Rubalcaba

El mes de setembre de 2004 vaig entrevistar Rubalcaba, per tractar sobre l'11M. Avui, rellegint l'entrevista, m'ha cridat l'atenció una de les coses que va dir:

"Un gobierno cuando miente una vez y le pillan, vale, pero cuando le pillan cuatro veces la ha jodido. Y la credibilidad, y vosotros sabéis comunicación, se te va a chorros. Es como una hemorragia. Es como en el Gatopardo. No sé si habéis leído el Gatopardo. En la parte final del Gatopardo, que describe cuando el tío se muere, hay una escena maravillosa que dice que es como la arena de un reloj que primero cae finita, pero luego de repente se ensancha la abertura y te cae la arena, la vida se te va a toda velocidad. La credibilidad política es igual. Un día mientes en una rueda de prensa y pierdes un 5%, en la segunda mentira pierdes un 50%, en la tercera estás jodido"

Aquestes frases, que llavors valien per Aznar i Rajoy, avui valen, segurament, per Zapatero i Rubalcaba.

Inconstitucionalitzar ideologies

El que escriuré a continuació probablement no serà massa ordenat. Potser no tindrà coherència. Està basat en el que penso que està passant aquests dies en la política espanyola. Per cobrir els dèficits que generarà aquest desordre i aquesta poca coherència, al final us recomanaré alguns articles de gent que en sap i que us posaran, segur, les coses més clares.

Com segurament sabreu, PSOE i PP o, millor dit, Zapatero i Rajoy, han arribat a un acord per modificar, amb urgència, la Constitució. Aquests dies hem sabut que, aquest text gairebé sagrat i tant difícil de tocar, quan convé es pot modificar en 15 dies, per via d'urgència i sense debat.

L'objectiu d'aquesta modificació: limitar constitucionalment el dèficit públic. Dit així, per la majoria de gent, segurament, la cosa no sembla massa greu. Ho és. Seré demagog, potser, ja he dit que per a més rigorositat llegiu els articles del final, però aquesta reforma el que significa és la constitucionalització d'una ideologia i la inconstitucionalització d'altres. Així de cru.

Òbviament aquí qui s'està cobrint de glòria és ZP i el PSOE, i espero que això els passi factura electoral. I m'és igual que qui vingui al darrera sigui Rajoy, el PP i el que això representa. Avui s'ha demostrat que actualment no hi ha diferències entre votar a uns o a altres.

Si tirem enrere en el temps, veurem que el PSOE es va presentar a les eleccions amb la promesa de reformar la Constitució. Cert. Però no busqueu en el programa aquesta reforma. No hi era. Les reformes que proposava el PSOE anaven en la línia d'acabar amb la discriminació de gènere a l'hora d'accedir a la corona o en la lína de reformar el Senat perquè es convertís en una càmera real de representació del pluralisme de l'Estat espanyol. La covardia política (disfressada d'una suposada manca de debat social i de la rigidesa dels processos de reforma) ha fet que cap d'aquestes reformes es dugués a terme. Ara bé, quan el senyor Mercat i la senyora Merkel han trucat a la porta, ràpidament s'ha procedit a reformar el text per a convertir la Constitució espanyola en un text que consagra el liberalisme com a sistema econòmic constitucional. I aquest cop la reforma tira endavant malgrat que és evident que no hi ha hagut debat social.

De fet no hi ha hagut ni debat polític:

1- ZP i Rajoy arriben a un acord sense consultar els seus partits. 2- Els seus partits assumeixen l'acord sense obrir boca (lògic en el cas del PP, lamentable en el cas del PSOE). 3- S'estableixen uns terminis reduidissims per a què els partits de l'oposició no puguin gairebé ni reaccionar. 4- S'evita el referèndum popular per considerar que és un tema excessivament "tècnic". Reitero que amb la refoma constitucionalitzen i inconstitucionalitzen ideologies. Això no és un tema tècnic, és un tema profundament polític.

Aquesta reforma demostra, a més, que per alguns, o pels que governen, el mercat (aquesta cosa que no sabem ben bé què és ni qui és) està per sobre de la política (aquesta cosa que, cada cop sabem menys què és).

Tot plegat amb un parlament moribund. Un parlament que té els dies comptats, un president de govern més desgastat de mai, quina legitimitat té per imposar una modificació d'aquesta dimensió? Quina concepció tenen de la democràcia PSOE i PP utilitzant un procediment tant profundament anti-democràtic per a modificar un text legal de la transcendència d'una Constitució?

Lamentablement només ens queda la mobilització. Segurament no servirà de res però serà, segur, molt més digna que l'actitud que estan mostrant, sobretot, des de les files socialistes (per cert, hi té cabuda el socialisme en la constitució reformada?).

I ara, els articles promesos:

Déficit de cultura democrática, de Rafael Escudero Alday.

Contra la reforma y el consejo de administración, de José Luis López Bulla.

Referéndum versus democracia autoritaria, de José Luis López Bulla.

Razones económicas para rechazar el acuerdo neoliberal entre el PSOE y el PP, de Juan Torres López.

La gran aliança social, d'Andrés Querol.

La ideología neoliberal, a la Constitución, de José Luis de Zárraga.

No a la reforma constitucional. Volem referèndum!, de Toni Salado.



Si voleu recomanar més articles, ja sabeu.

I aquests dies, a estar atents a les convocatòries de mobilitzacions. Espero que siguin el màxim d'unitàries possible.

JSC o donde dije digo...

Una imatge val més que mil paraules...

Donde dije digo, digo Diego...

Hipocresia...

Cliqueu la imatge per a llegir-ho millor i trieu vosaltres el que us sembli, però veureu que al final la reforma aprovada pel PSOE és més de dretes del que proposava CiU i que, com podeu veure, criticava la JSC fa tansols set mesos.

El vot inútil de Sabina

L'any 2008 Joaquín Sabina escrivia això per justificar el seu vot al PSOE:

Voto útil malgré moi*

Esta vez, a mi pesar,
se desangra el núcleo duro
de la izquierda del futuro
como una rosa Aguilar.

La llama de Llamazares
me llama, pero, hoy por hoy,
urge frenar a Rajoy
con votos más populares.

Siempre quedará París
para joder a los míos,
le dijo, entre escalofríos,
Carla Bruni a Sarkozy.

El ácrata que hay en mí
entre Rouco y Artapalo
elige lo menos malo
tapándose la nariz.

Se divorcian a granel
las huestes anti divorcio,
Rato y Cascos, qué consorcio
de Caínes, pobre Abel.

Se desespera Esperanza
con Gallardón a la vista,
hay atasco en la autopista
pepera de la venganza.

Malditas leyes de Hont,
nacionalistas de baba
que exprimen a Rubalcaba
contra la diosa razón.

Por no hablar del fuego amigo
que hiere pero no mata,
del bulldog contra la gata
del Público, resto y sigo.

La polis está que arde
a pie de imprenta del BOE,
izquierda unida al PSOE
mejor mañana que tarde.

Votandito a Zapatero
mica, feldespato y cuarzo,
cuando los idus de marzo
se deshagan de febrero.

Ara veiem que Sabina dóna suport a la vaga general del dia 29.

Tot i que una mica tard, donem la benvinguda a Sabina. Benvingut al grup de gent que sabíem que no hi havia massa diferència entre votar a Zapatero i votar a Rajoy.

29 de setembre, vaga general

*Aquest "malgré moi" toca bastant la pera, perquè no crec que ningú l'apuntés amb una pistola obligant-lo a votar a ZP

PSC-PSOE, remember when...

29 de setembre, Vaga General

Cinisme

"Hay que aprovechar esta nueva oportunidad para rebatir el modelo neoliberal, atajando las consecuencias de la crisis y sus causas, los especuladores. La izquierda debe dar la batalla por el mantenimiento del Estado del bienestar, porqué va a ser la siguiente discusión en los foros internacionales".

Leire Pajín, Secretaria d'Organització del PSOE*.

*Partit que acaba de flexibilitzar les possibilitats d'acomiadar a treballadors i treballadores, que acaba de retallar les prestacions de la llei de dependència, que acaba de retallar les pensions, que acaba de reduir els sous a funcionaris i treballadors/es públics, i que no s'atreveix a gravar les grans fortunes o, per exemple, les SICAV.

Ara s'hi atrevirien?

Com canvien les coses en poc temps. S'atrevirien els socialistes ara a fer aquests dos vídeos?

Sabeu que...

Sabeu que malgrat això...




El PSOE i el PP han votat conjuntament més del 80% de les votacions al Parlament Europeu?

El PSOE, el PSC i el PP van votar en contra de la proposta d'ICV-EUiA de retirar la directiva que proposava ampliar fins a 65 hores la jornada laboral setmanal?

El PSOE, el PP i part dels eurodiputats del PSC han votat a favor de la "directiva de la vergonya", una directiva que suposa una gran vulneració dels drets humans de les persones immigrades?

El PSOE, el PP i el PSC donen suport a José Manuel Durao Barroso (promotor de la Guerra de l'Iraq conjuntament amb Bush, Blair i Aznar, i defensor de Guantánamo) com a President de la Comissió Europea?


Contra l'amnèsia:

Corbacho, millor amb la boca tancada

Celestino Corbacho es va estrenar com a Ministre de Treball i Immigració assegurant que cap espanyol havia de perdre un dret per culpa de la immigració.

Ahir hi va tornar. Segons Corbacho en un moment d'atur tant elevat no té sentit recórrer a la immigració.

Bonica forma de relacionar l'atur dels "autòctons" amb el fenomen migratori. Bonica forma de provocar sentiment xenòfob. Molt propi del mateix Le Pen. Però no, no ho ha dit en Le Pen, sinó un ministre socialista que, a més, en el seu moment també va patir les dificultats de la immigració. Trist, molt trist.

Corbacho, més que mai, millor amb la boca tancada.

Pinten bastos per Catalunya

Llegia ahir un article de Jordi Barbeta a La Vanguardia que, malauradament, crec que té molta raó. La conclusió de Barbeta és que, després de les eleccions del 9 de març, pinten bastos per Catalunya i, especialment, pel tripartit.

Després que, segons s'ha repetit fins a la sacietat, el PSC, i per extensió Catalunya, fos un dels artífexs de la victòria del PSOE en les eleccions generals, ara sembla que això del govern amic de Catalunya, paradoxalment, ho haurem de deixar en el calaix.

La designació de José Bono com a presidenciable del Congrés, la negativa constant i permanent de publicar les balances fiscals i de tirar endavant el model de finançament previst en l'Estatut, i la postura del Govern central respecte la crisi generada per la greu sequera a Catalunya, indiquen que, per al PSOE i per a Zapatero, Catalunya ha deixat de ser una prioritat. Sembla, doncs, que al carrer Ferraz la teoria que diu que el govern d'Entesa de Catalunya ha fet perdre vots al PSOE a la resta de l'Estat, té més força que no pas la que diu que Catalunya i el PSC han estat els que han donat la victòria al PSC.

Comencem malament. El govern amic sembla que cada cop ho serà menys. Pinten bastos per Catalunya.

Nous missatges, noves il·lusions, nous lideratges

Ja han passat tres dies de les eleccions. I, després del Consell Nacional d'ICV al qual vaig assistir ahir a la tarda, crec que puc fer algunes valoracions més sobre els resultats del diumenge.

A escala estatal, les xifres refreden una mica, al meu parer, la victòria del PSOE. Bàsicament perquè malgrat que obté 5 diputats més, només incrementa en 40.000 els vots respecte les eleccions de l'any 2004. Mentre que el PP augmenta també en 5 diputats però, en canvi, amplia en 400.000 els seus vots absoluts. És a dir, la distància entre ambdós partits es manté en nombre de diputats, però s'escurça pel que fa al suport electoral. La víctima d'això és IU que ha perdut un 25% dels seus vots. Tot i això, amb els vots d'ICV-EUiA, es troba prop del milió de vots. Un milió de vots que, gràcies a la perversa llei electoral, només es veu traduit en 2 diputats.

Si anem a Catalunya, els resultats d'ICV-EUiA no es poden considerar com a bons. Hem perdut 50.000 vots i, a falta de l'escrutini definitiu, ens hem quedat a uns pocs centenars de vots d'obtenir el segon diputat. Segons els càlculs que s'ha fet des d'ICV, dels vots perduts, uns 15.000 s'atribueixen al descens de la participació, i entre 30.000 i 40.000 són vots que han anat al vot de la por. Només que un miler d'aquests vots s'haguessin mantingut a ICV-EUiA, ara estariem parlant que ICV-EUiA tindria un diputat més i el PP un diputat menys.

Les causes d'aquests mals resultats per a ICV-EUiA poden ser diverses: bipolarització de la campanya i de la política en general aquesta legislatura, l'efecte del vot útil davant la por al PP, la manca d'un referent d'Estat amb cara i ulls, una base electoral relativament volàtil i, per què no dir-ho, la pròpia política d'ICV-EUiA a Catalunya que, segurament, s'ha vist per a la població com a acrítica respecte el PSC.

Dit això, crec que els resultats no són bons, però sí raonables. El tsunami del vot de la por s'ha emportat per davant a forces polítques com IU, la CHA o EA, i a nosaltres ens ha afectat molt, però hem resistit. I, com deia abans, ens hem quedat a pocs centenars de vots de mantenir els resultats de fa quatre anys.

Ara toca treballar a fons. A Madrid, on al Joan Herrera (al qual felicito perquè, sense cap mena de dubte, ha estat el millor dels candidats que s'han presentat en aquestes eleccions) li toca una tasca difícil i desagraida en un Congrés que veurà empobrit el debat polític. Però també a Catalunya, on ICV-EUiA té una base electoral petita però sòlida, com deia ahir en Marc Rius, i un actiu polític que ha de fer que siguem optimistes de cara al futur. Això sí, toca ser optimista però realista i crític. I toca iniciar un procés de debat intern, que culmini amb l'Assemblea Nacional del mes de novembre, i que ha de suposar un rellançament del projecte d'ICV que passi per nous missatges, noves il·lusions i nous lideratges.

En calent

Una derrota electoral inapel·lable com la que vam patir ahir IU i ICV-EUiA necessita una reflexió política en fred, cosa que ara sóc incapaç de fer. L'únic que sí que crec que s'ha de destacar és l'efecte del vot útil: el diputat que ha perdut ICV-EUiA a Catalunya ha anat a parar al PP i els dos diputats que ha perdut IU han anat, també, al PP (un de Madrid i l'altre de València).

És a dir, i per a què ho sàpiguen tots els que demanaven el vot útil i aquells que finalment el van exercir: el vot útil demanat pel PSC i el PSOE ha fet que el PP guanyés 3 diputats i que IU-ICV ens quedem sense grup parlamentari.

Bloc de campanya (i 18): Impressions finals de campanya

Avui acaba la campanya electoral i aquest serà el meu darrer post de campanya. I voldria fer quatre línies de les impressions que n'he tret.

Des que vaig entrar a formar part d'ICV l'any 1994 he participat en 3 campanyes d'eleccions europees, 4 d'eleccions municipals, 4 d'eleccions generals i 4 d'eleccions municipals. En total 15 campanyes electorals, a les quals hi hem de sumar dos referèndums: el de l'Estatut i el de la constitució europea. I, potser amb el temps varia la meva opinió, però crec que aquesta ha estat de les de menys nivell polític, i la que m'estan fent qüestionar més la solidesa del nostre sistema democràtic.

Els mitjans de comuniació han estat un bombardeig del bipartidisme, maquillat una mica a Catalunya amb la presència de CiU, fugint de la pluralitat de què gaudeix la nostra societat. Els dos cara a cara entre Zapatero y Rajoy, en són l'exemple més clar. Crec que els mitjans periodístics haurien de fer una reflexió sobre això. Però és que, a més, els partits majoritaris, lluny d'aprofitar això per a fer pedagogia política, s'han dedicat, única i exclusivament, a la desqualificació contínua. L'objectiu del PSOE ha estat que la gent vagi a votar contra el PP, i l'objectiu d'aquests ha estat que la gent voti contra el PSOE. Els arguments polítics han brillat per la seva absència. Espero que la jugada els surti malament, però molt em temo que la cosa no acabarà massa bé.

ICV-EUiA va a les eleccions amb la feina feta. I feta bé. Durant els quatre anys de legislatura i durant aquestes setmanes de campanya. Amb els nostres recursos i amb els nostres (nuls) suports mediàtics hem fet el que haviem de fer. La crida al vot útil, que cada cop trobo més indecent, per part del PSC ens farà mal, però hem de ser capaços en les poques hores que queden de campanya de fer veure a la gent que hem d'anar a votar sense por.

Ho dic ara i sense embuts: tanta por em fa un govern del PP com un del PSOE amb majoria absoluta.

Bloc de campanya (16): Les trampes del PSOE

Avui és un dia especial per a la democràcia al nostre país. El PSOE, el partit del govern, el partit que segurament continuarà governant, se salta, de la manera més "burda" possible la legalitat que ells mateixos, com a partit de govern, se suposa que han de garantir.

I com ho fan? A través del seu pamflet propagandístic: El Periódico. Això sí, en la seva versió andorrana.

Curiositats de la vida, avui el Periódico edició d'Andorra publica una enquesta sobre les eleccions del 9 de març que, crec, se celebren a l'Estat espanyol i no pas a Andorra. I per què ho publiquen? Perquè aquí és il·legal publicar enquestes a aquestes alçades de campanya electoral. I què publiquen? Doncs una enquesta que, curiosament, i contràriament al que s'ha anat dient aquests dies dóna pràcticament un empat tècnic entre PSOE i PP i, a més, amb un índex de participació baix (68%).

El missatge és clar: que ve el llop! I tots a votar al PSOE.

Si són capaços de fer aquestes trampes en campanya, què no seran capaços de fer si tenen majoria absoluta?

Bloc de campanya (12): Curiositats

Primera curiositat: dissabte a la tarda, tornant del dinar del 21è aniversari d'ICV, vaig veure com penjaven les banderoles elctorals de CiU. Banderoles amb la cara de Duran i Lleida. Les tres persones que penjaven les banderoles eren immigrants. Immigrants penjant banderoles de'n Duran, aquest polític que diu que a Catalunya no hi cap tothom. Per penjar la seva propaganda electoral si que hi caben, senyor Duran?

Segona curiositat: tothom sap de la gran autonomia del PSC respecte el PSOE: que si no som el mateix partit, que si som partits germans... Llavors em faig una pregunta: per què els carrers de Cerdanyola estan plagats de banderoles amb la cara de ZP?

Bloc de campanya (11): Si tu no hi vas, ells tornen.

L'any 1988, ara fa 20 anys, un govern socialdemòcrata europeu va patir una de les vagues generals més exitoses de la història.

La vaga, convocada de forma unitària per tots els sindicats, inclòs el que era considerat com a corretja de transmissió del partit que formava el govern, venia donada per la política de privatitzacions d'empreses públiques i per la política pressupostària restrictiva del govern en un moment econòmic expansiu. Però un dels grans detonants de la convocatòria, i que va fer que milers i milers de joves sortissin al carrer, va ser una proposta llançada pel Ministre de Treball d'aquell govern que suposava donar facilitats a les empreses per a la contractació de la gent jove, això sí, pagant-los un sou miserable, amb la conseqüent menor cotització, i establint, a la pràctica, l'acomiadament gratuït i sense justificació necessària.

Aquestes propostes, clarament regressives, van rebre el suport, òbviament, del govern, però també del grup parlamentari que donava suport al govern.

D'aquest fet en fa ja 20 anys. Però algun dels personatges polítics que van protagonitzar-lo encara continuen en actiu. Sense anar més lluny, el que llavors era Ministre de Treball i que, com a tal, va ser un dels responsables polítics d'aquella situació, ara és President de la Junta d'Andalusia i president del PSOE. Es diu Manuel Chaves. Però també estava en actiu en aquells moments, un jove diputat, que tot i tenir només 28 anys, donava suport a aquestes iniciatives restrictives dels drets de la gent jove. Ara és president del govern. Es diu José Luis Rodríguez Zapatero.

En fi, que cadascú en tregui les conclusions que vulgui. Jo la que trec és que hi ha alguns que quan tenen majories absolutes fan aquestes coses. Així que ja sabeu, si tu no hi vas, ells tornen.

Bloc de campanya (7): Ja tenim l'AVE. I rodalies què?

Com qui no vol la cosa, com si fos obra de la casualitat, el dia abans de l'inici de la campanya electoral, entra en funcionament l'AVE Barcelona-Madrid. Perfecte. Ja es pot anar de Barcelona a Tarragona i viceversa en 34 minuts, i de Barcelona a Madrid en dues hores i nosequants. Perfecte.

I rodalies?

Rodalies com sempre. El mateix dia de la posada en funcionament de l'AVE, retards de més de mitja hora en les línies C2 i C4 de rodalies. Ahir dijous, durant tot el dia, retards en les línies C1, C3, C4, i C7. Jo vaig enganxar els retards a primera hora anant a treballar, i al vespre tornant cap a casa. Pel que veig, el Jesús Hernàndez els va patir el dia abans.

Que l'AVE era una prioritat pel PSOE i el PSC ja ha quedat clar. Quan ho serà rodalies?

Bloc de campanya (6): el sainet d'Artur Mas i apunts d'enquestes

Aquest cap de setmana hem assistit al sainet propi de cada campanya protagonitzat per Artur Mas. La malaltia de Duran ha fet que Mas entri en escena i ho ha fet sense decebre. Si un dia va fer el ridícul proposant que els esportistes catalans competissin sota els colors de la bandera andorrana; i un altre dia va anar al notari per donar fe que no pactaria amb el PP (no sé que en deuria pensar d'això en Duran); aquest cap de setmana ha tornat a lluïr-se assegurant que si CiU es decisiva a Madrid exigirà al PSOE signar un pacte segons el qual a Catalunya ha de governar la llista més votada. És a dir, que la seva obsessió pel fet de no ser President de la Generalitat el porta a:

1- Supeditar la política catalana al que passa a Madrid.

2- Demanar al PSOE i al president de Govern de l'Estat que signin un pacte que el que fa és saltar-se la legalitat.

3- Exigir un pacte que ni la pròpia CiU compleix. El govern de Cerdanyola n'és un exemple.

D'altra banda, aquests darrers dies han sortit publicades algunes enquestes. No en diré massa. Al bloc del Jesús Hernàndez en podeu llegir algunes conclusions i hi trobareu els links a les enquestes. Però sí que veig que es constata el que em va dir un ocellet fa pocs dies: totes les enquestes dels organismes públics donen com a clar guanyador al PSOE, però cap ho farà públic. Després de passar per la preceptiva cuina, surten publicades com si ens trobessim davant d'un empat tècnic entre PSOE i PP. L'objectiu està clar: mobilitzar l'electorat socialista que, en cas de preveure una victòria còmoda del PSOE, podria decidir no anar a votar o votar una altra opció política. Una manera més de potenciar el vot (in)útil.

Ja hi som tots

Sembla que en aquesta campanya electoral per a guanyar s'ha de fitxar un candidat estrella anti-catalanista.

Si fa unes setmanes el PSOE "refitxava" a José Bono (en paraules del propi Bono "vuelvo a la política porqué en Cataluña ya no gobierna el mismo presidente") per a captar electorat espanyolista i catòlic, ara el PP fa un fitxatge de l'estil: Manuel Pizarro. Reconegut promotor de la catalanofòbia a Espanya i defensor del capitalisme salvatge a ultrança.

Que aquell ens agafi comfessats!

Març 2008: una gran coalició a l’alemanya?

Llegia dissabte a El País, les bases que els “ideòlegs” de la Moncloa estan plantejant de cara a l’estratègia de campanya del PSOE per a les eleccions generals del mes de març.

Parlen, literalment, de com estructurar “el viaje del presidente José Luis Rodríguez Zapatero hacia la moderación”.

Segons aquest article, aquest viatge cap a a la moderació, de moment ja s’ha vist amb tres fets: el fitxatge de Pedro Solbes, l’anunci de suprimir l’impost de patrimoni i la incorporació a la candidatura de José Bono “un guiño” diuen “al electorado más religioso afectado por iniciativas adoptadas en la legislatura como autorizar el matrimonio entre homosexuales o implantar la asignatura de educación para la ciudadanía. En esa línea se incluye, sobre todo, la decisión de no contemplar en el programa electoral propuestas sobre el aborto, la eutanasia o las relaciones con la iglesia”.

Això que anomenen “viatge al centre, o a la moderació”, ho volen fer sense “ahuyentar a la izquierda”. Per això tenen dissenyades campanyes de record dels avenços socials de la legislatura.

Els missatges que volen transmetre, en definitiva són: “en lo económico, tranquilidad. En lo social, seguridad. En lo político, serenidad”.

Tenint en compte que tot això surt del “diari oficial del PSOE”, ens haurem de creure que és veritat.

Avui llegeixo, també, que Alberto Ruiz Gallardón assegura que el programa del PP per a les eleccions serà un programa “radicalmente del centro y con el discurso de un líder que está instalado en la moderación, serenidad y firmeza”.

Sobre el retorn de Bono a la política, Gallardón considera que “es motivo de alegría ya que una persona de su calidad no debía estar fuera de la política”.

Davant de tot això, m’han vingut diverses idees al cap:

En primer lloc, és detestable la perversió del llenguatge utilitzat per a guanyar vots. Ja n’hi ha prou de dir que s’està fent un viatge al centre quan el que s’està fent és un viatge a la dreta. Ja n’hi ha prou d’enganyar a la gent. Si es proposa una política fiscal de dretes, si es proposen candidats de dretes, s’està fent un viatge a la dreta.

En segon lloc, em preocupen força les similituds cada cop més evidents entre el PSOE i el PP. Només cal comparar les declaracions de Gallardón i les línies estratègiques de la Moncloa per a veure-ho. Uns diuen “tranquilidad, seguridad y serenidad” i els altres “moderación, serenidad y firmeza”. És a dir el mateix. Si a Alemanya es va fer la “gran coalició” entre conservadors i socialdemòcrates, per què no pot passar el mateix aquí?

En tercer lloc, sembla que els que som d’esquerres ens haurem de conformar amb campanyes de record dels avenços socials d’aquesta legislatura. De cara al futur, ja ens podem oblidar de més polítiques socials.

Per últim, l'article de El País, acaba assegurant que els estrategues socialistes compten amb que en les generals funcionarà el vot útil per l'enfrontament directe entre Zapatero i Rajoy. Jo, veient el panorama, cada cop tinc més clar que de cara al març de 2008 el vot útil de l'esquerra de debò serà el vot a ICV-EUiA.