Martín per a parlar de qualsevol cosa i en qualsevol moment.

Ahir en vam tenir un exemple. El programa Àgora del Canal 33 debatia sobre la vigència dels valors del Maig del 68 quaranta anys després. Sala i Martín era un dels convidats a debatre, juntament amb Xavier Rubert de Ventós, Ferran Mascarell i Ferran Saez. Òbviament, en Sala i Martín no va desaprofitar l'oportunitat per a fer gala de les seves característiques dosis de demagògia política que, de no ser perquè tenen l'altaveu habitual i constant d'una televisió pública, farien riure. Però tal i com està la cosa, mediàtica i política, de riure no en fa gens.

Per a què us feu una idea, en Sala i Martín va acusar, sense rubor i sense complexes, els partits com ICV d'afavorir el naixement d'opcions polítiques xenòfobes a Europa. Quin argument va utilitzar? Senzill: com que ICV defensa els drets de les persones immigrants, la classe obrera (a la qual només li va faltar qualificar d'analfabeta) es rebotarà perquè veurà que aquests partits estan defensant els drets de la gent que ve aquí a treure-li el lloc de treball i, per tant, naixeran les opcions xenòfobes. Fantàstic. El pitjor és que cap dels contertulis, i molt menys el conductor del programa, es va atrevir a dir la realitat: el que genera sentiment xenòfob és que algú digui que els immigrants vénen aquí a treure els llocs de treball als autòctons, i que hi ha partits que adrecen les seves polítiques a defensar els drets dels immigrants en detriment dels drets dels autòctons.

Diu molt poc de la qualitat intel·lectual i mediàtica del nostre país la cobertura que se li dóna, ja sigui en mitjans privats com en públics, a persones com en Sala i Martín o com, en un altre nivell, en Salvador Sostres que s'han cregut tant el seu paper d'enfant terrible que el que fan és desacreditar els marcs on se'ls dóna altaveu.