diumenge, 14 de març de 2010

La laïcitat i en Salvador Sostres


Fa unes setmanes des del Moviment Laic i Progressista trèiem una nota de premsa en la qual anunciavem que, aprofitant que ens trobem en un any electoral, iniciariem un procés que volem que culmini amb la signatura d'un Pacte Nacional per la Laïcitat.

Aquesta nota de premsa, ha generat una reacció curiosa en un personatge com en Salvador Sostres que, amb un to clarament neocon va escriure això en el seu bloc:

Prescindir de la fe

Un autodenominat "Moviment Laic i Progressista" (MLP) demana un pacte nacional de laïcitat durant la legislatura que ve. Instaurar el laïcisme, el relativisme. Un món sense Déu i sense fe. L'home sol. L'home, que sol no és res. En realitat, es tracta de fer creure que la llibertat serveix per a tot excepte per creure. Tocqueville deia que el despotisme pot prescindir de la fe, però la llibertat no. Ara aquest MLP és ben bé com si proposés als partits un pacte per acabar amb la religió, la família, l'individu, la llibertat. Només els faltaria demanar l'abolició de la propietat i serien exactament igual que els comunistes. Pur totalitarisme, el d'aquesta gent. ¿Quina veritat proposen? ¿I quina idea de la bellesa? Naturalment, deuen ser proPalestina, multiculturalistes i contraris a l'Occident civilitzat i lliure. La proposta d'aquesta gent, a més, nega a les noves generacions la possibilitat de viure a la recerca de la veritat i això és una de les esquerdes que il·lustren més bé la crisi actual de la civilització. Espero de tot cor que no tinguin èxit, que no se'n surtin i que no els facin cas. Recullo un cop més el pensament de Valentí Puig a "La fe dels nostres pares". Segons la lògica dels laïcistes i multiculturalistes, l'immigrant que arriba provinent d'altres cultures no ha de deixar-se contaminar pels valors públics de la terra que l'acull i deixa així de ser legítim l'esforç d'integrar-se. Per a ells, en teoria, totes les cultures són iguals, però tots sabem que hi ha una diferència entre els senyals de fum i la telegrafia sense fils. Venim de tres turons: Sinaí, Gòlgota i Acròpolis. I de tres capitals: Jerusalem, Atenes i Roma. Venim dels valors judeocristians de la dignitat de la persona i de la tolerància i de la llibertat i de la joia de viure. Ells poden pensar que aquests valors pertanyen a l'essència de la naturalesa humana i que han estat descoberts per la raó. Però que no ens vinguin ara a imposar, als qui creiem, el seu relativisme ni que amaguem que aquests valors han estat creats a imatge i semblança de Déu. Creació de la qual formem part. També ells. No n'ha estat pas, de perfecta, la Creació. I avui, dimecres de Cendra.


Els que em coneixeu i els que seguiu aquest bloc sabreu que en Salvador Sostres no és precisament sant de la meva devoció (permeteu-me aquest llenguatge religiós), però m'ha sorprès la ignorància que en aquest cas ha demostrat. Perquè només cal consultar l'enciclopèdia per adonar-se que res del que escriu té a veure amb la laïcitat. Si anem a l'Enciclopèdia Catalana veurem que per laïcitat s'ha d'entendre el "sistema que exclou les esglésies de l'exercici del poder polític o administratiu, i de l'organització de l'ensenyament". És a dir, en aquest sentit s'ha d'entendre que la laïcitat suposa demanar la separació de l'església i l'Estat. Sincerament pensava que això, 35 anys després de la mort de Franco, ja estava més que assumit.

Però és que, a més, si aprofundim més, veurem que un dels principis de la laïcitat és, precisament, el de reivindicar la llibertat de consciència, la llibertat de pensament, la llibertat de culte. Què hi ha més lluny del totalitarisme del qual ens acusa en Sostres que reivindicar la llibertat de consciència?

L'escrit de Salvador Sostres suposa, al meu entendre, o bé un exercici d'ignorància, o bé un exercici de manipulació. Ara bé, us he de reconèixer que quan vaig veure que a algú com a ell li coïa la nostra nota de premsa, vaig pensar que alguna cosa estavem fent bé.

1 comentari:

Eulàlia Mesalles ha dit...

En SS (curioses sigles) fa molt de temps que ha perdut el nord, i afortunadament també la seva columna a l'Avui... Sembla un personatge inventat més que no pas un home de carn i ossos.

Just acabat de produir-se el terratrèmol d'Haití es congratulava que el món menstruï, que de tant en tant el món equilibri les coses. Naturalment que miríssin una "colla de pobres" que estan en aquesta situació gràcies a l'abús de les polítiquees neocon que ell tant lloa, no deu tenir la més mínma rellevància. En fi, no sé si val la pena parlar d'ell, encara li donem ales...