El dia després de l'anunci més esperat, adjunto fragments d'articles, paraules (què importants són les paraules!). No meves, sinó de persones que opinen en diversos diaris. No les comparteixo totes, però sí les llegeixo totes. I després, en trec les meves conclusions. Que cadascú en tregui les seves.
"El final era esto" d'Isaac Rosa (Público)
Algunos, al decir "el final de ETA", fantaseaban con la victoria policial total, la imagen del último etarra sobre la Tierra detenido, y que no quedase nadie ni para levantar la bandera blanca. Un final tan inverosímil como el que otros soñaban alguna vez, con un adiós de ETA que equivaldria a la consecución de sus objetivos, una Euskadi independiente y socialista, sea lo que sea tal cosa, en la que ETA se despediría por innecesaria entre vítores.
(···)
Entre un final y otro, entre las dos posturas maximalistas e inverosímiles, una mayoría esperábamos que el final sería algo como lo que finalmente ha sido: un vídeo tan sórdido como todas las anteriores producciones televisivas de la banda; (···) un adiós sin épica, por agotamiento; (···) hasta el abertzale más iluso mo podrá negar que este final (···) por muchos paños que le pongan, se parece demasiado a una derrota: la de una banda que se va por la puerta de atrás, sin haber conseguido ni uno solo de sus objetivos.
"Un día cualquiera" de Francisco Balaguer (Público)
La paz es, en realidad, el fin de una anormalidad, de un desorden moral y cívico, de una monstruosa aberración por la que algunas personas se creen con el derecho a destrozar vidas ajenas. (···) por la que se pretenden defender planteamientos legítimos que dejan de serl en el momento mismo que se recurre a la violencia. Esta paz que nos llega ahora es también de naturaleza silenciosa, porqué tiene una parte de alegría y otra de tristeza, y quizá no haya que festejarla ni hacer de ella una bandera, pero es hermosa.
(···)
La lucha por la paz no acaba de terminar, sino que comienza ahora su fase decisiva. Un periodo en el que quizá podamos cerrar muchas heridas y reconocer, al mismo tiempo, que otras muchas quedarán abiertas para siempre y que tendremos que vivir con ellas.
(···)
Es también momento para pedir responsabilidad y sensibilidad a las personas a las personas que tienen que gestionar eñ nuevo escenario que se abrió ayer. Quizá no debieran olvidar que la paz es siempre frágil y que el proceso va a requerir mucha sabiduría.
"La paz es una tarea de héroes" de José Andrés Torres Mora (Público)
Al final venció la democracia. Lo hizo con todos los instrumentos propios de la democracia. Venció la política frente a la violencia, el derecho frente a la fuerza, la palabra frente al plomo.
(···)
La paz trae lágrimas, el día de la paz es también un día triste. Unos seguiran llorando a sus seres queridos, sacrificados inútilmente (···). Otros seguiran sufriendo una cárcel que ya sabrán inútil y por tanto especialmente dolorosa.
Entrevista a Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch (Diari ARA)
Els presos haurien d'estar a prop dels seus familiars i que s'hauria de fer tot el que pugui donar la legislació en matèria penitenciària, suposo que reduccions de pena per estudi o treball, llibertats condicionals un cop complertes les tres quartes parts i tractes personalitzats en el cas de malalts (···) Els presos d'ETA han de ser igual que els altres presos.
ETA ha de reconèixer el mal que ha fet, no sé si un mea culpa , no sé si demanant perdó, no sé amb quina fórmula, però han de reconèixer que han provocat molt dolor i sense equiparar el que han fet ells amb el que ells hagin pogut patir, han de ser coses diferents. I diria més, aquest reconeixement l'han de fer amb tota la societat, no només amb el que entenem específicament com a víctimes, perquè tota la societat ha estat víctima d'ETA.
Les víctimes no han de tenir cap paper en el procés de pau o del final d'ETA, del final de la violència, en fi, això admet molts registres d'expressió. Tot això s'ha de resoldre, ara és un bon moment per fer-ho, i nosaltres, des del nostre patiment, no podem tenir el necessari cap fred que és imprescindible; sense el cap fred no es poden prendre decisions, i les persones que hem patit més les conseqüències del terrorisme no l'hi tenim. Altra cosa és, però, que sí que se'ns ha de tenir presents.
"Del pre-guió al post-final" d'Antoni Batista (Diari Ara)
El text (d'ETA) respon al preguió de la Conferència de Pau de Sant Sebastià, de dilluns passat, i la immediatesa corrobora que l'encaix entre la petició i la resposta era previ a les dues litúrgies, la dels líders internacionals i la de l'habitual comunicat al diari Gara i a la cadena BBC.
Però el preguió ja és història, ara caldrà encarar el postfinal d'ETA des dels diferents actors amb paper. L'organització ETA caminarà cap a l'autodissolució i el lliurament de les armes, i ho farà en funció del diàleg tècnic, bàsicament sobre els presos. L'esquerra abertzale consolidarà el seu pes institucional amb una bona representació al Congrés el 20-N i es prepararà per a la seva gran fita: les autonòmiques del 2013 i, si Arnaldo Otegi és lliure perquè el Tribunal Suprem interpreta la llei segons els nous temps, tindrà la possibilitat fins i tot d'assolir la Lehendakaritza.
"Un nou temps amb moltes coses per escriure" d'Odón Elorza (El Periódico)
El comunicat que vam conèixer ahir a la tarda és prou clar, més enllà de la retòrica pròpia de l'independentisme radical que tracta de vestir una decisió somiada que sempre pensarem que ha arribat tard, molt tard.
"S'ha acabat, oi?" d'Iñaki González (El Periódico)
Com a demòcrates tenim dret a la insatisfacció per un final agredolç. Dret a recordar que aquestes dècades d'assassinat han estat repugnants per si mateixes, no per l'esterilitat de l'estratègia. Aquest és un espai en què encara han d'avançar molts en l'esquerra independentista basca.
Però com a demòcrates hauríem d'assumir el compromís de cedir un futur diferent del que hem heretat i viscut. Diferent de l'últim segle de constants greuges successius. Perquè la victòria d'avui és sinònim de raó i no de represàlia. El rival polític pot ser-ho d'una vegada sense ser l'enemic i la convicció política pot substituir l'extermini de les idees alienes.
