M'assavento a través d'El País de l'existència d'una iniciativa interessant. Per primer cop, presos d'ETA es reuneixen amb familiars de les seves víctimes. I demanen perdó sense que això els suposi cap tipus d'avantatge penitenciari. L'experiència, sembla, és positiva. Uns i altres se senten alliberats.
Com no podia ser d'una altra manera, els sectors més retrògrads, que sembla que necessitin una atmosfera violenta a Euskadi per a a mantenir un status i uns resultats electorals, han criticat el programa. Pot suposar, diuen, concessions polítiques que ETA no mereix.
La Història ens demostra que els conflictes armats (i polítics) no se solucionen només a través de vies policials. I menys encara il·legalitzant opcions polítiques. Es necessiten programes com aquest. Es necessita més alçada política. La Comissió per la Veritat i la Reconciliació de Sudàfrica, amb tots els seus dèficits, és un exemple. Processos similars s'han dut a terme a Irlanda i a alguns països de l'Amèrica Llatina.
Ara sembla que, poc a poc, aquí també avancem en aquesta línia. De moment és un programa reduït pel que fa al nombre de persones implicades. Però el seu èxit farà augmentar la confiança. I augmentar la confiança voldrà dir facilitar la reconciliació. I de la reconciliació, a la pau definitiva. Valdrà la pena intentar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada