En aquest mateix bloc ja he dit que, tot i comprendre-la, no comparteixo la decisió dels companys de les Terres de l'Ebre de demanar la dimissió del conseller Francesc Baltasar i de replantejar-se la seva militància política a ICV. Crec que és el moment d'actuar amb serenitat i de potenciar el debat intern dintre d'ICV. Tenim per davant un procés assembleari que ha d'allunyar-se de les lluites intestines que escenifiquen altres partits, però que no ha de defugir les qüestions que bona part de la militància d'ICV es planteja aquests dies: Quin ha de ser el paper d'ICV dintre del govern? Quins són els nostres límits polítics per a mantenir-nos en el govern? Què està fallant en la connexió govern-partit? Què està fallant en la connexió partit-militància? Què està fallant en la relació partit-societat?
Però els primers que han de mantenir la serenor en el debat són els líders polítics. Els nostres caps visibles. Per això em van semblar absolutament desafortunades les declaracions de'n Cesc Baltasar afirmant que els crítics amb les darreres decisions del govern de la Generalitat tenien les portes obertes per a marxar d'ICV. No és això, Cesc, no és això. A ICV no hi sobra ningú, i menys en aquests moments.
Si anem amb actituds prepotents, no arribarem enlloc. Si anem amb actituds constructives, podrem redreçar la situació.
3 comentaris:
Bon dia,
M'han agradat els versos de Galeano... Et perdono que no siguin en català hehe...
Suposo que no sóc l'única persona que us ho haurà comentat, però com a ciutadà no militant en partits polítics trobo molt lamentable la situació en que s'ha anat ficant ICV, a nivell intern, però sobretot la seva actuació externa.
Si no es redreça aquesta situació, una opció en principi nètament d'esquerres i ecologista com és ICV té un futur pobre.
Estic bastant d'acord. Tot i que jo crec que la dimissió o la destitució de Baltasar haurien de ser lògiques. La dimissió seria higiènica en relació al desgavell metodològic del Cesc Baltasar, també seria ben vista per molta gent afectada per les seves maneres. no ho farà. La destitució només la pot fer el president Montilla i aquest s'ha erigit en protector de la seva figura i, a més, ho ha fet amb maneres molt perverses (quan Montilla diu que Baltasar és el millor conseller de medi ambient que ha tingut, ja sabem que això és un missil a S.Milà). Però el que no entenc és que ICV com a partit no li hagi picat el crostó per el tema dels companys de l'Ebre i ens haguem limitat a dir allò de "desafortunades declaracions, està molt presionat".
D'acord, que no ho hago dimissió ni destitució, em conformo en que no torni a ser conseller i que demani disculpes en públic per la barbaritat que ha dit a la gent d'ICV de l'Ebre...de moment ni això.
En quan al transvassament, no és el meu fort, el comprenc i només demano mètode-mètode-mètode i a ICV ben aviat...una assemblea nacional revulsiva, engrescadora i clarament situada en un nou cicle amb tots els canvis pendents, etc... com diu el comunicant anterior: "Si no es redreça aquesta situació, una opció en principi nètament d'esquerres i ecologista com és ICV té un futur pobre."
Publica un comentari a l'entrada