El 7 de juny hi ha convocades les eleccions al Parlament Europeu. Si no canvien les coses, la participació pot ser de les més baixes de la història. Aquesta baixa mobilització electoral té, segur, causes ben diferents, però tothom ha de ser conscient de quina part de responsabilitat té en aquest desencís. I els primers, els partits polítics. La desafecció de la ciutadania vers la política és, en una part important, responsabilitat nostra i potser seria el moment que la reflexió sobre el què està passant la fessim abans de constatar els (pressumiblement) baixíssims índexs de participació electoral.
Pensant en quines són algunes de les causes que fan que la ciutadania no vagi a votar en les eleccions europees, se me n'acudeixen d'entrada tres (tot i que segur que n'hi ha moltes més, i que els experts en comportament electoral em poden desautoritzar en tot el que dic):
1- Desconeixement del que són les institucions europees i de la trascendència que té el que es discuteix i s'aprova a Brussel·les i Estrasburg. Quan els partits polítics diem repetidament que el 70% de la legislació dels estats membres de la UE són l'aplicació de normatives prèviament acordades al Parlament Europeu, ens hem de preguntar per què som incapaços de traslladar això al conjunt de la ciutadania. Aquí la responsabilitat és compartida amb el conjunt de mitjans de comunicació ja que, crec, que no donen a la política europea la trascendència real que té.
2- Desconcert i desgast amb la política nacional i estatal. És evident que en els darrers anys la política nacional i l'estatal donen la sensació de viure en una espècie de permanent estat de provisionalitat i de considerable distància amb la realitat social del país. Si a aquesta sensació se li afegeix la situació de crisi econòmica en la que vivim, les ganes de participació política de la gent, com no podia ser d'una altra manera, es redueixen. I si parlem d'unes institucions com les europees que, com deia abans, tenen un índex de coneixement tant baix, aquesta participació es redueix encara més.
3- Concepció del Parlament Europeu com a cementiri d'elefants o escenari de vedettes de torn, més que de polítics. I és que tradicionalment els partits polítics han enviat a Europa a aquelles persones que ja havien esgotat la seva carrera política en institucions més properes. Els casos són múltiples: Josep Borrell, Mayor Oreja, Vidal Quadras, etc. A aquesta espècie de cementiri d'elefants, s'hi ha afegit darrerament una nova concepció: l'escenari de vedettes. Alguns partits opten per a portar "estrelles mediàtiques" que, finalment, acaben tenint un dubtós resultat polític. Em sembla, per exemple, que la decisió de CiU de defenestrar l'Igansi Guardans (un eurodiputat que, t'agradarà o no, però ha estat dels que més ha treballat) per a col·locar en Ramon Tremosa, va una mica en aquesta línia.
Jo crec que des d'ICV i EUiA tenim deures pel que fa als dos primers punts. En la mesura de les nostres possibilitats i tenint en compte el nostre escàs poder polític i mediàtic, hem de contribuir a solventar aquests dos dèficits. Per què també en la justa mesura, en som responsables.
Respecte el tercer punt, no crec que ningú ens pugui tirar res en cara. El nostre candidat, en Raül Romeva, ni és un elefant que hagi d'anar a cap cementiri, ni és una vedette de la política. Jo he tingut la sort de poder treballar com a assistent seu durant gairebé dos anys, i no m'he extranyat gens quan ha sortit la notícia que ha estat el segon eurodiputat més productiu i actiu de la càmera. És un treballador incansable que creu com el que més en la política europea i en el fet que una altra europa, més social, més ecologista i amb més poder polític, és possible, a més de necessària.
Ara ens falta, doncs, posar el nostre gra de sorra per solventar els dos primers punts. No és una feina fàcil.
(Per cert, un cop escrit aquest post he vist en el bloc del Raül Romeva que la web que va fer l'estudi sobre la productivitat dels eurodiputats ha rebut múltiples pressions polítiques i que s'ha vist obligada a retirar de la seva pàgina l'estudi realitzat. A algú li molestava veure el baix nivell de feina de molts eurodiputats. Un element més de descrèdit.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada