Ja està aquí...

Ja el tenim aquí. José Bono ja és president del Congrés. Demostració, novament, del pes i l'autonomia del PSC, dels mals presagis per a Catalunya per aquesta legislatura, i de l'estranya deriva d'IU si es confirma el seu vot favorable.

Ja hi som tots

Sembla que en aquesta campanya electoral per a guanyar s'ha de fitxar un candidat estrella anti-catalanista.

Si fa unes setmanes el PSOE "refitxava" a José Bono (en paraules del propi Bono "vuelvo a la política porqué en Cataluña ya no gobierna el mismo presidente") per a captar electorat espanyolista i catòlic, ara el PP fa un fitxatge de l'estil: Manuel Pizarro. Reconegut promotor de la catalanofòbia a Espanya i defensor del capitalisme salvatge a ultrança.

Que aquell ens agafi comfessats!

Preparant pactes futurs?

S'acosta la campanya de les properes eleccions generals i, malauradament, no comencem massa bé. Sobretot per part del PSOE.

I ho dic per dues notícies que hem pogut veure avui a la premsa:

D'una banda, José Bono diu que torna a la política perquè a Catalunya ja no hi governa en Maragall i perquè s'ha produït un gir respecte la situació d'ETA. Si aquesta ha de ser la línia política a seguir per part del PSOE, en ZP parlant sobre la plurinacionalitat de l'Estat espanyol perd qualsevol tipus de credibilitat.

I, per l'altra, el propi ZP promet que si guanya les eleccions eliminarà l'impost sobre el patrimoni. En aquest cas perd tota credibilitat el discurs d'esquerres de ZP.

Veient aquestes propostes sembla que, o bé ZP oblida amb qui ha de pactar les polítiques o bé, precisament no ho oblida i està preparant el terreny per a un futur pacte de govern amb CiU o, per què no, amb el PP.