dimecres, 12 de novembre del 2008

Ha mort Miguel Núñez. Un lluitador. Un referent.

Fa pocs minuts he rebut el mail que feia setmanes que esperava, però que temia rebre. El mail que anunciava la mort de Miguel Núñez.

Des de llavors tinc un nus a la gola. I qualsevol paraula que digui serà poca. Miguel Núñez ha estat un lluitador, un referent, un símbol, un aprenentatge permanent, una cara amable, un somriure constant, saviesa, experiència. Un personatge lliurat als seus ideals.

Els ideals antifranquistes que el van portar a passar molts anys de la seva vida a la presó. Els ideals de la justícia social que el van portar a emprendre lluites a països com Nicaragua, El Salvador, Hondures, Guatemala, Costa Rica, Cuba, Bolívia, Perú o el Brasil. Ideals que el van portar a fundar l'ong ACSUR Las Segovias, de la qual en formo part de la junta directiva de Catalunya. O ideals, fins al final, que els últims mesos de la seva vida el van fer deixar Madrid per venir a viure a Catalunya buscant una mort digna.

En moments com aquest em surt l'orgull d'haver compartit amb ell partit polític i ideologia. I guardaré per sempre la dedicatòria que em va fer en el seu llibre de memòries "La revolución y el deseo": Para Roger, joven amigo a quien deseo la plena realización de sus mejores sueños. Un fuerte abrazo. Miguel Núñez.

En un moment del seu llibre de memòries Miguel Núñez cita el cantautor Ovidi Montllor com un dels personatges que li va deixar una petjada més profunda. Aquí va, doncs, el meu petit homenatge al company Miguel Núñez. La cançó "Teresa" d'Ovidi Montllor.



PD: Deixeu-me afegir unes paraules extretes del bloc del Joan Herrera que defineixen a la perfecció el que ha estat en Miguel Núñez: "Va néixer a Madrid, i va fer més per les llibertats nacionals de Catalunya que molts dels que presumeixen constantment d’haver-ho fet. Va ser un dels nostres herois. Però no ho semblava, ni ho aparentava ni en presumia".

4 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

Un personatge increïble. El seu llibre es dels millors que he llegit mai.

Jordi Garriga i Molinera ha dit...

Fa uns cinc anys en Miguel va venir com a convidat a l'Assemblea d'ICV del Vallès Oriental. A la tarda va fer una xerrada meravellosa. I, abans de marxar, es va abraçar un per un a tots els joves de la sala (jo encara era un d'ells) perquè li transmetéssim "la força de la joventut". Jo li vaig respondre que tenia més força ell amb 80 anys que jo amb 28. I es va posar a riure...

Roger M. Puig ha dit...

La gent d'ICV, tant la militant com la no militant, solem tenir un grau d'autocrítica de vegades exagerat. Sembla que gaudim autoqüestionant-nos contínuament.
Doncs bé, el fet que una persona com Miguel Núñez, després de tot el que ha viscut, estés amb nosaltres, fos un de nosaltres, per mi li dóna a ICV un gran valor.

miquelet ha dit...

Ha mort una excepcional persona i ha nascut una llegenda.

Salut.