L'aigua i els nostres límits polítics

Imatge del pantà de Camarasa

Vull començar aquest post de reflexió sobre el que està passant aquestes setmanes a Catalunya, amb l'extracte d'un comunicat públic de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua:

"L'aplicació dels principis de la Nova Cultura de l'Aigua ha suposat un canvi qualitatiu molt important en la gestió de l'aigua a Catalunya (···). Cal cercar solucions per a incrementar les garanties puntuals a partir, si s'escau, de la transferència d'altres conques (i per tant fer un transvassament), però amb mesures que siguin ambientalment i socialment sostenibles (···). Per a l'actual sequera i a sis mesos vista, s'ha d'estudiar amb detall si és possible la construcció de les infraestructures que farien possible el transvassament d'aigua en quantitat suficient de l'Ebre a les conques internes i per tant fer possible un Banc d'Aigües des de l'Urgell o des del Delta de l'Ebre (···). Pel que fa al possible transvassament de de l'Alt Segre, l'única manera que podria ser ambientalment i socialment acceptable és seguint el principi que tots hi guanyin, tant el riu que ha de mantenir el seu règim de cabals ambientals, com els agricultors que podrien cedir l'aigua corresponent a la temporada 2009 i els ciutadans que la rebrien que han de conèixer l'increment de preu que això suposa. Sempre teneint en compte que aquesta és una solució d'emergència i temporal, i que caldrà restablir les condicions prèvies al transvasament un cop es vagin consolidant les diferents actuacions ja en marxa per a millorar la gestió de l'aigua i la garantia de recurs a Catalunya".


Dit això, i per començar de forma optimista el meu escrit, crec que ens hem de carregar de raons i d'optimisme respecte les polítiques de gestió de l'aigua que s'estan fent des de la Generalitat. Les mesures que s'estan fent i planificant en aquesta matèria són inèdites, com així ho reconeix, com hem vist abans, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Les inversions en sanejament i millora de qualitat de l'aigua, la recuperació ambiental de rius, la regeneració i reutilització d'aigües depurades, la recuperació d'aqüífers, la millora d'eficiència de les xarxes de subministrament, la dessalinització, etc., són mesures que mai s'havien dut a terme a Catalunya.

Ara bé, s'ha demostrat que encara no són suficients per afrontar moments i situacions excepcionals com la sequera que estem patint actualment. I aquí entren les mesures excepcionals, entre les quals, la més controvertida va ser, d'entrada, la proposta de transvasament temporal d'aigua del Segre cap al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea Metropolitana de Barcelona. Proposta de la Generalitat i, en concret, del Departament de Medi Ambient, gestionat per Francesc Baltasar (ICV-EUiA).

És evident que en la gestació d'aquesta proposta no s'ha actuat bé. No hi ha hagut transparència, no hi ha hagut participació ni informació cap als sectors que es podien veure més afectats per aquesta mesura, no hi ha hagut informació ni a les pròpies organitzacions d'ICV de la zona. És a dir, s'ha afrontat una situació de crisi de la pitjor manera possible.

Però els problemes més greus han vingut després. La situació generada ha permès que CiU recuperi espai perdut i torni a plantejar la proposta de transvasament del Roina i que aparegui als mitjans de comunicació com a alternativa al desgovern del tripartit. I aquí ha tingut un aliat inesperat: el PSOE. El govern de l'Estat, que cada cop amaga menys la seva oposició al Govern d'Entesa, primer va desacreditar el govern català oposant-se al transvasament temporal del Segre i després es "despenja" amb la proposta de tirar endavant el "mini-transvasament" de l'Ebre cap a la conca del Llobregat.

Què tenim ara sobre la taula? A priori el pitjor escenari possible.

• El transvasament de l'Ebre, encara que teòricament mini i temporal.

• CiU enfortida i reclamant el transvasament del Roina.

• El govern català desacreditat i obligat a executar aquest mini-transvasament.

• Un govern central que s'ha descarat i que apunta a que en aquesta legislatura serà més enemic que amic del govern català.
  

• El PP del País Valencià i Múrcia recuperant el discurs anti-català.

• La gent d'ICV de les Terres de l'Ebre demanant la dimissió de Francesc Baltasar i replantejant-se la seva militància en cas que es tiri endavant el transvasament. Postura lògica, tot i que no crec que sigui la solució.

I com a ICV, què ens toca fer? Solucions no en tinc, preguntes sí:

• Per què si estem duent a terme polítiques d'aigua inèdites ens trobem en aquesta situació?

• Què cal fer per recuperar la confiança de la gent d'ICV tant de les Terres de l'Ebre, com de Lleida com, molt em temo, de bona part de la militància?

• Fins on estan els límits d'ICV? Què hem d'estar disposats a acceptar i què no pel fet d'estar al Govern?