Bloc de campanya (10): ni debat, ni nivell, ni pluralitat.

Ahir vam poder veure el primer debat cara a cara entre Zapatero i Rajoy. D'entrada però, com dirien alguns, vull negar la major o, com a mínim, qüestionar-me-la. Va ser realment un debat?

He buscat al diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana el significat d'alguns termes:

Debat: Acció de debatre.
Debatre: Discutir amplament amb un interlocutor o uns quants.
Monòleg: Soliloqui.
Soliloqui: Fet de parlar sol, amb si mateix.

I he arribat a la conclusió que els 13 milions de persones que ahir van estar a partir de les 10 de la nit davant dels seus televisors, no van assistir a un debat, sinó a dos monòlegs. Com va dir Gaspar Llamazares tot just acabar el programa, haviem assistit a dos monòlegs, a dos grans espais gratuïts de propaganda electoral.

Si faig l'esforç de posar-me en la pell de les persones poc polititzades que, per sort o per desgràcia, són la gran majoria de la població em quedo força preocupat. Durant el doble monòleg, i no poques vegades, els dos candidats van donar dades absolutament contradictòries sobre un mateix fet. Què vol dir això? Que un dels dos, o tots dos, mentia o manipulava les dades en benefici propi. Preocupant.

D'altra banda, com a persona polititzada em va preocupar el baix nivell polític que van demostrar tots dos candidats. No seré jo qui trobi a faltar Felipe González o José María Aznar, personatges a qui detesto políticament (un per demostrar com des de la legitimitat que et donen les majories absolutes pots passar de l'esquerra més esperançadora a les polítiques econòmiques més liberals, a la corrupció i a la guerra bruta contra el terrorisme des de les clavegueres de l'Estat; i l'altre per ser un personatge arrogant, prepotent, que personalitza la dreta més rància del país). Però el nivell d'oratòria exhibit ahir no té res a veure amb l'oratòria dels debats entre González i Aznar de la dècada dels 90. Dos exemples d'aquest baix nivell:

El primer és el discurset final d'ahir dels dos candidats. Un (Rajoy), amb un to cursi i paternalista fregant el ridícul, referint-se a al futur que li espera a una suposada nena que acaba de néixer a Espanya, i l'altre (Zapatero) acabant el seu discurs amb un "buenas noches y buena suerte" més propi d'un gag de Polònia que d'un debat polític.

I, el segon, és el fet que els dos candidats van ser incapaços d'oferir res de nou. Com diu una crònica de La Vanguardia, va ser un debat "sin conejos, ni chisteras". És a dir, que l'unic que van ser capaços de fer tots dos candidats va ser reproduir, a escala petita, el que ha estat aquesta legislatura. Res de nou, res de fresc, res d'esperança.

Però la gran absent de la nit va ser la pluralitat. Milions de persones es van veure privades d'observar i saber que hi ha alternatives polítiques més enllà del PSOE i del PP. Els que veient a Zapatero creuen que va guanyar el debat (i, sigui dit, jo crec que ho va fer molt millor que Rajoy), pensarien el mateix si hi hagués hagut algú que li hagués preguntat per què va votar contra la retirada de tropes de l'Afganistan? O si li hagués preguntat per què, del bracet de CiU, ha baixat l'IRPF de les rendes més altes? O si li hagués preguntat per què, del bracet de CiU, ha reduit um 5% l'impost de societats a les empreses? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, va votar en contra del tancament de les nuclears? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, va votar en contra d'atorgar el dret a vot als immigrants? O si li hagués preguntat per què, del bracet de PP i CiU, s'ha posicionat en contra de despenalitzar l'avortament?

Segurament si hi hagués hagut algú que fes aquestes preguntes, la percepció hagués canviat. Però això no va ser possible perquè IU-ICV, una força que representa 1.200.000 persones va ser exclosa del debat. Una mostra, sens dubte, de la feblesa del nostre sistema democràtic.

I dilluns que ve? Doncs, per desgràcia tot apunta a que tindrem "más de lo mismo", potser amb una dosi més d'agressivitat perquè estarem a la recta final de la campanya. Es lo que hay.

PD: M'agradaria saber quina cara se li va quedar a alguns quan ZP va dir, com a mèrit, que la famosa mesura dels 400€ era una mesura que també havia aplicat George Bush, el reconegut líder de l'esquerra mundial...

PD 2: Més cròniques sobre el debat: la del Jesús Hernández, la del Javi Montes, la del Carles Sampietro, la del Carlos Cordón. I suposo que avui n'aniran sortint d'altres.