L'any 1988, ara fa 20 anys, un govern socialdemòcrata europeu va patir una de les vagues generals més exitoses de la història.
La vaga, convocada de forma unitària per tots els sindicats, inclòs el que era considerat com a corretja de transmissió del partit que formava el govern, venia donada per la política de privatitzacions d'empreses públiques i per la política pressupostària restrictiva del govern en un moment econòmic expansiu. Però un dels grans detonants de la convocatòria, i que va fer que milers i milers de joves sortissin al carrer, va ser una proposta llançada pel Ministre de Treball d'aquell govern que suposava donar facilitats a les empreses per a la contractació de la gent jove, això sí, pagant-los un sou miserable, amb la conseqüent menor cotització, i establint, a la pràctica, l'acomiadament gratuït i sense justificació necessària.
Aquestes propostes, clarament regressives, van rebre el suport, òbviament, del govern, però també del grup parlamentari que donava suport al govern.
D'aquest fet en fa ja 20 anys. Però algun dels personatges polítics que van protagonitzar-lo encara continuen en actiu. Sense anar més lluny, el que llavors era Ministre de Treball i que, com a tal, va ser un dels responsables polítics d'aquella situació, ara és President de la Junta d'Andalusia i president del PSOE. Es diu Manuel Chaves. Però també estava en actiu en aquells moments, un jove diputat, que tot i tenir només 28 anys, donava suport a aquestes iniciatives restrictives dels drets de la gent jove. Ara és president del govern. Es diu José Luis Rodríguez Zapatero.
En fi, que cadascú en tregui les conclusions que vulgui. Jo la que trec és que hi ha alguns que quan tenen majories absolutes fan aquestes coses. Així que ja sabeu, si tu no hi vas, ells tornen.
2 comentaris:
El Querol t'ha copiat. Generes tendències...
Per dir la veritat, ha estat una casual coincidència. I crec, a més, que ell ho va escriure abans.
Generem tendències paral·lelament.
Publica un comentari a l'entrada