Finalment dimecres es va presentar i aprovar la moció de censura contra ICV-EUiA i l'Antoni Morral. La Carme Carmona, del PSC, és la nova alcaldessa. Així doncs, gràcies als vots de PSC i de CiU, els socialistes tornen a governar a l'Ajuntament de Cerdanyola després de sis anys de govern d'ICV-EUiA, primer amb CiU i ERC i, en aquest mandat, amb CiU. Cerdanyola deixa de ser un cas excepcional, i passa a ser un municipi més on hi governarà, no sabem per quant de temps, la sociovergència que tant agrada a alguns.
Sobre el propi ple en vull destacar algunes coses.
Primera intervenció de la Carme Carmona explicant els motius de la moció: em va semblar un discurs sorprenentment pobre. En primer lloc, s'ha vist que la Carme Carmona agressiva de l'oposició sembla que no té les mateixes taules a l'hora de fer discursos polítics i institucionals. Ja se sap que sempre és més fàcil anar "en contra de" que argumentar constructivament. De totes maneres el que em va sorprendre és que l'única motivació de la moció va ser la ingovernabilitat dels darrers dos plens. Òbviament no va mencionar que la ingovernabilitat va ser produïda perquè PSC, CiU i PP malgrat estar en plenes negociacions, també amb ICV-EUiA, es van dedicar a no deixar que el Ple aprovés res. Amb els motius que va exposar la Carme Carmona, la moció de censura no se la mereixia només ICV-EUiA, sinó també el PSC, CiU i PP, per irresponsables.
Intervenció del Toni Morral: va demostrar que és l'únic que té discurs polític i amb visió global de ciutat. I l'únic dels que va intervenir que sap com fer i com expressar un discurs. Va estar a l'alçada del que requeria el moment tot i que, segurament, era el qui més ho patia emotivament. Crec que el seu "el 2011 ens veurem les cares" va deixar a més d'un acollonit.
Intervenció del Manuel Buenaño: sorprenent. En primer lloc, és d'agraïr que utilitzés un to constructiu (com d'altra banda va fer tothom). En segon lloc, crec que va sorprendre a tothom la crítica (per a mi totalment merescuda) que va fer a CiU. I, en tercer lloc, mà estesa tant a PSC com a ICV-EUiA.
Intervenció de la Consol Pla: Buida. Va perdre l'ocasió de fer un discurs amb contingut polític. No només no ho va aconseguir sinó que va ser profundament incoherent. Va assegurar que per a ella el pacte de govern del 2007 continua vigent i també el pla de mandat 2007-2011. Un pla al qual s'hi ha oposat frontalment el PSC en aquests dos anys. I ara pacten amb ells. Qui ho entengui... Per cert, la Consol Pla potser hauria de plantejar-se per què va ser l'única política de tots els que van intervenir que, quan va agafar la paraula, va ser increpada per una part de la gent que estava a baix veient el ple per les pantalles. Ni la Carme Carmona, ni el Toni Morral, ni el Manuel Buenaño, ni el Jordi Miró, ni el José Miguel Moreno van ser escridassats. La Consol Pla, sí.
Intervenció del Jordi Miró: bona defensa del Pla de Mandat. Bona apel·lació a les formes de fer política que tenen uns i altres. I encert al recordar les males formes del PSC i de les seves joventuts durant el ple d'investidura de l'any 2007. Hi ha coses que són difícils d'oblidar.
Intervenció del José Miguel Moreno: He de reconèixer que no la vaig poder seguir del tot bé. El que vaig sentir em va semblar un discurs tremendament buròcrata.
Intervenció final de la Carme Carmona: Sincerament, va fer un discurs que serveix igual per a Cerdanyola que per a Ripollet, Esplugues, Montcada o Santa Coloma. Gris. Espero que la seva forma de gestionar l'Ajuntament sigui millor i més engrescadora que el seu discurs.
I, per últim, una menció a la gent que estàvem a baix veient el ple per les pantalles de televisió. Respecte total. I emoció, també. Els qui vau estar al ple d'investidura del juny de 2007 i a la moció decensura de dimecres, vau poder veure les diferents formes de fer d'uns i altres. Com va dir el Jordi Miró, el dimecres ningú va cantar el "Cara al sol", ningú va dir feixista a ningú. Som diferents.
Per cert, algú va veure a gent de CiU entre el públic assistent al Ple? Jo els vaig comptar amb els dits d'una mà. Per alguna cosa serà.
2 comentaris:
Hola Roger,
Malgrat el discurs del Toni em va semblar massa victimista i poc realista, i el discurs de la Carme bastant encertat en les formes, degut el dur moment que vivim a la ciutat, només en això discrepo del que crec un bon resum el teu, del que va seucceïr el passat dimecres.
Seria un hipòcrita si, després de haver-ho parlat amb tu anteriorment, no recongués l'actitut d'ICV-EUiA el passat dimecres, on crec, vau estar a l'alçada de les circumstàncies. En qualsevol cas, no crec que els dos moments (2007 i 2009) siguin comparables, però queda dit.
Aprofito per desitjar-te sort en aquesta nova etapa que encetes, sincerament i espero ens seguim trobant per aquí.
Salut i bon nadal!
Te agradezco tu extensa exposicion, de la que se sacan conclusiones, que espero que para un futuro no muy lejano se le puedan sacar provecho.
Un saludo.
Publica un comentari a l'entrada