Inconstitucionalitzar ideologies

El que escriuré a continuació probablement no serà massa ordenat. Potser no tindrà coherència. Està basat en el que penso que està passant aquests dies en la política espanyola. Per cobrir els dèficits que generarà aquest desordre i aquesta poca coherència, al final us recomanaré alguns articles de gent que en sap i que us posaran, segur, les coses més clares.

Com segurament sabreu, PSOE i PP o, millor dit, Zapatero i Rajoy, han arribat a un acord per modificar, amb urgència, la Constitució. Aquests dies hem sabut que, aquest text gairebé sagrat i tant difícil de tocar, quan convé es pot modificar en 15 dies, per via d'urgència i sense debat.

L'objectiu d'aquesta modificació: limitar constitucionalment el dèficit públic. Dit així, per la majoria de gent, segurament, la cosa no sembla massa greu. Ho és. Seré demagog, potser, ja he dit que per a més rigorositat llegiu els articles del final, però aquesta reforma el que significa és la constitucionalització d'una ideologia i la inconstitucionalització d'altres. Així de cru.

Òbviament aquí qui s'està cobrint de glòria és ZP i el PSOE, i espero que això els passi factura electoral. I m'és igual que qui vingui al darrera sigui Rajoy, el PP i el que això representa. Avui s'ha demostrat que actualment no hi ha diferències entre votar a uns o a altres.

Si tirem enrere en el temps, veurem que el PSOE es va presentar a les eleccions amb la promesa de reformar la Constitució. Cert. Però no busqueu en el programa aquesta reforma. No hi era. Les reformes que proposava el PSOE anaven en la línia d'acabar amb la discriminació de gènere a l'hora d'accedir a la corona o en la lína de reformar el Senat perquè es convertís en una càmera real de representació del pluralisme de l'Estat espanyol. La covardia política (disfressada d'una suposada manca de debat social i de la rigidesa dels processos de reforma) ha fet que cap d'aquestes reformes es dugués a terme. Ara bé, quan el senyor Mercat i la senyora Merkel han trucat a la porta, ràpidament s'ha procedit a reformar el text per a convertir la Constitució espanyola en un text que consagra el liberalisme com a sistema econòmic constitucional. I aquest cop la reforma tira endavant malgrat que és evident que no hi ha hagut debat social.

De fet no hi ha hagut ni debat polític:

1- ZP i Rajoy arriben a un acord sense consultar els seus partits. 2- Els seus partits assumeixen l'acord sense obrir boca (lògic en el cas del PP, lamentable en el cas del PSOE). 3- S'estableixen uns terminis reduidissims per a què els partits de l'oposició no puguin gairebé ni reaccionar. 4- S'evita el referèndum popular per considerar que és un tema excessivament "tècnic". Reitero que amb la refoma constitucionalitzen i inconstitucionalitzen ideologies. Això no és un tema tècnic, és un tema profundament polític.

Aquesta reforma demostra, a més, que per alguns, o pels que governen, el mercat (aquesta cosa que no sabem ben bé què és ni qui és) està per sobre de la política (aquesta cosa que, cada cop sabem menys què és).

Tot plegat amb un parlament moribund. Un parlament que té els dies comptats, un president de govern més desgastat de mai, quina legitimitat té per imposar una modificació d'aquesta dimensió? Quina concepció tenen de la democràcia PSOE i PP utilitzant un procediment tant profundament anti-democràtic per a modificar un text legal de la transcendència d'una Constitució?

Lamentablement només ens queda la mobilització. Segurament no servirà de res però serà, segur, molt més digna que l'actitud que estan mostrant, sobretot, des de les files socialistes (per cert, hi té cabuda el socialisme en la constitució reformada?).

I ara, els articles promesos:

Déficit de cultura democrática, de Rafael Escudero Alday.

Contra la reforma y el consejo de administración, de José Luis López Bulla.

Referéndum versus democracia autoritaria, de José Luis López Bulla.

Razones económicas para rechazar el acuerdo neoliberal entre el PSOE y el PP, de Juan Torres López.

La gran aliança social, d'Andrés Querol.

La ideología neoliberal, a la Constitución, de José Luis de Zárraga.

No a la reforma constitucional. Volem referèndum!, de Toni Salado.



Si voleu recomanar més articles, ja sabeu.

I aquests dies, a estar atents a les convocatòries de mobilitzacions. Espero que siguin el màxim d'unitàries possible.