dijous, 2 de desembre de 2010

Ha mort l'Ignacio Laguna

Foto: Cerdanyola.info

Ha mort el Laguna. Poques paraules es poden dir. Polític, sindicalista, idealista, lluitador. Persona. Sobretot persona. Fins fa ben poc encara se'l podia veure amb el seu vell cotxe pels carrers de Cerdanyola.

A mi em va captivar fa uns anys quan, juntament amb el Jesús Hernández, ens encarregavem de la coordinació d'entrevistes entre persones de Cerdanyola i el Toni Morral. Captivava per la senzillesa amb què parlava de la seva vida. Parlava d'immigració, de sindicalisme, de Cerdanyola, de política, de Catalunya, d'Andalusia, de justícia social. Va fer seves totes les lluites que considerava justes. Des de la lluita contra el franquisme, fins a la lluita per aconseguir una residència per a la gent gran de Cerdanyola.

L'Ignacio Laguna. Un home digne com pocs.


Gràcies al bloc de l'Elena Planas, us deixo aquí un testimoni del que era (és) l'Ignacio Laguna. És una entrevista que li van fer a Cerdanyola Ràdio quan li van donar la medalla d'honor de Cerdanyola:

5 comentaris:

Dona invisible ha dit...

Em fa molta pena que ens estiguem quedant sense referents d'aquella generació única... la dels nostres avis andalusos que van emigrar a Catalunya i van fer-ne un millor país, militant en molts fronts.
Mentre estiguem vius, en guardarem el record :-(

xavilake ha dit...

Com ell m'ha dit durant 30 anys: "La vida es lucha !!"

La residència se'ns fa petita i necessitem un hospital més aprop que el Taulí. Ara som nosaltres els que hem de seguir...

gràcies

Xavier Laguna

Carles Grinyó i Mo ha dit...

Un referent d'honradesa.

Carles Grinyó

Roger Morales i Puig ha dit...

Raquel, comparteixo el que dius.

Xavier, gràcies a tu per opinar per aquí. Des que vaig conèixer a l'Ignacio s'ha convertit en un referent per a mi. Així que totalment d'acord, ara s'ha de continuar tot el que ell va començar. I esperem que l'hospital més proper que el Taulí sigui una realitat, i que la residència cobreixi totes les necessitats.

Carles, també d'acord amb tu. He conegut poques persones més honrades i humils que ell.

Una abraçada a tothom.

Daniel ha dit...

Hi vaig estar treballant quatre anys a Cerdanyola, vaig coneixer l'Ignacio en la conversa quotidiana i la rutina que dóna un cafè a vegades compartit, entre les presses i la feina, de peu a la barra del bar del casal. El vaig veure el seu darrer any de president de junta. El 2009 encara m'hi vaig passar i vam xerrar una mica, amb ell, i també amb l'Elies, un altre bon home.
De tant en tant hi he pensat deixant per més endavant la visita.
Ahir me'n vaig assabentar de la seva mort.
Tard, però vull compartir amb tots vosaltres el meu afecte i la meva admiració per aquest home.
Donar el condol a la seva familia i amics.
I reconeixer la seva senzillesa, coherència i exemple.
Salut