tag:blogger.com,1999:blog-10287272486228540882024-03-05T13:05:12.501+01:00(A)punts suspensius......per parlar de comunicació, cultura, política i altres coses que em vinguin al cap, partint d'una frase d'Isaac Newton: "Si he vist més lluny que la resta és perquè he pujat a esquenes de gegants". I és que per a construir, hem de saber valorar el que han fet altres abans.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.comBlogger517125tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-86528661858670538042012-06-04T22:19:00.000+02:002012-06-04T22:20:20.223+02:00AdéuA partir d'avui els <i><b>(a)punts suspensius</b></i> deixen de veure's en aquest bloc.<br />
Ens traslladem a <a href="http://rogermpuig.wordpress.com/">http://rogermpuig.wordpress.com</a>.<br />
Si cliqueu <a href="http://rogermpuig.wordpress.com/2012/06/04/segon-assalt/">aquí</a>, llegireu les raons del canvi.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-38232322761908475142012-05-23T00:09:00.002+02:002012-05-23T00:10:17.399+02:00Marató de TV3: #Sobrencadires<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="http://www.youtube.com/embed/u4hyHHLtjf4" width="500"></iframe>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-82617700775436488822012-05-01T23:36:00.000+02:002012-05-01T23:39:48.761+02:00Por vs alegria. Per cortesia de Felip Puig<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbxS6wtRUqzjl4yjoVwfMi26-g-gfRtC2MMSdMx9QRcdS1LMDr02Chs6rilL08h58PMcDYjOv4GMqwhzy3VqHOef1hIQSNqEVRZYWt6SPgGyqdcc9FUaHJcmCtxmt0u6Yu_6oHa8hVCc/s1600/mossos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbxS6wtRUqzjl4yjoVwfMi26-g-gfRtC2MMSdMx9QRcdS1LMDr02Chs6rilL08h58PMcDYjOv4GMqwhzy3VqHOef1hIQSNqEVRZYWt6SPgGyqdcc9FUaHJcmCtxmt0u6Yu_6oHa8hVCc/s400/mossos.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Entro al Metro i veig anuncis que la parada d'Universitat està tancada. Baixo a Passeig de Gràcia. Primera imatge: 9 furgonetes de policies antiavalots. Primer so: un so ja tristament conegut a Barcelona, l'helicòpter.<br />
<br />
Baixo per Rambla Catalunya i agafo Ronda Universitat. Ja es veu que alguna cosa passa. La gent camina cap a Plaça Universitat amb certa prudència, mirant cap al fons. Dues furgonetes de la Guàrdia Urbana tallen el pas a l'alçada de Balmes i obliguen els cotxes a girar a l'esquerra. Avanço uns metres i em trobo un grup de 10 o 12 policies secrets. Els "secretes". I penso, "la gràcia d'un policia secret és que no se'l reconegui. Aquí encara no ho han entès". La sorpresa la tinc al darrera: un altre grup de joves atlètics policies de paisà. Secrtes? No. Porten un braçalet groc fluorescent on s'hi llegeix: Policia. M'estranya: si van de paisà, per què porten aquest braçalet?<br />
<br />
A uns 50 metres de la Plaça Universitat els Mossos d'Esquadra obliguen a anar per la vorera. Comencen els controls i els escorcolls. Exagerats, provocadors. Tinc la sort d'anar amb pantalons, camisa i jaqueta. No m'aturen. Si arribo a anar amb dessuadora i motxilla, m'haguessin aturat, segur. Veig ben bé 50 identificacions. Arbitràries. Després veig que aquests controls també els fan al carrer Pelai i a la Gran Via. No sé si també es donen a l'altra banda, a Ronda Sant Antoni.<br />
<br />
Al mig de la plaça uns quants centenars, pocs, de manifestants. Ambient festiu. Però indignat. Perquè en el trajecte, el meu (com el de tothom), del metro a la Plaça Universitat l'ambient és de por. De repressió. De control. Perquè, a més de tot això, s'identifiquen molt clarament, més que mai, desenes de policies infiltrats entre els manifestants. Podeu veure a la foto com anaven vestits. Aquest és l'ambient de por generat i imposat per Felip Puig. Aquest és l'ambient de por que alguns periodistes de la premsa oficialista (com ja era en temps de Franco) havia anunciat/convocat.<br />
<br />
Minuts després veig, davant meu, i a la Ronda Universitat, una de les dues detencions que hi ha hagut. I, sincerament, tinc la sensació que ha estat provocada pels propis Mossos. Imagineu l'escena que jo veia a certa distància: Concentració tranquil·la a la plaça. De sobte crits i 15 o 20 persones que semblaven manifestants (alguns encaputxats) s'emporten detingut a un nano. Fins llavors, no hi havia tensió. Llavors, sí. Però per poca estona.<br />
<br />
I aquí és on crec que avui Felip Puig i companyia han rebut una lliçó per part de la ciutadania: malgrat el clima de por; malgrat el clima de repressió; malgrat les identificacions arbitràries i injustificades; malgrat tot això, la manifestació s'ha desenvolupat sense cap problema. És més, malgrat la violència imposada en l'ambient per part de la policia catalana, la manifestació ha estat festiva i, finalment, molt concorreguda.<br />
<br />
Demà, alguns, no tindran els titulars que voldrien. I no serà perquè els seus no ho hagin intentat.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-13684395904439039632012-04-25T15:23:00.001+02:002012-04-25T15:23:25.250+02:00Nosaltres<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="http://www.youtube.com/embed/gzWQILlNEPI" width="500"></iframe>
Poc més a dir.
Només que comença a ser perillosa la societat de la por que ens volen imposar.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-11873071874343696562012-04-06T11:28:00.001+02:002012-04-06T11:29:26.742+02:00Gasos lacrimògens<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: large;"><b><i>29M.- El consejero catalán de Interior defiende el uso de gases lacrimógenos porque tenían enfrente a 2.000 violentos </i></b></span></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<i><span style="font-size: small;">El consejero de Interior, Felip Puig, ha
defendido el uso de gases lacrimógenos contra los manifestantes durante
la huelga general en Barcelona porque "en lugar de 300 --los
habituales--, había 2.000 ó 3.000 violentos" y su actitud era más
extrema que en otras ocasiones.</span><span style="font-size: small;"> </span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<i><span style="font-size: small;">En una entrevista de TV3 recogida por Europa Press, Puig ha
aseverado: "Son más y más violentos y teníamos que hacer algo para que
esto no fuera a más", lo que les obligó a usar métodos que no se habían
usado nunca y significa que la violencia fue más grave que en otras
ocasiones.</span><span style="font-size: small;"> </span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<i><span style="font-size: small;">Hasta ahora eran unas 200 ó 300 personas, pero en esta protesta
con 80.000 personas que se manifestaron pacíficamente, hubo unos 2.000,
3.000 ó 4.000 que se hicieron "cómplices, ayudaron y se adhirieron" a
los violentos.</span><span style="font-size: small;"> </span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<i><span style="font-size: small;">Puig ha defendido la actuación y ha asegurado que el operativo
policial funcionó correctamente: "No falló nada", aunque ha admitido que
en algunos momentos hubo problemas de contención.</span><span style="font-size: small;"> </span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<i><span style="font-size: small;">"A veces se producen incidentes en los que pagan justos por
pecadores, por eso insistimos en que los pacíficos se alejen, porque
muchos se quedaron mirando", ha valorado el consejero, que ha admitido
que algunos violentos usaron a la población como escudos humanos.</span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: small;">Extracte d'un <a href="http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-29m-consejero-catalan-interior-defiende-uso-gases-lacrimogenos-porque-tenian-enfrente-2000-violentos-20120403114648.html">teletip</a> d'EuropaPress </span><i><span style="font-size: small;"><br /></span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: small;">Aquí podeu veure els 2.000 o 3.000 violents: </span><i><span style="font-size: small;"><br /></span></i></h1>
<h1 class="titular_principal" itemprop="name" style="font-weight: normal;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="http://www.youtube.com/embed/XRXZM_zImpA" width="500"></iframe>
</h1>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-49472173516194469702012-04-04T17:48:00.001+02:002012-04-04T18:12:18.966+02:00Pilar Rahola<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIoJB0w3TwxbKGIXzW1vW69wWuCoOQvisQuMiyamHOm1dsCzSITJMTFho6khprncnBOJH6cALfUf5yVGLjSlQ0lOWBzOt-iOpAAi5aKVV-KUwwwCPGExOIkHJJpUre3qZA5Y3eRpFfDE/s1600/pilar-rahola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIoJB0w3TwxbKGIXzW1vW69wWuCoOQvisQuMiyamHOm1dsCzSITJMTFho6khprncnBOJH6cALfUf5yVGLjSlQ0lOWBzOt-iOpAAi5aKVV-KUwwwCPGExOIkHJJpUre3qZA5Y3eRpFfDE/s320/pilar-rahola.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Fa uns anys vaig llegir a la premsa, un article d'opinió que pretenia fer una anàlisi de la política municipal de Barcelona. I ho feia amb la tesi que, en els aquells anys, la política municipal barcelonina havia perdut molt nivell. En concret feia una valoració de les persones que encapçalaven les opcions polítiques presents al ple de l'ajuntament. Segons aquell article, Joan Clos (PSC) quedava lluny de Pasqual Maragall, de la mateixa manera que Joaquim Molins (CiU) de Miquel Roca; Imma Mayol (ICV) de Lali Vintró; i Jordi Portabella (ERC) de Pilar Rahola. La comparació entre líders del PP, crec que era Alberto Fernández Díaz vs Enric Lacalle, però no n'estic segur.<br />
<br />
La comparació entre aquestes personalitats és absolutament subjectiva. Així que res a dir. És l'opinió de qui signava l'article. Però sí que hi ha un error d'arrel. Clos va ser successor de Maragall; Molins de Roca; i Mayol de Vintró. Però Portabella? Portabella va succeir Rahola? No exactament. Portabella i Rahola havien competit per un mateix espai en les eleccions de 1999. Un amb les sigles d'ERC i l'altra amb les del PI. Sí, el Partit per la Independència, aquell partit fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola. Aquell partit que va trencar ERC quedant-se pràcticament tots els càrrecs públics i recursos econòmics que havia obtingut. Aquell partit que, ara s'ha sabut, va recórrer a Fèlix Millet, el saquejador del Palau de la Música, per sortir del desastre econòmic al qual el desastre polític havia portat. Per a què ens fem una idea: el PI de Pilar Rahola va treure un 0,96% dels vots en aquelles esleccions municipals. L'ERC de Jordi Portabella, un 6,52%. Era millor Rahola que Portabella? Potser sí. Sigui com sigui, la ciutadania de Barcelona va creure que no. La democràcia té aquestes coses.<br />
<br />
Recordo, a més, com en el moment en el qual el PI va saquejar ERC deixant-la sense representació a les institucions, ICV (en aquell moment separada d'EUiA) es va oferir com a altaveu dels republicans fins que aquests recuperessin la representació institucional que els pertocava. No sé si això es va produir o no, però com a mínim el gest simbòlic va existir.<br />
<br />
Vista l'evolució posterior de Rahola, un té la sensació que encara no ha superat el que va passar en aquells temps. Els atacs viscerals a tot el que fes olor d'ERC o, sobretot, d'ICV no han parat. Fins a límits paranoics, diria jo. Passar de suposada promesa de la política catalana a tertuliana de Crónicas Marcianas, compartint programa amb Coto Matamoros o Carmen de Mairena, no deu ser senzill de superar. Després Rahola ha trobat la cobertura de l'imperi Godó i de la TV3 més conservadora. I aquí és on ha despertat <i>la bèstia</i>.<br />
<br />
Són molts els escrits i tertúlies que Rahola ha dedicat a ICV-EUiA i a la seva acció de govern o d'oposició. Joan Saura, Imma Mayol i Joan Herrera han estat algunes de les seves dianes preferides. Però <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120404/54280674234/los-culpables-ideologicos-pilar-rahola.html">avui ens regala un dels articles més curiosos</a>. Curiós perquè pren com a referent periodístic el pamflet E-noticies, la qual cosa des d'un punt de vista professional ja és, com a minim, estrany. Però sobretot perquè, agafa i amplia la <a href="http://societat.e-noticies.cat/tot-va-comencar-llavors-63173.html">neuròtica teoria</a> iniciada per Xavier Rius fa uns dies: Imma Mayol (i ICV-EUiA per extensió) és la culpable de la violència que es va viure als carrers de Barcelona el passat dia 29. Si no culpables directes, sí ideològics. Llegiu i valoreu.<br />
<br />
En fi, és curiós que qui va protagonitzar un dels episodis més lamentables de la política catalana, episodi que, com deia abans, s'ha vist esquitxat pel cas de corrupció més escandalós dels darrers anys, es dediqui ara a donar lliçons d'ètica i decència política. I és una llàstima perquè escriure, el que és escriure, la Pilar Rahola ho fa molt bé.<br />
<br />
Per cert, oblidava un detall: l'article que, al principi d'aquest post, deia que vaig llegir fa uns anys el signava una tal Pilar Rahola. Pura modèstia.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-81455468626222275872012-04-03T22:02:00.002+02:002012-04-03T22:02:37.779+02:00Limitar el dret de reunióQuant tardarà Felip Puig en cridar allò de <b>"la calle es mía"</b>?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdKtg33sCLUVD_UeEgNUR54o3Q-i2_t2ZVos30BuHxJKSkYyaZ_7eslGohs4nefsxhlT7r1xEpw4A7wKNixUQlrPhbUfzTwMKyYj_xyliHLNvMDadpl0n-NGbOO0v49WfWLI0NkZpZFA8/s1600/FelipPuig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdKtg33sCLUVD_UeEgNUR54o3Q-i2_t2ZVos30BuHxJKSkYyaZ_7eslGohs4nefsxhlT7r1xEpw4A7wKNixUQlrPhbUfzTwMKyYj_xyliHLNvMDadpl0n-NGbOO0v49WfWLI0NkZpZFA8/s320/FelipPuig.jpg" width="231" /></a></div>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-58764586299211571672012-04-03T12:21:00.000+02:002012-04-03T12:21:38.204+02:00La vaga general ha interessatSi aquest modest blog fos un indicador sobre el funcionament de la vaga general (òbviament, no ho és), es diria que va ser tot un èxit.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqMPmh9RGFvon4TXA2v_Vt_YC3rimPGrVMQXXuM_vtpjpfXKvU0ZcuClZ67olD9ddvErD9Y3G1lGObTCUpaOb2LTMpZEo-JidElpFtUB5djnnRvsRM8gNC9ZrufjwkyRqYSM0BEb1nRLA/s1600/Imagen+3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqMPmh9RGFvon4TXA2v_Vt_YC3rimPGrVMQXXuM_vtpjpfXKvU0ZcuClZ67olD9ddvErD9Y3G1lGObTCUpaOb2LTMpZEo-JidElpFtUB5djnnRvsRM8gNC9ZrufjwkyRqYSM0BEb1nRLA/s320/Imagen+3.png" width="320" /></a></div>
<br />
Aquestes són les estadístiques de visites de la darrera setmana. Alguns dels posts són simplement imatges, altres són de text.<br />
<br />
Com veieu, el post "estrella" ha estat la<b> <a href="http://rogermpuig.blogspot.com.es/2012/03/carta-als-meus-amics-i-amigues-que-no.html">carta als meus amics i amigues que m'havien dit que no farien vaga</a></b>. Sorprenent el que ha passat amb aquest post, perquè en poc més de 24 hores, amb 800 visites, es va convertir en l'article més llegit d'aquest blog que, aviat, farà 5 anys que vaig obrir.<br />
<br />
El <a href="http://rogermpuig.blogspot.com.es/2012/03/la-meva-vaga-general-i-el.html"><b>#piqueteestupendo</b></a>, també ha tingut el seu moment de glòria.<br />
<br />
Sigui com sigui, es demostra, com ja va passar amb la vaga general del 29S i, sobretot, amb el 15M i tot el que ha suposat, que la xarxa s'ha convertit en un mitjà de comunicació política i social, si no alternatiu (que crec que sí), complementari als mitjans de comunicació tradicional.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-59103356397573591142012-03-30T16:18:00.003+02:002012-03-30T16:18:41.729+02:00La vaga en 10 tuits<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1RmZ7wiP-RB49gx9VzDC3NxdaPn9e1k05C7G08HHWOBUCbRzZdSj_NJAAHCQES6gfvApBHSn6WCoiViS6DRv_lNGe5hb6rDgXPNK7gx7c9s6GRSVmfrUddwdsDzQpO88JTYRWvzosTzY/s1600/Imagen+6.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="56" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1RmZ7wiP-RB49gx9VzDC3NxdaPn9e1k05C7G08HHWOBUCbRzZdSj_NJAAHCQES6gfvApBHSn6WCoiViS6DRv_lNGe5hb6rDgXPNK7gx7c9s6GRSVmfrUddwdsDzQpO88JTYRWvzosTzY/s320/Imagen+6.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV03feTD2Z1tqQnfuCUurpJzDLOBKRo6YE6UP4MHZTZ3IGfJcAz9anZ7yttNxZDl1ShpEqu4xuWPwmHOply5U-uXF7odPgBvpUgqiWfnHjRW5YNvXkK2z9dlmWsyV16krxsCT31v1tuuo/s1600/Imagen+7.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="54" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV03feTD2Z1tqQnfuCUurpJzDLOBKRo6YE6UP4MHZTZ3IGfJcAz9anZ7yttNxZDl1ShpEqu4xuWPwmHOply5U-uXF7odPgBvpUgqiWfnHjRW5YNvXkK2z9dlmWsyV16krxsCT31v1tuuo/s320/Imagen+7.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIry7nsNTq9R8rAlOzVr_IDcTZqYobBp5iFLE0hRyaSdb0sFJyPzxYDUO2ILyb9f9x6EF9i5deQr_-iCjH3_baTk6O2gGi6QINAoGIQV777M7EEicioM4fC8WHaAJkEuyaZY6ht_QNmY/s1600/Imagen+8.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="45" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIry7nsNTq9R8rAlOzVr_IDcTZqYobBp5iFLE0hRyaSdb0sFJyPzxYDUO2ILyb9f9x6EF9i5deQr_-iCjH3_baTk6O2gGi6QINAoGIQV777M7EEicioM4fC8WHaAJkEuyaZY6ht_QNmY/s320/Imagen+8.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlW1ldkY9F8F-UDbUaxNj2SRTGcW6jY1Sj8MkZlMHmDRZyQs1_XxMcO-WZnZmTkRHGLCqR1u9ybOXdflQqbggvRfkK937d4-kSVrDYN9iqhxdXh-cNP7lB1WT4hrk80lOd-geyTyEyQFM/s1600/Imagen+9.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="55" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlW1ldkY9F8F-UDbUaxNj2SRTGcW6jY1Sj8MkZlMHmDRZyQs1_XxMcO-WZnZmTkRHGLCqR1u9ybOXdflQqbggvRfkK937d4-kSVrDYN9iqhxdXh-cNP7lB1WT4hrk80lOd-geyTyEyQFM/s320/Imagen+9.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ttZrU5yCjY_DxWIXIoK0w3ByvuLSN4p0HcX-MewiYSADj8TGonDVHPLBu5ga4rfa9IzMzua4HsWN1VeeUuQ1NJiSzRM4DywPnPHBy6afqnPtjA3nYDdy91htFkyxxSQyerZ-OMGzXng/s1600/Imagen+10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="53" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ttZrU5yCjY_DxWIXIoK0w3ByvuLSN4p0HcX-MewiYSADj8TGonDVHPLBu5ga4rfa9IzMzua4HsWN1VeeUuQ1NJiSzRM4DywPnPHBy6afqnPtjA3nYDdy91htFkyxxSQyerZ-OMGzXng/s320/Imagen+10.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ5ys2Ev2H2APTBdiN5SYzg6a6q8Fm_wRtACMdX14ps4kn0JoPpBIENiECbpso42L41YN7gJO3eO3eT98cH59XdLvPFPCCTwLRPfiwsJhAsWarry1uuZ8YtCm0qXXMUrDNyCM7zMnwk_Q/s1600/Imagen+11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="52" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ5ys2Ev2H2APTBdiN5SYzg6a6q8Fm_wRtACMdX14ps4kn0JoPpBIENiECbpso42L41YN7gJO3eO3eT98cH59XdLvPFPCCTwLRPfiwsJhAsWarry1uuZ8YtCm0qXXMUrDNyCM7zMnwk_Q/s320/Imagen+11.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3BuFU960QkMzXY7qm0wjQT0HYNy96EWr5FVDaYhVzMhijjT-Jjro_t9sWVXdixItOULqZ6-rKk7rq5dyjxUOXqa-XqaRL5LQikQBYdwDWHBAKti2odIoKdiPiZwCd63VEM0bCCd6JjR8/s1600/Imagen+12.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="45" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3BuFU960QkMzXY7qm0wjQT0HYNy96EWr5FVDaYhVzMhijjT-Jjro_t9sWVXdixItOULqZ6-rKk7rq5dyjxUOXqa-XqaRL5LQikQBYdwDWHBAKti2odIoKdiPiZwCd63VEM0bCCd6JjR8/s320/Imagen+12.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC8-5ILsRyC0m7_Cqb_SHJqOe1CKu5h3IOfX0a5i8gqEw7c8NM4WeX3-AiLijH_g22QyZyCNPOgelFOJGheDTuQuKuTwBFHlR1sj_ef6RTQtdEVZd2ofn7N6ddyzKjy4buF8bMbRdkCh8/s1600/Imagen+13.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="52" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC8-5ILsRyC0m7_Cqb_SHJqOe1CKu5h3IOfX0a5i8gqEw7c8NM4WeX3-AiLijH_g22QyZyCNPOgelFOJGheDTuQuKuTwBFHlR1sj_ef6RTQtdEVZd2ofn7N6ddyzKjy4buF8bMbRdkCh8/s320/Imagen+13.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-l_Fhf0MWQdL_5HJNWYIvvn1vB9HazwpdWleJPd7VhazK37HDyh50Tmz5SEUzRdVD1o61ZOqu64D3TvcRPK3LjsgaD3H19itZLYPd7ipp0K8FXmCrMg1-luQBWya8YmV9xCzhJ8lmUhI/s1600/Imagen+14.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="63" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-l_Fhf0MWQdL_5HJNWYIvvn1vB9HazwpdWleJPd7VhazK37HDyh50Tmz5SEUzRdVD1o61ZOqu64D3TvcRPK3LjsgaD3H19itZLYPd7ipp0K8FXmCrMg1-luQBWya8YmV9xCzhJ8lmUhI/s320/Imagen+14.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XQXkwY5MqkvzPyhEkTZXtmfw2xlExIEVhlhZm_E4ggi2Fz9DiRg1XgQqugSFrEuYm4sJfrT5s47LMkFdWBcJcrKyOvclp8uHCcEX_3S8He_uQ_KLTlVjHcXeCdyvT4TIcwFadLKk1aE/s1600/Imagen+15.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="45" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XQXkwY5MqkvzPyhEkTZXtmfw2xlExIEVhlhZm_E4ggi2Fz9DiRg1XgQqugSFrEuYm4sJfrT5s47LMkFdWBcJcrKyOvclp8uHCcEX_3S8He_uQ_KLTlVjHcXeCdyvT4TIcwFadLKk1aE/s320/Imagen+15.png" width="320" /></a></div>
<br />Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-70472985699722400412012-03-30T13:13:00.001+02:002012-03-30T13:14:26.466+02:00La meva Vaga General i el #piqueteestupendo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6_TCx-bhFfFfDz5PKp_O7jUKo3_eQljoo36FniCr7QhHkWQqaGj_a3zjBLTvkjvahvbwcMKeG11NN7VROgojmrAXWWHVAcNEEYdghCwVYJNWf6cf9UmPygA1x-4a9eSxd1PcR41S_2WY/s1600/noretalleuelmeufutur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6_TCx-bhFfFfDz5PKp_O7jUKo3_eQljoo36FniCr7QhHkWQqaGj_a3zjBLTvkjvahvbwcMKeG11NN7VROgojmrAXWWHVAcNEEYdghCwVYJNWf6cf9UmPygA1x-4a9eSxd1PcR41S_2WY/s400/noretalleuelmeufutur.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Foto "robada" del Facebook de la Júlia Brosa</span></div>
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dimecres 28, 19:00h.</b></span>
</div>
Preparació de la bossa. Un parell d'entrepans, pistatxos, cacauets, anacards, un parell d'ampolles d'aigua i un jersei. La nit pot ser llarga.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<b><span style="font-size: large;">Dimecres 28, 19:40h.</span></b></div>
<br />
Surto de casa. Camí de la línia groga del Metro. Trajecte: Verdaguer - Jaume I. Destí: Via Laietana, 16. La seu de CCOO.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dimecres 28, 20:05h.</b></span></div>
<br />
Arribo a CCOO. De moment, poca gent i poca organització. No sabem exactament què hem de fer i quan. Ens estem una bona estona a Acció Jove. I recordo aquells temps en els quals Acció Jove era només un despatx perdut a la cinquena o sisena planta (crec). Les coses han canviat molt en 10 anys, allà. Curiositat per com sortirà una divertida acció dirigida a uns "coneguts grans magatzems" (com dirien a TV3). Aprofitem per parlar distesament, per riure una mica i per enviar les primeres piulades vaguistes. I el whatsapp de The Pinque-Tones traient fum. Començava a néixer el #piqueteestupendo. Ens diuen que pugem a la cinquena planta, que allà menjarem alguna cosa i començarem a organitzar-nos. Mengem, sí. L'organització, de moment igual. Fins que ens diuen que ens preparem, que és el moment de marxar. Destí: Zona Franca, Mercabarna.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dimecres 28, 22:00h.</b></span></div>
<br />
A peu de carrer ens repartim per vehicles. A mi em toca la furgoneta vermella. Nou persones. Sis noies i tres nois. Pá que digan. Comencem camí cap a Mercabarna. Allà mateix hi vam ser fa just un any i mig, durant la Vaga General del 29-S de 2010.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dimecres 28, 22:30h.</b></span></div>
<br />
Arribem a Mercabarna. De moment, més premsa que no pas piquets. Primers moviments: rodes a les entrades. I primeres flames. L'ambient, però, gens crispat. Molta tranquil·litat. Fins i tot avorriment. Arriba algun camió. Molts menys que durant la vaga de 2010 (primer senyal de com està anant la vaga). I cap d'ells intenta entrar a Mercabarna (segon senyal). Tal com arriben, van marxant. La tranquil·litat de la nit ens fa relaxar-nos. Ens estirem a la gespa, menjant donetes. Ara sí, ja ha nascut el #piqueteestupendo. Moment de treure els anacards. El típic piquet intimidador i violent que tant agrada a La Vanguardia. Els novells de les vagues segurament sorpresos de la tranquil·litat. Quan portem un parell d'hores, arriben una trentena de mebres de la CGT. Van amb moltes banderes (són els únics que en porten) i música. Es fan unes quantes fotos amb rodes cremant. Tal com han arribat, marxen.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0zIaj9OOK2MCYR4B1K9QLHbjirpfFspc4xHWLEwW-5U-aMxUaXtLyx__7YXmid6of7z6au6QXoMic0pt8ArbmUkBwUiBx2VPIE2sKniSheAUNwhMGf2DMtqjGKnd1PDJrDwNdriwtdg0/s1600/piqueteestupendo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0zIaj9OOK2MCYR4B1K9QLHbjirpfFspc4xHWLEwW-5U-aMxUaXtLyx__7YXmid6of7z6au6QXoMic0pt8ArbmUkBwUiBx2VPIE2sKniSheAUNwhMGf2DMtqjGKnd1PDJrDwNdriwtdg0/s320/piqueteestupendo.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">El #piqueteestupendo en acció. Bocates i donetes.</span></div>
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 01:00h.</b></span></div>
<br />
Primeres mostres de cansament/avorriment. Comencem a parlar de què fem, cap on anem, fins quan estarem allà. Hi serem fins les 2h. Via twitter arriben les primeres dades sobre la baixada del consum d'electricitat. Sembla, a més, que hi ha hagut aturada generalitzada als polígons industrials del conjunt de l'Estat. Ens arriba la portada de La Razón: "Trabaja por España". Festival de l'humor.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 02:00h.</b></span></div>
<br />
Ens tornem a repartir. Aquest cop em toca cotxe. Apretadets i calentets. Risc de quedar-nos adormits a dintre del cotxe. Destí: CCOO. Un break. A Acció Jove, de nou. Algun cafè, alguna Coca-Cola, alguna galeta. Algun petard a Via Laietana. Consultem per internet les notícies de la vaga. Alguna escena de canibalisme escatològic que no cal detallar. Ens retardem a l'hora de sortir: un de nosaltres ha sortit al carrer amb un spray i la Guàrdia Urbana l'han enxampat fent alguna pintada. Multa de 300€, 97€ si paga abans de no sé quin dia. De nou al cotxe. Destí: Zona Universitària.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 03:55h.</b></span></div>
<br />
Arribem a la parada de Metro de la Zona Universitària. Allà ens trobem amb un piquet de CCOO i UGT. A l'altra banda de la Diagonal, estudiants de la UB que han passat la nit tancats a la universitat. Objectiu del piquet: que es compleixi l'acord de serveis mínims del Metro pactat entre sindicats i administració. En poca estona els estudiants de la UB marxen. Tornen a entrar a la UB. Torna l'avorriment que ja hem viscut a Mercabarna. A més, comença a fer fred. Alguns parlen de tallar la Diagonal. Però som pocs, no hi ha moltes ganes de fer-ho i, a més, a aquesta hora hi ha molt poc trànsit. De què servirà? S'increpa als taxistes que passen per allà, a alguns se'ls fa parar. Cal? Crec que no. Però són coses aillades. Fruit de l'avorriment, potser, i de l'experiència, segur, sorgeix un dubte: qui és aquest tio raro, que ha vingut sol, que de tant en tant crida alguna consigna, que de tant en tant llença coses als taxis, que de tant en tant desapareix i torna a aparèixer? És un policia infiltrat? No seria estrany. Ell diu que és de CCOO (fins i tot ensenya el carnet del sindicat, cosa realment estranya), però ningú d'allà el coneix. Sensació generalitzada: millor que sigui un <i>secreta</i>, perquè si no ho és, aquest tío és molt estrany i a saber què és capaç de fer.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 06:00h.</b></span></div>
<br />
Comencen a sorgir dubtes. L'obejectiu s'ha acomplert. Marxem cap al centre? Anem a La Caixa (uns metres més enllà)? Tallem la Diagonal? Marxem cap a casa? Espontàniament alguns comencen a caminar per la Diagonal. Més avall veiem com el grup d'estudiants ha tornat a aparèixer. Aquest cop han tallat la Diagonal a l'alçada de Palau Reial. Són molts més que nosaltres i vénen cap on som nosaltres. Volen tallar la Diagonal des de dalt de tot. A l'alçada del RACC, es diu. Alguns dels que són amb nosaltres llencen un parell de contenidors al terra. N'encenen un. Cal? Tampoc. En absolut. I aquí em sorgeix un dubte: la policia ens vigila de prop (jo veig, com a mínim quatre cotxes de policia prop nostre) i no fa res per impedir que es cremi el contenidor. Per què? Potser convé la imatge de contenidors cremant? No ho sé. Un altre dels dubtes de la nit. En pocs moments el grup d'estudiants de la UB i el piquet sindical s'uneixen i fan camí Diagonal amunt. En aquell moment, abandono. Pel cansament i perquè la cosa, sincerament, ja no està massa organitzada i no se sap com acabar. Ja està tallada la Diagonal. La part central i el lateral d'entrada a Barcelona. Me'n vaig cap a casa. A les 8:45 em poso al llit amb la ràdio encesa. Pel que diuen, a l'espera de l'horari dels comerços, la vaga funciona prou bé. Em poso el despertador a les 14h. 5 hores de descans després de passar una interessant nit amb l'Aida, la Susi, la Núria, el Sergi, l'Andrés, la Tània, la Laura, l'Aina, el José María, el Jesús, l'Aritz, el Carlos, l'Alba, el Míguel, la Míriam, l'Adrià, i molta altra bona gent.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 14:30h.</b></span></div>
<br />
Primera indignació. El TN de TV3 comença dient "Jornada de vaga tranquil·la amb incidents aillats". Bé. Després d'aquesta primera frase, 10 minuts d'imatge dels incidents. Si són aillats, per què li dediqueu 10 minuts?<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 17:25h. </b></span></div>
<br />
Surto de casa cap a la manifestació. Els comerços de Torrent de l'Olla, excepte supermercats regentats per paquistanesos i dos bars, estan tancats. Molta gent anant cap a la mani. Nens i nenes amb samarretes grogues en defensa de l'escola pública. Bones vibracions.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Dijous 29, 17:35h.</b></span></div>
<br />
Arribo als Jardinets de Gràcia. El Passeig de Gràcia ja es veu ple. Primera trobada amb membres del #piqueteestupendo. Estem més d'una hora aturats. Decidim avançar pels laterals. Molta gent, moltíssima gent. D'aquestes que poden fer història. Ambient festiu, malgrat la gravetat de la protesta. Pancartes divertides. Música. Petards. Ens dispersem. Em retrobo amb altres membres del #piqueteestupendo. Caminem una mica, poc. La manifestació és de les familiars: gent de totes les edats i de totes les procedències. De fons s'intueix com, els de sempre, estan disposats a rebentar la mobilització: es comença a veure fum a l'alçada de la Gran Via i la Plaça de Catalunya i se senten sirenes de fons. Vaig cap a la Rambla de Catalunya i arribo fins a Consell de Cent. Una mica més avall, desenes de furgonetes policials. Tinc l'esperança i el desig que allò no embruteixi l'extraordinària mobilització. A les 20:15h., després d'intentar, infructuosament, trobar-me amb la gent amb qui havia començat la manifestació, decideixo tornar a casa. Hi arribo a les 20:40h. 25 hores després d'haver sortit cap a CCOO. Hi arribo amb una sensació agredolça: content pel resultat que intueixo de la vaga. Content per la gran manifestació. Decebut perquè molta gent ha preferit mantenir el seu dia de sou abans que lluitar per garantir els drets laborals. Emprenyat pels imbècils que no representen a ningú i que es dediquen a donar rebentar la ciutat donant carnassa als sectors més reaccionaris.<br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQ2B3HcOa7UUkdDWWnvQN8Fp9uPhJ_duYGk0EaIjfymUCwPtzJJ0EQV86EbPVlfb3Ey8_WK_-3zzI6mTgQHry4tr5cb9UTAWeHri1D3VGKkEXSPKI-aw34GrF2gDz8peqfPvirGdICIU/s1600/bobesponja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQ2B3HcOa7UUkdDWWnvQN8Fp9uPhJ_duYGk0EaIjfymUCwPtzJJ0EQV86EbPVlfb3Ey8_WK_-3zzI6mTgQHry4tr5cb9UTAWeHri1D3VGKkEXSPKI-aw34GrF2gDz8peqfPvirGdICIU/s320/bobesponja.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;">Imaginació a les pancartes</span></div>
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>Divendres 30, 08:30h.</b></span></div>
<br />
Torno a connectar la ràdio, el mitjà que més confiança em mereix. Començo amb la SER i em passo a RAC1 on, a la conversa de tertulians professionals habituals, s'hi uneixen Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. I em sorprenc positivament per un parell de coses: la primera és que tothom insisteix en separar els aldarulls i els incidents, de la pròpia vaga. Una cosa no té res a veure amb l'altra. I, la segona, és que tots els tertulians coincideixen amb què la vaga no ha estat un fracàs. Que els tertulians de RAC1 diguin que no ha estat un fracàs, m'acaba de convèncer: la vaga ha estat un èxit.<br />
Ara que segueixo escoltant la ràdio, veig que l'únic que no ha estat capaç de dissociar la violència de la convocatòria de la vaga ha estat el de sempre: el conseller de l'Interior de la Generalitat. Però aquest no mereix que li dediqui ni un segon del meu temps.</div>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-27345202879952707552012-03-28T12:54:00.003+02:002012-03-28T12:54:52.879+02:00Aquest bloc farà Vaga General<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigy7qRDazAFY60Xd4ScbYea6ZsxD_p2SutHcBysKGjxs7AbMR841DlFHsfvzvdjNEeOjVVpnjZMi9apAmzbujlsaeFJc6XyRzwJWgiZkxew9tfsEhc1v0KZ0QMNShEPkNP0C4JuNPXkg/s1600/Vaga+General+M%27agrada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigy7qRDazAFY60Xd4ScbYea6ZsxD_p2SutHcBysKGjxs7AbMR841DlFHsfvzvdjNEeOjVVpnjZMi9apAmzbujlsaeFJc6XyRzwJWgiZkxew9tfsEhc1v0KZ0QMNShEPkNP0C4JuNPXkg/s320/Vaga+General+M%27agrada.png" width="320" /></a></div>
<br />
Aquest bloc, demà dijous 29 de març, farà <span style="font-size: large;"><b style="color: #444444;">vaga general</b></span>.<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b style="color: #444444;">Per dignitat.</b></span>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-33761565518567016782012-03-27T12:13:00.001+02:002012-03-27T12:16:12.214+02:00Carta als meus amics i amigues que no faran vaga<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd_GoFiU1ZMqhSMHDGH8JLqZKH9nU3eVoIclrzUkMSTvI-EQg89mrhITjQLWFFeRgyrx4JeogE_PFnvMqfoHC41eczmLVt5DvsEyYl9J1Pqt42cXoEcXKmQ-pWZ762EUHvJWj5fZ46ZEE/s1600/Imagen+1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd_GoFiU1ZMqhSMHDGH8JLqZKH9nU3eVoIclrzUkMSTvI-EQg89mrhITjQLWFFeRgyrx4JeogE_PFnvMqfoHC41eczmLVt5DvsEyYl9J1Pqt42cXoEcXKmQ-pWZ762EUHvJWj5fZ46ZEE/s320/Imagen+1.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
En les darreres setmanes he parlat amb molts de vosaltres sobre la situació política en general i sobre la vaga general, en particular.<br />
<br />
I m'ha sorprès que, coincidint en el diagnòstic (parlant clar: el tema està fatal i el que està fent el PP és una passada), la resposta d'uns quants de vosaltres, quan us he preguntat si farieu vaga, ha estat que no. I amb diferents arguments. Com que cap d'ells anava en la línia de dir que no es feia vaga perquè s'estava a favor de la reforma laboral (cosa que jo, particularment, no entendria, però que, com a mínim, em faria entendre la negativa a fer vaga) em permeto el luxe de, modestament, rebatre algun dels arguments que m'heu donat. Bàsicament he detectat quatre arguments: <br />
<br />
<br />
<span style="color: #444444; font-size: large;"><b>La por</b> </span><br />
<br />
Se centra, bàsicament, en què tal com està la situació fa por fer un dia de vaga pel que això us pot suposar dintre de la vostra empresa. Parlant en plata: por a alguna represàlia. És un argument que entenc sobretot en els casos d'empreses petites on no hi ha organització entre els treballadors/es. Òbviament no és el mateix treballar en una empresa amb molts treballadors/es que en una empresa petita. El poder de l'empresa respecte el treballador/a és molt major. Per tant, puc entendre aquest argument si treballes en una empresa petita. No si estàs treballant en una empresa gran.<br />
I, tot i poder entendre l'argument, alguna recomanació: 1- Potser que reflexionem sobre si és normal que en ple segle XXI tinguem aquests temors. 2- Algú ha de començar. És a dir, si tothom calla per por, al final el silenci serà la norma. Altres han lluitat abans que nosaltres en situacions molt més difícils.<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><b>La vaga és un recurs antic que no soluciona res</b></span></div>
<br />
La vaga és un dret fonamental. És un dret constitucional. I, potser per ignorància, acostumem a pensar que les coses ens vénen donades perquè sí. Els drets de què avui gaudim no sorgeixen per generació espontània. Darrere de cada dret assolit hi ha una lluita. Una lluita que han dut a terme altres, molts cops deixant-hi, no el sou d'un dia, sinó la vida, per a què ara tothom (i remarco: tothom) gaudeixi ara d'aquests drets.<br />
Sense vagues, sense lluites socials, avui no tondriem la jornada laboral de 8 hores, no tindriem els dos dies de descans setmanals, no tindriem dret a vacances pagades, les dones no tindrien dret a vot ni dret al permís per maternitat, etc. Reitero: darrere de cadascun d'aquests drets, hi ha una lluita.<br />
D'altra banda, hi ha un recurs molt més antic que la vaga i que sí s'ha demostrat que no soluciona res: quedar-se immòbil esperant que altres solucionin els teus problemes. <br />
<br />
<div style="color: #444444;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="color: #444444; font-size: large;"><b>La situació no està com per a perdre un dia de sou</b> </span><br />
<br />
Segurament és cert. I comprensible. Però aquest és un argument fàcilment rebatible. Feu un cop d'ull al text de la reforma laboral i veureu que en aquests moments (perquè la reforma laboral ja és en vigor) fa perdre molt més que això. Amb la reforma laboral, la baixada de salaris i la flexibilització d'horaris de manera unilateral per part de l'empresa, els contractes precaris, etc. es generalitzaran. I tot gairebé sense necessitat de justificació per part de l'empresa. I, no cal dir-ho, les indemnitzacions per acomiadament (cada cop més fàcil) es redueixen de manera dràstica. Què és un dia de sou al costat de tot això?<br />
<br />
<br />
<span style="color: #444444; font-size: large;"><b>Desconec el contingut de la reforma</b> </span><br />
<br />
Argument lògic perquè en l'època de la sobreinformació, al final el que regna és la desinformació. Fa uns dies vaig fer un petit document amb algunes de les coses que inclou la reforma laboral (alguns de vosaltres ja el vau rebre per mail). Em disculpareu l'extensió del post, però crec que és interessant incloure aquí el contingut d'aquest document per a què veieu la gravetat de la reforma:<br />
<br />
- A partir d’ara l’acomiadament es considerarà procedent, i haurà de ser el treballador/a qui demostri el contrari. És a dir, la càrrega de la prova recaurà en la part més dèbil. És una manera d’impedir que la gent recorri a la justícia quan és acomiadada.<br />
<br />
- Per primer cop, l’empresa pot modificar el sou del treballador/a, aduïnt raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Si la persona afectada es nega a la reducció de sou, podrà ser acomiadada amb només 20 dies d’indemnització.<br />
<br />
- S’elimina l’autorització de l’administració pública per tirar endavant Expedients de Regulació d’Ocupació. Això vol dir que es dóna mans lliures totals a l’empresa per tirar-los endavant, sense que hi hagi cap tipus de control per part de l’administració.<br />
<br />
- Els ERO a empreses de menys de 50 treballadors/es (la gran majoria d’empreses), no poden ser recorreguts davant del Tribunal Suprem.<br />
<br />
- Es crea un contracte nou per empreses amb menys de 50 treballadors. Parts perverses d’aquest contracte:<br />
1. Estableix un període de prova d’un any (!). Fins ara el màxim legal eren sis mesos.<br />
2. Durant aquest primer any l’empresari el pot extingir sense justificació i sense indemnització.<br />
3. Bonifiquen l’empresa amb 3.000€ si es contracta a menors de 30 anys.<br />
4. Amb això pot passar que una empresa pot contractar algú menor de 30 anys, emportar-se 3.000€ (de diners públics), fer-lo fora abans d’un any i no haver de pagar cap indemnització.<br />
5. Aquest contracte és compatible amb cobrar un 25% de la prestació d’atur. Amb aquesta excusa, els salaris seran més baixos i, novament, amb diners públics (de la prestació d’atur), es complementarà la precarietat laboral.<br />
<br />
- Es retalla un dels avenços més importants del dret laboral: la negociació col·lectiva. Això és així perquè a partir d’ara es donarà prevalença als convenis d’empresa sobre els convenis de rang superior. Això què vol dir? Doncs, per exemple, que prevaldrà la negociació que es faci en una empresa petita (on el treballador/a sempre estarà en situació de molt desequilibri respecte l’empresa) sobre negociacions superiors on els treballadors/es tenen molta més força. És allò de la unió fa la força.<br />
<br />
- Es baixen les indemnitzacions per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, tot i que, en la majoria de casos, es rebaixarà a 20 dies.<br />
<br />
- Una empresa amb pèrdues durant tres trimestres consecutius (encara que sigui d’1€!), amb reducció de beneficis (que no vol dir de pèrdues) o de vendes (que no vol dir pèrdues), podrà acomiadar els seus treballadors amb una indemnització de 20 dies per any. Això amb la situació actual (i tenint en compte el que comentava abans dels ERO) vol dir obrir la porta a acomiadaments massius. Quantes empreses hi ha actualment que estan en aquesta situació? Milers. Quants treballadors i quantes treballadores poden ser acomiadats/des des d’ara mateix (la reforma laboral és vigent des de dilluns passat) amb aquestes excuses? Millor no pensar-ho.<br />
<br />
No sé si amb tot això us hauré convençut. Espero que sí. Espero que us ho repenseu i que ajudeu a que la vaga sigui un èxit. Perquè, tal i com està la cosa (fatal, com deia al principi), a dia d'avui, i pemeteu-me dir-ho així, <span style="font-size: large;"><b>fer vaga és una qüestió de dignitat</b>.</span>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-13774077888122900332012-03-10T14:20:00.002+01:002012-03-10T14:21:51.878+01:00Raons per la Vaga General<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGH01rfKX8cUDtSR2D_7wCOZXhyqfHTV4R5he6ZbpFP422YVD41hnyiYMihqc3MLPYiHLfSK8MRohz7_GScKA4cKZqFRa5ISny0vZO8xZAF0vTvnyy2Ai0oL_6FaC_v1WT7VuM5MUF5mQ/s1600/Imagen+1.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 392px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGH01rfKX8cUDtSR2D_7wCOZXhyqfHTV4R5he6ZbpFP422YVD41hnyiYMihqc3MLPYiHLfSK8MRohz7_GScKA4cKZqFRa5ISny0vZO8xZAF0vTvnyy2Ai0oL_6FaC_v1WT7VuM5MUF5mQ/s400/Imagen+1.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718257842338727906" border="0" /></a>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-18568297241728956362012-03-09T20:58:00.000+01:002012-03-09T20:59:07.734+01:00#29mVagaGeneral<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFuqw9VMlYC4rRiQkYjPnW4SCnIWYTSuVTwAI_tXxFwAwuNyURxMAykiSQ6bsk7tLp18QjfaHFTVouDuu2X1RnLsRyJXe60tJns4oo_kV3HOQ2KbpuRkRc3w-Bo80FIrjlU45l5h-pJQ/s1600/29M.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 284px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFuqw9VMlYC4rRiQkYjPnW4SCnIWYTSuVTwAI_tXxFwAwuNyURxMAykiSQ6bsk7tLp18QjfaHFTVouDuu2X1RnLsRyJXe60tJns4oo_kV3HOQ2KbpuRkRc3w-Bo80FIrjlU45l5h-pJQ/s400/29M.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5717989290782327970" border="0" /></a>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-60847824336524193932012-03-03T17:59:00.003+01:002012-03-03T18:13:20.332+01:00Un bonotren en un James Joyce<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8m0leEbeXpn3rG3jjF7H3g_r7hYCi6XGHgz2mzRoCEgt8i4G37bP7GyRKzcId6JP3gj5abngNTW7i31CjUlknI7HdjGIRK__zo6a_wTdFCcsUh2P1qZtS7cEhxLCV2iXXAac1xy3MAi4/s1600/Foto+63.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8m0leEbeXpn3rG3jjF7H3g_r7hYCi6XGHgz2mzRoCEgt8i4G37bP7GyRKzcId6JP3gj5abngNTW7i31CjUlknI7HdjGIRK__zo6a_wTdFCcsUh2P1qZtS7cEhxLCV2iXXAac1xy3MAi4/s400/Foto+63.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5715719915992104994" border="0" /></a><br />Obsessionat com estic en demostrar la meva tesi que al cinema no li acceptem coses que sí li acceptem a altres disciplines artístiques, avui li he tret la pols a un dels llibres de James Joyce que tinc a la meva biblioteca particular.<br /><br />El llibre s'ha obert per la pàgina en la qual fa anys hi vaig deixar el punt. Coses de la vida, el punt en aquest cas es tractava d'un bonotren de dues zones de rodalies Renfe. De l'any 2001. I, oh my god!, em quedaven encara 4 viatges!<br /><br />Què lluny queden aquells dies en els quals deixar perdre 4 viatges de tren no suposava una petita ganivetada. I és que no he pogut evitar fixar-me en el preu d'aquesta relíquia: 7,30€. Avui val 12,95€. Un 77% d'augment. Com els sous, vaja (ironia mode on).<br /><br />Òbviament, he tornat a deixar el bonotren dintre de les pàgines de Joyce. Prometo obrir-lo de nou d'aquí a 10 anys. I comparar. Ja us informaré.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-4840128472443238912012-03-01T01:22:00.001+01:002012-03-01T01:22:46.202+01:00Més coses per l'esperança (aquesta ve del País Valencià)<iframe src="http://www.youtube.com/embed/EGdjDcSX02s" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-18126013709866548952012-02-29T14:15:00.000+01:002012-02-29T14:16:20.074+01:00Coses per l'esperança (encara que em diguin derrotista)<iframe width="500" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/hcbsD3PjBZE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-26887784283296660112012-02-27T23:15:00.010+01:002012-02-28T00:04:44.142+01:00Vaga general sí o no, o divagacions d'un lunes al sol a Sant Adrià del Besòs (que resulta que existeix)<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXFqB8Gzumwsps2kiMMTnO3nO_xqkpJYqBcnshpplxYvvd4qYT9D_rexmFmXV8GQIIaUiJCGAM7I7xZTgJOsQssGJC2pl7tZHy_fhTMN8NekapPbBWnlYKlNEJeMICLiNe60SA55RGhs/s1600/sant-adria.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 328px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXFqB8Gzumwsps2kiMMTnO3nO_xqkpJYqBcnshpplxYvvd4qYT9D_rexmFmXV8GQIIaUiJCGAM7I7xZTgJOsQssGJC2pl7tZHy_fhTMN8NekapPbBWnlYKlNEJeMICLiNe60SA55RGhs/s400/sant-adria.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5713949262938923474" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">Casa de la vila de Sant Adrià de Besòs</span></div><div style="text-align: center;"><br /><div style="text-align: left;">Dinar amb la camarada Montón, i més ara que estem allò que es diu <span style="font-style: italic;">los lunes al sol</span>, sempre té la seva cosa. Avui, a Sant Adrià de Besòs (que jo creia que, com Montgat, era una entelèquia, que no existia), el que deia, avui entre estratègies de com no tancar-se com un cargol a casa, com no odiar els infojobs diversos, com redefinir antics objectius militars, i entre consensos de quin ha de ser el futur (i necessari) nivell de vida de personatges com Boi Ruiz o De Guindos Lehman, hem parlat d'un altre tema recorrent: vaga general sí o no.<br /></div></div><br />I no us penseu que és senzilla la cosa, no. Arguments n'hi ha. Per una banda i per l'altra. A mi, ja em coneixeu, que sóc de prudència més o menys evident, la cosa em diu que precisament la cosa no està per gastar cartutxos. A la Montón que, amb raó, agafaria els cartutxos i els enviaria amb noms i cognoms a algunes adreces concretes <span style="font-style: italic;">yasíseenteraríandeloquevaleunpeineatopos</span>, la cosa li diu que <span style="font-style: italic;">pá lo que hay</span>, de perdidos al río. Més o menys.<br /><br />Jo que dic? Que la cosa està fatal. I que el que està més fatal de tot és que la penya continua sent com fa 10 o 12 anys, però més. Més imbècil, vull dir. Que si m'agarro a un sou de 1.000€, doncs mira, no em queixaré perquè menos da una piedra. I no em diguis que protesti, perquè ara si protesto em fan triar: o te'n vas o te'n vaig. Total, que em quedo. I a això suma-hi els colors de les paperetes de la festa de la democràcia: el dia 20-n de 2011 no només va ser l'aniversari de la mort d'aquell. No. Això ja ha deixat de ser important. El 20-n més de 10 milions de subjectes van votar al PP. Més de 7 milions de subjectes van votar al PSOE que venia de fer el que havia fet (la reforma laboral prèvia, i necessària, a l'actual). I més d'un milió van votar a la CiU de les retallades. Total: tropocientosmil. O tropocientosmillones.<br /><br />I clar, quan veus aquests tropocientosmillones i recordes la frase d'algun savi sindicalista que et diu: "una vaga general s'ha de convocar per guanyar-la". Quan la recordes, penses, doncs no. No és el moment. Perquè ara no es guanya una vaga <span style="font-style: italic;">ni jartos de vino</span>, my friend.<br /><br />El problema, amics i amigues, és que jo sóc dels que crec que ja ens han guanyat. Perquè ens han guanyat, no la batalla de les idees (que aquesta, perdoneu, però no crec que la perdem mai), sinó la batalla de la cosa mediàtica. Perquè diem que aquests de TMB millor que callin, que com a mínim tenen feina. Perquè diem que sí, que això de la vaga potser sí que és una cosa del segle XIX. Perquè diem que nosaltres sí que som sindicalistes de la trinxera, no com aquests vividors acomodats i subvencionats (i traïdors, per descomptat, no com les seves bases enganyades). I si no ho diem, deixem que ho diguin. I tant panxos.<br /><br />I aquí és on té sentit l'argument de la camarada Montón: con este patio, ¿pa qué andarse con hostias? From lost to the river.<br /><br />Llàstima de la meva prudència, que si no, ja estavem liant-la. Llàstima.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-31016420647153292192012-02-01T15:55:00.004+01:002012-02-01T16:14:02.998+01:00Sense praxi, de res val la teoriaO, el que vindria a ser el mateix: de què serveix predicar una cosa si, a l'hora de la veritat, en fas la contrària?<br /><br />Això ve a tomb de diverses converses recents, amb gent important per a mi, i que pel que han servit és per veure que hi ha decepció. Decepció profunda. Perquè de res serveix construir un projecte, construir unes relacions personals, una ideologia, uns valors, si quan arriba l'hora de demostrar que creus en aquest projecte, en aquestes relacions personals, en aquesta ideologia i en aquests valors, les actituds són diametralment oposades a l'esperat.<br /><br />Així van les coses. Queden, però, i encara que alguns no ho entenguin, les relacions personals. I això és el que compta.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-62544547665483885282012-01-28T01:34:00.003+01:002012-01-28T01:49:07.500+01:00Hem tocat sostre?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4nCSszQ_LwCHFvXYjKky-PSJ4kiW15jK9wphkKbk2t-RQ7ra0-AvQJA0fOth5gDZwzYNQ41WCaPN8j1Cgek35sqqiMHjQ3TYdlCP0ExBTFllmAK3xInIZehmDi6oYfqbAQz8FKxJjnVY/s1600/crisis1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 346px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4nCSszQ_LwCHFvXYjKky-PSJ4kiW15jK9wphkKbk2t-RQ7ra0-AvQJA0fOth5gDZwzYNQ41WCaPN8j1Cgek35sqqiMHjQ3TYdlCP0ExBTFllmAK3xInIZehmDi6oYfqbAQz8FKxJjnVY/s400/crisis1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5702478064771504082" border="0" /></a><br />Reflexió breu, nocturna, desendreçada i simple, sobre una sensació que he tingut (i suposo que no en sóc l'únic) els darrers temps.<br /><br />I és la sensació que ens estan imposant: ja hem tocat sostre. Mentre la crisi no ha tocat fons, els drets, de tota mena, sembla que han tocat sostre. I quan una cosa toca sostre, ja se sap que més amunt no pot anar. Més avall, sí.<br /><br />Sembla que després que les lluites obreres iniciades al segle XIX, i consolidades al segle XX, amb l'aparició de l'Estat del benestar, ara toca fer passos cada cop més enrere. Més desregulació, més retallades, menys salari, més jornada, més anys per jubilar-se, menys pensions en jubilar-se, menys sanitat, menys educació, menys serveis socials.<br /><br />Sembla que després dels avenços (com a mínim teòrics) en drets humans del segle XX, ara toca retrocedir. Cadena perpètua (i no vull dir-li revisable, perquè o és perpètua o és revisable), més control policial, més impunitat (de tot tipus), menys accés universal a serveis públics essencials.<br /><br />I, sembla, a més, que tot això ens ho imposen i (com a col·lectiu) ens ho deixem imposar, no fotem.<br /><br />Han estat diverses les converses que he tingut darrerament amb bones amigues i bons amics de diverses lluites i vivències, en les quals ha coincidit la mateixa pregunta: Què cony hem de fer? I, estranyament tractant-se de gent d'esquerres, que sempre tenim alguna sortida (teòrica i, reconeixem-ho, difícilment aplicable) als obstacles que tenim per davant, en aquest cas, no tenim resposta. Algú ha arribat a dir, fins i tot, "jo espero ordres, quan calgui agafar les armes, aviseu-me".<br /><br />Així està la cosa.<br /><br />Total, que demà toca mani.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-78511986797028810062011-12-25T10:39:00.005+01:002011-12-25T11:01:22.738+01:00Quinquis en un país de burgesos<p style="text-align: center;"><a href="http://nervicat.files.wordpress.com/2011/12/barri8.jpg"><img class="size-medium wp-image-712 aligncenter" title="Degi Hari" src="http://nervicat.files.wordpress.com/2011/12/barri8.jpg?w=300" alt="" height="225" width="300" /></a></p><br /><p style="text-align: justify;"><strong></strong><span style="font-style: italic;">Article publicat a </span><a style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold; font-style: italic;" href="http://nervicat.wordpress.com/">Nervi</a><span style="font-style: italic;">.</span><br /></p><p style="text-align: justify;">A qui se li ocorre dir, públicament, que en temps de la idíl·lica i impol·luta Catalunya pujoliana hi havia, a més, una altra Catalunya poblada de<span style="font-weight: bold;"> </span><a style="font-weight: bold;" href="http://www.cccb.org/ca/exposicio-quinquis_dels_80_cinema_premsa_i_carrer-25705">quinquis</a>?<br /></p><p style="text-align: justify;">A qui se li ocorre donar visibilitat a una cosa tan poc burgesa com la cultura urbana? És més, com s’atreveix algú, a posar en valor subcultures suburbanes, tan infraburgeses, al bell mig del nostre Cap i Casal?<br /></p><p style="text-align: justify;">A qui se li acudeix, des d’una institució, fer exercicis permanents de desinstitucionalització de la cultura?<br /></p><p style="text-align: justify;">Qui pot tenir la idea de fer creure a la gent que hi ha models audiovisuals alternatius? Qui té la gosadia de considerar que la música electrònica ha de ser considerada cultura?<br /></p><p style="text-align: justify;">I, sobretot, qui té la gosadia de posar en joc les nostres essències pàtries fomentant el cosmopolitanisme i el multiculturalisme?<br /></p><p style="text-align: justify;">A qui se li ha acudit tot això, té les hores comptades. Li queden set dies, en concret. Quatre si restem els festius consumistes (i plens d’etiquetes <em>made in China</em>) en els quals ens trobem.<br /><br />Quedi clar d’entrada que, per higiene i regeneració democràtica, estic a favor de la limitació temporal en l’estada de les persones en un càrrec públic (o finançat amb diners públics). Però també per higiene democràtica, i per evitar sospites de sectarisme polític, tinc clar que certs relleus han de respondre a algunes qüestions bàsiques. Dues principalment.<br /><br />La primera és que la persona a canviar mereixi ser canviada. És a dir, que no hagi fet bé la feina. I la segona és que la persona substituta suposi un plus respecte la substituida.<br /><br />En el cas del relleu a la direcció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, no es dóna cap de les dues qüestions.<br /><br />El CCCB és un centre que s’ha guanyat a pols el prestigi internacional. L’èxit de les seves exposicions, conferències, iniciatives, seminaris, cursos, etc., és innegable. Com també ho és el paper de cert “represtigi” del barri del Raval al qual ha contribuït. El Raval, un dels cors de la ciutat de Barcelona i que, per cert, ha estat continuament al punt de mira dels mateixos que ara promouen el canvi al CCCB.<br /><br />D’altra banda, suposarà el nou director del centre un plus respecte al que ja hi havia? Li haurem de donar temps. Però, deixeu-me que us digui la meva impressió. Al que serà el nou director jo només el coneixia pel fet que és un membre d’aquest privilegiat sector que són els tertulians que tant de mal estan fent darrerament. Però és que, a més, jo personalment el considerava com un segona fila dintre d’aquesta tribu. El fet és que em costa recordar res prou novedós com per a tenir-ho en compte.<br /><br />Com que no he volgut pecar de sectari, aquests dies he estat donant tombs pel seu <a style="font-weight: bold;" href="http://www.msintes.com/">web personal</a> i, malauradament, el meu recel ha augmentat. Ni en la seva <a style="font-weight: bold;" href="http://www.msintes.com/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca">trajectòria</a>, ni en la seva <a style="font-weight: bold;" href="http://www.msintes.com/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=6&lang=ca">docència</a>, ni en els seus <a style="font-weight: bold;" href="http://www.msintes.com/index.php?option=com_contentsearch&view=contentsearch&Itemid=5&lang=ca">articles</a> (interessant fer una cerca amb el terme “cultura”, veureu què hi trobareu, o què no hi trobareu) no hi ha res que indiqui que és un candidat amb res especial per a dirigir el CCCB. O, com a mínim el CCCB que fins ara hem conegut i que tant d’èxit ha tingut. Alguns dels referents que apareixen en els <a style="font-weight: bold;" href="http://www.msintes.com/index.php?option=com_content&view=article&id=2&Itemid=3&lang=ca">enllaços</a> del seu web, realment espanten. I és que ja no és que no siguin similars al que fins ara ha estat el CCCB, sinó que en són diametralment oposats.<br /><br />Espero, sincerament, equivocar-me. Però crec que vénen temps difícils per la cultura en general, i pel CCCB en particular. Temo que es perdrà la perspectiva global, universal, més necessària que mai. Temo que aquells qui, legítimament, governen la majoria d’administracions vulguin descafeïnar qualsevol manifestació cultural (més o menys) dissident a la qual, d’alguna manera (i sempre sense oblidar que es tracta d’un organisme d’una administració) fins ara el CCCB havia donat veu.</p>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-57713301803493506652011-12-04T19:17:00.003+01:002011-12-04T19:22:23.663+01:00Les normes són les normes: has de continuar<a href="http://nervicat.files.wordpress.com/2011/12/tv.jpg"><img class="size-medium wp-image-562" title="tv" src="http://nervicat.files.wordpress.com/2011/12/tv.jpg?w=300" alt="" height="225" width="300" /></a><br /><br /><span style="color:#800000;"><strong></strong></span>Article publicat a <a href="http://nervicat.wordpress.com/"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Nervi</span></a><br /><br />Imagina que et conviden a participar a un reality show. Imagina que no saps de què va el reality. Imagina que, un cop a dintre, et diuen que, per cada resposta que erri un dels concursants (a qui ni coneixes, ni veus, però sí sents), tu seràs el responsable de fer-li una descàrrega elèctrica. Imagina que hi ha vint-i-set preguntes. Imagina, també, que per cada errada la descàrrega elèctrica va pujant d’intensitat. Imagina, però, que si arribes a les vint-i-set respostes sense deixar-te influenciar pels crits de dolor, els plors, els precs, les peticions que t’aturis, i el sobtat silenci del concursant a qui estàs electrocutant, t’enduràs ni més ni menys que un milió d’euros.<br /><br />Això és el que planteja el documental <strong>“Le jeu de la mort”</strong> de la televisió francesa France 2.<br /><br />Així de cru: amb la voluntat de fer un estudi sociològic, la cadena francesa convida 80 persones a participar en un suposat reality show. Un cop a la TV els presenten un suposat concursant (en realitat es tracta d’un actor) que haurà de memoritzar en un minut 27 respostes de 27 preguntes. Ja en plató l’actor és aïllat en una cabina. El concursant s’encarrega de plantejar-li, una per una, les 27 preguntes. Per cada errada de l’actor, el concursant activarà una palanca que provocarà una descàrrega elèctrica a l’actor. Al principi les descàrregues seran de poca potència. Al final, arriben als 460V. L’actor, a les primeres descàrregues hi respon amb petits crits que fan certa gràcia, però les seves respostes són progressivament dramàtiques. Fins al punt que acaba plorant, demanant que s’aturi el programa i que s’acabi amb aquest dolor. Només el concursant, no l’actor, pot dir prou i aturar el concurs. Si el concursant demana plantar-se, ho perdrà tot. I quan ho fa, la presentadora, freda i autoritària, li diu “el joc és el joc, les normes són les normes, has de continuar”. El punt màxim de dramatisme arriba quan, de sobte, l’actor que es queixava, que cridava, que plorava, calla. Ja no el sentim. Silenci terrible.<br /><br />Què farà el concursant? Continuarà electrocutant a l’actor? Es deixarà portar pel públic que li demana que continuï? Farà cas a la presentadora que li diu “les normes són les normes? O, per contra, aturarà la barbàrie?<br /><br /><iframe width="500" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/kFbIMSh5WtU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br /><br />Els resultats no deixen lloc a massa dubtes: <strong>només 16 dels 80 concursants van decidir aturar-se. Els 64 restants, és a dir, un 80%, van dur el joc fins al final, tot i ser conscients que estaven fent mal i, possiblement, de molta gravetat a una altra persona</strong>.<br /><br />Els resultats de la segona part de l’experiment també són significatius. A una sèrie de concursants, la presentadora els diu “vosaltres sou els amos del programa”, i marxa del plató. El concursant queda sol al plató, amb el públic i l’actor tancat a la cabina. La figura de l’autoritat (la presentadora) ha marxat. En aquest cas, el 75% dels concursants van decidir abandonar el joc, i només un 25% van arribar fins al final.<br /><br /><strong>“Le jeu de la mort”, basat en l’<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Experimento_de_Milgram">experiment de Milgram</a>, planteja fins on és capaç d’arribar l’ésser humà en situacions en les quals la seva consciència xoca amb les ordres rebudes per part de l’autoritat</strong>. Les conclusions són, certament, xocants. I és inevitable que et vinguin al cap, veient el documental, les barbàries que la humanitat ha comès durant tota la seva història, en nom de “l’obediència deguda”. L’extermini nazi és present en tot moment.<br /><br />L’element que afegeix “Le jeu de la mort” a l’experiment de Milgram, és el poder de la televisió. O, més que el poder, el camí brutal que pot arribar a prendre aquest mitjà.<strong> Tant els concursants com el públic ignoraven que estaven formant part d’un experiment sociològic. Estaven convençuts que participaven en un programa televisiu. I, per tant, participaven, i molts cops entre riures, d’un “espectacle” que s’acostava més a la tortura que no pas a un concurs. Una tortura fictícia, cert, però que ells creien que era real i que s’emetia per la televisió</strong>.<br /><br />“Le jeu de la mort” es va passar ahir al CCCB, en el marc del Miniput (Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona). Properament l’emetrà a l’espai Sense Ficció de TV3. Un CCCB i una TV3, per cert, que estan en entredit per les polítiques de retallades, també culturals, dels nous governs de dretes dures que ens envolten. Però això ja són figues d’un altre paner.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-41952513819484938772011-11-24T11:04:00.002+01:002011-11-24T11:36:50.034+01:0020 anys sense Freddie Mercury<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRRc_YRWrGf_zhOJjelJXW7vN4g54mPKjSXDv-qFvC6IGLhb1eyAz0l5CFBlLSCJj0oBtchSCKww8NwfYHIooaG5GfL6dxSc1mguR9Xz8QloC1dOIVpn2aNaHE3dhFyz5yhpgkRXduH-g/s1600/freddiemercury.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 262px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRRc_YRWrGf_zhOJjelJXW7vN4g54mPKjSXDv-qFvC6IGLhb1eyAz0l5CFBlLSCJj0oBtchSCKww8NwfYHIooaG5GfL6dxSc1mguR9Xz8QloC1dOIVpn2aNaHE3dhFyz5yhpgkRXduH-g/s400/freddiemercury.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5678509343344896370" border="0" /></a><br />Recordo perfectament el 23 i el 24 de novembre de 1991. El dia 23, Freddie Mercury feia públic que tenia sida. Un dia deprés, avui fa vint anys, i tot just abans d'anar cap a l'institut, escoltava a la ràdio que Mercury havia mort.<br /><br />Aquí us deixo alguns dels temes que no puc parar d'escoltar...<br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/uyd6OLyhPJo" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe><br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/hSGuMfv24xA" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe><br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/F9ZAhHDv2Oc" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe><br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/1EvL7-9RVGE" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe><br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/yILTa34FYR8" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe><br /><br /><br />I, com cada 24 de novembre des de 1991, <span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">the show must go on</span></span>...<br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/4ADh8Fs3YdU" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="500"></iframe>Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-28909141215093583652011-11-07T20:30:00.004+01:002011-11-07T20:58:25.635+01:00Nervi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2RmSk4OyzqigWyQz0zC7FnMW0bYt2Vmj-SbaMJI56kiJDBcuYihQjlH0phj5A5C9RbNa-INxqF_nLhLJWNx8UIF6H1s91PBYIezPQ2LcL5C_g0UMOrT3Aizo4rqJA20u5kY5lCoWYy58/s1600/Nervi.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 308px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2RmSk4OyzqigWyQz0zC7FnMW0bYt2Vmj-SbaMJI56kiJDBcuYihQjlH0phj5A5C9RbNa-INxqF_nLhLJWNx8UIF6H1s91PBYIezPQ2LcL5C_g0UMOrT3Aizo4rqJA20u5kY5lCoWYy58/s400/Nervi.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672343926884937394" border="0" /></a><br /><br />La setmana passada va néixer <a href="http://nervicat.wordpress.com/"><span style="font-weight: bold;">Nervi</span></a>. Un projecte online engrescador.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="color:#993300;"><span style="font-weight: bold;font-size:180%;" ><<</span>Volem ser nervi, esdevenir nervi, recórrer la xarxa com un nervi. Volem parlar de la Cultura, o potser millor, de cultura, sense article ni majúscules. Escriure la vitalitat de tot allò que ens envolta, relatar i construir des de totes les perifèries imaginables. Volem ser un grafit a la paret d’Internet, volem ser una reivindicació més de la cultura sense límits, aquella que defuig els oficialismes. No aspirem a ortodòxies ni a erudicions, busquem la mirada nerviosa que participa d’una massa amb consciència crítica. No entenem el nostre lloc a la xarxa fora del compromís. Som conscients que naixem al bell mig d’una societat que desperta, una societat que necessita reapropiar-se de les imatges, les paraules, els discursos, la memòria i la imaginació, perquè realment siguin de tots i, més enllà d’aquesta reapropiació, sàpiga construir de manera col·lectiva<span style="font-weight: bold;font-size:180%;" >>></span></span><br /></div><br />Si feu un cop d'ull <a href="http://nervicat.wordpress.com/"><span style="font-weight: bold;">aquí</span></a>, podeu veure les primeres passes nervioses. De tant en tant, n'hi haurà una de meva.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1028727248622854088.post-88611511460536012522011-11-01T23:08:00.006+01:002011-11-01T23:37:21.921+01:00Cerdanyola i la independència<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzs2DEv7ALNnM6XE3EHhR_716QihiUFa_6yXURDqOypNSkqLtEZzIwRV4LiQ35or5AmYeVzd4XoezpCruGYTynBxTWLXhS5s2HWYSVvYNuVzYYaO1-1ykE8XavegeCt1q08brv-3s6DoU/s1600/casa_consistorial.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzs2DEv7ALNnM6XE3EHhR_716QihiUFa_6yXURDqOypNSkqLtEZzIwRV4LiQ35or5AmYeVzd4XoezpCruGYTynBxTWLXhS5s2HWYSVvYNuVzYYaO1-1ykE8XavegeCt1q08brv-3s6DoU/s400/casa_consistorial.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670159178393201778" border="0" /></a><br /><br />El darrer ple municipal va aprovar una moció per la qual <span style="font-weight: bold;">Cerdanyola entra a formar part de la Xarxa de Municipis per la Independència</span>.<br /><br />La moció es va aprovar amb 12 vots a favor, 11 en contra i una abstenció. D'aquesta votació se'n poden destacar dues anècdotes. La primera és que <span style="font-weight: bold;">CiU (els de la </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">casa gran del catalanisme</span><span style="font-weight: bold;">) van demanar el vot secret per evitar que se sàpiga quin dels seus regidors es va abstenir</span>. I, la segona, que <span style="font-weight: bold;">l'absència del Manuel Buenaño (regidor del PP i que va marxar del ple per anar a un sopar amb empresaris) va fer que, finalment, s'aprovés aquesta moció</span>. Gràcies al PP, doncs, Cerdanyola ha entrat a la Xarxa de Municipis per la Independència.<br /><br />Però això són anècdotes. El que m'ha fet pensar aquesta moció és que, <span style="font-weight: bold;">sovint, la llunyania de la política respecte la ciutadania és més que justificada</span>. I m'explico. No sense abans deixar clar que jo vaig participar en la consulta sobre la independència que es va fer a Cerdanyola el 20 de juny de 2010. I vaig posar la papereta del 'sí' a l'urna. Ho dic per a què no quedin dubtes.<br /><br />El que em plantejo jo és si algú creu realment (i entre aquest 'algú' hi incloc els regidors i regidores d'ICV-EUiA que van votar a favor d'aquesta moció) que Cerdanyola és realment un "municipi per la independència"? <span style="font-weight: bold;">Si passegem pels carrers de la nostra ciutat, estem segurs que la majoria de la ciutadania se sentirà identificada amb aquesta moció? Reflecteix aquesta moció el que és la realitat cerdanyolenca? Com diria aquell, m'hi jugo un pèsol (i ben gros) a que no</span>. La mateixa consulta de l'any passat n'és un exemple. Malgrat que es va deixar votar durant uns quants dies; malgrat que hi havia delegats que podien recollir vots de la gent (alliberant-los d'haver d'anar a les urnes); malgrat ser una consulta simbòlica no vinvulant; malgrat tot això, la participació no va arribar al 13%. I els vots contraris a la independència (un 12,65%) van ser dels més alts de totes les consultes que es van fer arreu del territori català.<br /><br />Votacions com aquesta i altres que s'han fet històricament (també en les èpoques que governava ICV-EUiA, que consti) augmenten la sensació que el que passa a la sala de plens no sempre es correspon a la realitat del que passa portes enfora de l'ajuntament.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Em permeto, finalment, i amb tota la modèstia, demanar al conjunt de regidors i regidores de Cerdanyola que, ara que ja som municipi per la independència, aprovem una moció per ser un municipi per la justícia social</span>. Estic segur que, aquest cop sí, la política cerdanyolenca s'assemblaria més a la ciutadania que representa.Roger M. Puighttp://www.blogger.com/profile/12968425854212924231noreply@blogger.com7