dimarts, 27 de març de 2012

Carta als meus amics i amigues que no faran vaga



En les darreres setmanes he parlat amb molts de vosaltres sobre la situació política en general i sobre la vaga general, en particular.

I m'ha sorprès que, coincidint en el diagnòstic (parlant clar: el tema està fatal i el que està fent el PP és una passada), la resposta d'uns quants de vosaltres, quan us he preguntat si farieu vaga, ha estat que no. I amb diferents arguments. Com que cap d'ells anava en la línia de dir que no es feia vaga perquè s'estava a favor de la reforma laboral (cosa que jo, particularment, no entendria, però que, com a mínim, em faria entendre la negativa a fer vaga) em permeto el luxe de, modestament, rebatre algun dels arguments que m'heu donat. Bàsicament he detectat quatre arguments:


La por

Se centra, bàsicament, en què tal com està la situació fa por fer un dia de vaga pel que això us pot suposar dintre de la vostra empresa. Parlant en plata: por a alguna represàlia. És un argument que entenc sobretot en els casos d'empreses petites on no hi ha organització entre els treballadors/es. Òbviament no és el mateix treballar en una empresa amb molts treballadors/es que en una empresa petita. El poder de l'empresa respecte el treballador/a és molt major. Per tant, puc entendre aquest argument si treballes en una empresa petita. No si estàs treballant en una empresa gran.
I, tot i poder entendre l'argument, alguna recomanació: 1- Potser que reflexionem sobre si és normal que en ple segle XXI tinguem aquests temors. 2- Algú ha de començar. És a dir, si tothom calla per por, al final el silenci serà la norma. Altres han lluitat abans que nosaltres en situacions molt més difícils.

La vaga és un recurs antic que no soluciona res

La vaga és un dret fonamental. És un dret constitucional. I, potser per ignorància, acostumem a pensar que les coses ens vénen donades perquè sí. Els drets de què avui gaudim no sorgeixen per generació espontània. Darrere de cada dret assolit hi ha una lluita. Una lluita que han dut a terme altres, molts cops deixant-hi, no el sou d'un dia, sinó la vida, per a què ara tothom (i remarco: tothom) gaudeixi ara d'aquests drets.
Sense vagues, sense lluites socials, avui no tondriem la jornada laboral de 8 hores, no tindriem els dos dies de descans setmanals, no tindriem dret a vacances pagades, les dones no tindrien dret a vot ni dret al permís per maternitat, etc. Reitero: darrere de cadascun d'aquests drets, hi ha una lluita.
D'altra banda, hi ha un recurs molt més antic que la vaga i que sí s'ha demostrat que no soluciona res: quedar-se immòbil esperant que altres solucionin els teus problemes.


La situació no està com per a perdre un dia de sou

Segurament és cert. I comprensible. Però aquest és un argument fàcilment rebatible. Feu un cop d'ull al text de la reforma laboral i veureu que en aquests moments (perquè la reforma laboral ja és en vigor) fa perdre molt més que això. Amb la reforma laboral, la baixada de salaris i la flexibilització d'horaris de manera unilateral per part de l'empresa, els contractes precaris, etc. es generalitzaran. I tot gairebé sense necessitat de justificació per part de l'empresa. I, no cal dir-ho, les indemnitzacions per acomiadament (cada cop més fàcil) es redueixen de manera dràstica. Què és un dia de sou al costat de tot això?


Desconec el contingut de la reforma

Argument lògic perquè en l'època de la sobreinformació, al final el que regna és la desinformació. Fa uns dies vaig fer un petit document amb algunes de les coses que inclou la reforma laboral (alguns de vosaltres ja el vau rebre per mail). Em disculpareu l'extensió del post, però crec que és interessant incloure aquí el contingut d'aquest document per a què veieu la gravetat de la reforma:

 - A partir d’ara l’acomiadament es considerarà procedent, i haurà de ser el treballador/a qui demostri el contrari. És a dir, la càrrega de la prova recaurà en la part més dèbil. És una manera d’impedir que la gent recorri a la justícia quan és acomiadada.

- Per primer cop, l’empresa pot modificar el sou del treballador/a, aduïnt raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Si la persona afectada es nega a la reducció de sou, podrà ser acomiadada amb només 20 dies d’indemnització.

- S’elimina l’autorització de l’administració pública per tirar endavant Expedients de Regulació d’Ocupació. Això vol dir que es dóna mans lliures totals a l’empresa per tirar-los endavant, sense que hi hagi cap tipus de control per part de l’administració.

 - Els ERO a empreses de menys de 50 treballadors/es (la gran majoria d’empreses), no poden ser recorreguts davant del Tribunal Suprem.

- Es crea un contracte nou per empreses amb menys de 50 treballadors. Parts perverses d’aquest contracte:
1. Estableix un període de prova d’un any (!). Fins ara el màxim legal eren sis mesos.
2. Durant aquest primer any l’empresari el pot extingir sense justificació i sense indemnització.
3. Bonifiquen l’empresa amb 3.000€ si es contracta a menors de 30 anys.
4. Amb això pot passar que una empresa pot contractar algú menor de 30 anys, emportar-se 3.000€ (de diners públics), fer-lo fora abans d’un any i no haver de pagar cap indemnització.
5. Aquest contracte és compatible amb cobrar un 25% de la prestació d’atur. Amb aquesta excusa, els salaris seran més baixos i, novament, amb diners públics (de la prestació d’atur), es complementarà la precarietat laboral.

 - Es retalla un dels avenços més importants del dret laboral: la negociació col·lectiva. Això és així perquè a partir d’ara es donarà prevalença als convenis d’empresa sobre els convenis de rang superior. Això què vol dir? Doncs, per exemple, que prevaldrà la negociació que es faci en una empresa petita (on el treballador/a sempre estarà en situació de molt desequilibri respecte l’empresa) sobre negociacions superiors on els treballadors/es tenen molta més força. És allò de la unió fa la força.

 - Es baixen les indemnitzacions per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, tot i que, en la majoria de casos, es rebaixarà a 20 dies.

 - Una empresa amb pèrdues durant tres trimestres consecutius (encara que sigui d’1€!), amb reducció de beneficis (que no vol dir de pèrdues) o de vendes (que no vol dir pèrdues), podrà acomiadar els seus treballadors amb una indemnització de 20 dies per any. Això amb la situació actual (i tenint en compte el que comentava abans dels ERO) vol dir obrir la porta a acomiadaments massius. Quantes empreses hi ha actualment que estan en aquesta situació? Milers. Quants treballadors i quantes treballadores poden ser acomiadats/des des d’ara mateix (la reforma laboral és vigent des de dilluns passat) amb aquestes excuses? Millor no pensar-ho.

No sé si amb tot això us hauré convençut. Espero que sí. Espero que us ho repenseu i que ajudeu a que la vaga sigui un èxit. Perquè, tal i com està la cosa (fatal, com deia al principi), a dia d'avui, i pemeteu-me dir-ho així, fer vaga és una qüestió de dignitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Y no hacerla también es una cuestión de dignidad. Haciéndola sindicatos que viven del trabajador consiguen sacar sus números, haciéndola el gobierno o la empresa se lleva mi sueldo, es decir, encima de que me joden me quitan más dinero.

Hacer huelga es un derecho y no hacerla también.

¿ te convenzo yo a ti para que no la hagas ?

Hay libertad de expresión ... vale ya de tanta demagogia ... quieres hacerla, hazla pero deja de dar explicaciones a quien no te las ha pedido.

Areusa

Anònim ha dit...

I això és el seu blog i pot escriure el que li doni la gana. Llibertat d'expressió, tu ho has dit.

Sí, t'estan putejant el govern, els sindicats, l'empresa i el banc. Però no el que et diu les veritats... que està clar que fan mal. Tota aquesta ràbia que dus a sobre no és culpa del qui ha escrit l'article.

Autoanalitza't xaval/a, i no t'equivoquis d'objectiu: ataca a qui hagis d'atacar.

Roger M. Puig ha dit...

Afortunadament ningú t'obliga a llegir aquest post. Si, a més de llegir-lo, et veus amb la necessitat de respondre, potser ets tu el que t'estàs veient amb la necessitat de donar explicacions. No cal, de debò.