Gorka Landáburu

Gorka Landáburu és un periodista basc. És director de la revista Cambio 16. És militant del PSE. El seu pare va ser diputat del PNB durant la Segona República i vice-lehendakari del govern basc a l'exili. Un exemple de la complexitat política i social d'Euskadi.

L'any 2001 li van enviar un paquet bomba a casa seva, per les seves postures actives contra la violència d'ETA. Li va explotar a les mans.

Malgrat aquesta experiència traumàtica, Landáburu no va dubtar en manifestar-se contrari al tancament del diari Egunkaria. Cosa que, òbviament, no va fer cap gràcia als sectors reaccionaris més espanyolistes.

Aquests dies post-legalització de Bildu, l'estic seguint a través de twitter. I no deixa de sorprendre. Fixeu-vos com en aquest twit una militant del PP l'acusa d'alegrar-se del tema de Bildu i de ser amic (com si això fos delicte) de Jone Goritzelaya. Recordem que Landáburu és una de les víctimes d'ETA. La resposta "Nadie tiene miedo si se tiene argumentos. Pero lo dudo en tu caso", posa cadascú al seu lloc.


Altres comentaris que ha fet darrerament Landáburu via twitter: "Yo no estoy alegre por lo de Bildu. Pero creo sinceramente que es un paso importante para terminar con ETA. Ya lo verás..."; "Por que, todos los partidos acatan sentencias y después lanzan torpedos y misiles contra los jueces".

"No voy a defender a Otegi, pero debe estar en libertad para que avance la paz". Un altre exemple.

Aquest post no pretén ser una falca publicitària de Landáburu, no. Simplement vol reflectir que, fins i tot una víctima d'ETA, pot tenir una actitud constructiva a favor de la construcció de la pau, a favor de la resolució d'un conflicte polític i social com el que es viu en terres basques.

La resolució del conflicte basc no passa només per mesures policials. La resolució d'un conflicte polític necessita solucions polítiques. Davant les solucions polítiques, els que només entenen el llenguatge de les armes, i els que només entenen el llenguatge de la desqualificació i l'ús pervers i interessat de la política, quedaran fora de joc.

PD: Una altra piulada de Landáburu, que no té res a veure amb aquest post, però que té la seva gràcia: "A donde vamos a llegar? Dirigentes del fútbol galo quieren menos negros y arabes en sus equipos. Sigue ganando Lepen. Abidal hazte catalán"