El 20-J a Cerdanyola (i 2)

El 20-J a Cerdanyola també es van celebrar alguns actes polítics. Entre ells la presentació del Toni Morral com a candidat a l'alcaldia de cara a les eleccions de l'any que ve.

Més que de l'acte en sí, vull parlar de dos temes que han estat controvertits: l'eslògan de l'acte i el fet que coincidís amb el dia de la celebració de la consulta sobre la independència.

Com que alguna cosa hi tinc a veure, vull començar parlant de l'eslògan triat, i dels seus motius. L'eslògan era "Ja em coneixeu".

El primer que s'ha de tenir en compte és que l'acte era de presentació del candidat. No era un acte de presentació del programa, ni de la candidatura, i no era un acte purament de campanya electoral. Era un acte de presentació del candidat, del Toni Morral. Per tant s'havia de fer referència a la seva figura. I aquí surt la dificultat. Com presentes a algú que ha fet 6 anys d'alcalde i que porta 20 anys de regidor a l'ajuntament? És a dir, com presentes a algú que ja coneix tothom?

Jo sóc partidari que els eslògans polítics siguin el més breus i directes possibles. I "Ja em coneixeu" és breu i directe. Més, impossible.

A part d'això, des del punt de vista purament de màrqueting polític, encara que sigui de forma subtil, quan estàs dient "Ja em coneixeu" estàs dient "Als altres no els coneixeu". I aquest és un dels diferencials que té el candidat d'ICV-EUiA respecte la resta dels candidats i candidates dels partits polítics de Cerdanyola (alguns perquè encara no se sap qui seran, i altres perquè ara mateix són desconeguts). I els diferencials, s'han d'explotar.

D'altra banda, el que és evident és que aquest eslògan no ha deixat indiferent ningú, i que ha aconseguit que els altres partits de la ciutat (crec que amb un error de mires important) anessin a remolc. I això és, també, un valor. Només cal que us fixeu en les declaracions de l'alcaldessa de Cerdanyola el mateix dia de l'acte, i que doneu una volta per la comunitat cibernauta cerdanyolenca, per adonar-vos-en.

D'altra banda, també hi ha hagut certa controvèrsia pel fet que organitzessim aquest acte coincidint amb la consulta del 20-J. Alguns ens han acusat d'oportunistes. De vegades les raons són més senzilles. I en aquest cas l'acte es va fer el dia 20 de juny per una qüestió d'agenda del Joan Herrera. A més, en el propi acte es va animar en dues ocasions a participar en la consulta i això va fer que gent que no tenia pensat votar, ho fes. O sigui que no cal veure fantasmes on no hi són.

Si avui és dijous, toca club de la comèdia (o roda de premsa del PSC, que ve a ser el mateix)

A Cerdanyola ja ens estem acostumant a un nou esdeveniment. I és que els dijous sembla que toca "Club de la comèdia". El protagonista fins ara ha estat sempre el mateix: Víctor Francos (Primer Secretari del PSC cerdanyolenc), en roda de premsa.

Si fa un parell de setmanes ens sorprenia amb un gag a l'estil caciquil, en el qual es permetia el luxe de decidir ell, perquè sí, quins vots eren acceptables i quins no; i es permetia el luxe ell, perquè sí, de decidir qui havia de ser convidat i qui no en els actes institucionals; si, com deia, fa un parell de setmanes ens soprenia amb això, avui ha tornat a escena amb una frase certament enginyosa: "Antoni Morral ha estat una arma de destrucció massiva per a la ciutat".

Quan he llegit la frase per primer cop he pensat que no imaginava que poguessin arribar a tal nivell de mesquinesa. També he pensat que molt preocupat ha d'estar el principal partit del govern per atacar de forma tant miserable a un partit que tot just s'està situant a l'oposició. I he pensat, també, que la frase del Toni Morral en el ple de moció de censura dient que al 2011 "ens veurem les cares", va escagarrinar a més d'un. Començant pel Víctor Francos.

Però ràpidament m'he adonat que no, que l'escena era un gag més del "Club de la comèdia" dels dijous. Perquè, ben mirat, si la frase estés dita de forma seriosa hauria d'estar fonamentada, com a mínim, en la credibilitat. Credibilitat del què es diu i credibilitat de qui ho diu.

Si comencem per qui ho diu doncs, què voleu que us digui, cap credibilitat tenen alguns per a parlar de temes econòmics quan després de governar els anys que van governar van deixar l'ajuntament com el van deixar. De fet són els mateixos que estan aconseguint que l'Estat espanyol s'hagi situat en la cua dels països que sortiran de la crisi econòmica global.

I tant important com el qui, és el què. Mireu, per més que un digui que el Milú és el gat del Tintín, el menys llest de la classe sap que el Milú és el gos del Tintín. Per molt que un hagi promès plena ocupació, el més tonto del poble sap que no tenim plena ocupació. Perquè la gent sap què és un gat, sap que és un gos, i sap què és la plena ocupació, malgrat que gràcies a alguns, estiguem més lluny que mai d'aconseguir-la. I amb el concepte "arma de destrucció massiva" passa el mateix. Tothom sap què és, i el més tonto del poble (crec) que sap que és una barbaritat aplicar-lo a la realitat de Cerdanyola.

Per això m'he convençut ràpidament que la roda de premsa d'avui no era una cosa seriosa, que era un nou esquetx dels dijous humorístics de Cerdanyola.

I, com no podia ser d'una altra manera, friso per saber quin serà el nou gag.

Crisi política a Cerdanyola (2): I ara què?

Dimecres es presenta la moció de censura que, si no passa res d'estrany, farà que el PSC i CiU formin un nou govern a Cerdanyola i ICV-EUiA, després de sis anys, passem a l'oposició.

Crec que la moció de censura no respon a criteris polítics. Si més no, de les declaracions fetes pels signants de la moció, no se'n desprèn cap motiu polític. Veurem si el dia del ple són més explícits i aconsegueixen convèncer-nos que al darrera de la moció hi ha alguna cosa més enllà de la voluntat d'exclusió tant d'ICV-EUiA com del que ells consideren la seva bèstia negra: el Toni Morral.

Fa pocs dies, parlava amb un alt dirigent del PSC de Cerdanyola. Comentavem la situació política i, després que ell em digués que nosaltres no estavem fent política, sinó politiqueig, li vaig dir que haurien de dissimular més i no demostrar tant l'odi visceral que tenen cap al Toni Morral. La seva resposta va ser simplement somriure. Reconeixia el que li estava dient.

Però el tema d'aquest post és "i ara què?". Doncs a nivell col·lectiu treballar igual que hem fet fins ara per la ciutat, però des de l'oposició. Serà curiós veure com s'entenen dos partits que fins ara han estat enfrontats, veure com tracten a l'oposició, veure quin projecte de ciutat tenen (si en tenen), etc.

I, a nivell personal, trobar nous camins. Sembla que ja n'hi ha un de traçat. Ja informaré.

Crisi política a Cerdanyola (1): Va ser un error cessar la Consol Pla?

En els darrers mesos he intentat ser prudent i no escriure massa cosa sobre la crisi política que s'està vivint a Cerdanyola. Ara que sembla que la finalització (o no) d'aquesta crisi ja té data, potser ha arribat el moment de dir alguna cosa.

Com que hi ha moltes coses que es poden dir, segurament ho aniré fent per parts. I avui començo pel detonant d'aquest conflicte: la destitució de la Primera Tinent d'Alcalde, el 28 de setembre.

Vist com han anat les coses, i sabent que el proper 16 de desembre es presenta una moció de censura que farà que PSC i CiU formin un nou govern, sembla normal i legítim preguntar-se si la destitució de la Consol Pla va ser un error polític.

Cadascú tindrà la seva opinió. Jo en tinc la meva. I no en tinc cap dubte: no va ser un error. Quan es va prendre la decisió, la majoria de nosaltres erem conscients que això ens portaria a perdre l'alcaldia i a quedar fora del govern. Per dos motius: primer, perquè no crec que ningú pogués pensar seriosament que CiU continuaria al govern després que haguéssim destituït la seva portaveu. I, segon, perquè sabíem perfectament que el PSC, per molt que ha anat amb la cantarella del govern d'esquerres, no voldria pactar amb nosaltres de cap de les maneres. De cap de les maneres, tampoc. N'hi havia una: que nosaltres ens "desfessim" del Toni Morral. Però nosaltres vam presentar un cap de llista per a què ens representés durant quatre anys, no per a què marxés a mitja legislatura.

Sabíem, doncs, les conseqüències que portava aquesta decisió. I, en canvi, va haver-hi unanimitat tant en el grup municipal, com en la coalició ICV-EUiA. I és que la destitució de la Consol va ser el detonant, però el conflicte latent hi era des de feia temps. I ho dic sense embuts: motius per cessar la Consol n'hi ha hagut de sobres en l'últim any i mig. I així no es podia governar.

Estàvem, i estem convençuts que la decisió de destituir la Consol Pla era necessària. Ara ens toca gestionar les conseqüències de la decisió: estar a l'oposició després de sis anys de liderar el govern de la ciutat. I ho farem sense cap problema.

Els curiosos oblits d’en Jordi Mena

Llegeixo amb atenció la carta que en Jordi Mena escriu amb el títol de "Qui sembra vents, recull tempestes" amb la intenció de fer un repàs a la situació política que s'està vivint a Cerdanyola. Un exercici hàbil d'escriptura si no fos (o gràcies a) que oblida, suposo que intencionadament, algun dels fets que han passat en la política de la nostra ciutat en els darrers dos anys.

D'entrada estaria bé saber per què no explica que la primera proposta de govern que va fer ICV-EUiA l'any 2007 va ser la d'arribar a un acord amb el PSC en el qual l'Antoni Morral fos dos anys alcalde i l'Antonio Cárdenas dos anys més. I estaria bé saber per què no s'explica que va ser el PSC qui va rebutjar aquesta opció.

També estaria bé saber si quan en Jordi Mena critica el pacte al qual vam arribar ICV-EUiA i CiU deixant a l'oposició al partit més votat, també està criticant el que va fer el PSC a Santa Perpètua, on hi governa sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també el que ha fet el PSC a Catalunya on Montilla és President sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també la política del Partit Socialista d'Euskadi on hi governa Patxi López tot i la clara victòria d'Ibarretxe.

Em sembla curiós que en la seva carta en Jordi Mena parli extensament dels lideratges d'ICV-EUiA, de CiU i del PP, i en canvi passi de puntetes pel lideratge d'Antonio Cárdenas. Un lideratge que Mena qualifica de "molt atractiu" i que, en canvi, ha durat només dos anys a la nostra ciutat. Quan en Jordi Mena parla de voler l'alcaldia a qualsevol preu, parla d'això?

I anant a la situació actual. En Jordi Mena li demana a l'alcalde que en aquesta situació de dificultats "faciliti les coses". Doncs bé, ja tenim les primeres pistes de què està disposat a facilitar cadascú. Mentre l'alcalde ha començat dient públicament que el seu càrrec està sobre la taula, que el seu càrrec no serà cap problema per a garantir la governabilitat de la ciutat, en Víctor Francos, primer secretari del partit d'en Jordi Mena, ha dit públicament que no pensa posar fàcils les coses a ICV-EUiA en les negociacions. Una manera ben diferent d'afrontar la situació. Que cadascú jutgi quina és la més adequada.

4 línies sobre la situació política a Cerdanyola

Diverses persones m'han demanat que expliqui què està passant i quina és la meva opinió sobre la situació política que s'està vivint a Cerdanyola.

Fins ara he estat prudent i no he parlat amb massa gent sobre aquesta situació i, per descomptat, no he escrit res al bloc. Crec que la situació és prou delicada com per no frivolitzar o entrar al joc de suposicions, teories, conspiracions i altres històries que tant agraden a molta gent. I que, a més, en la majoria d'ocasions no tenen res a veure amb la realitat.

Avui us diré alguna cosa de les que penso, però continuaré sent prudent. Primer, perquè de moment encara tinc un càrrec que em demana que ho sigui. I, després, perquè com deia abans, crec que la situació ho requereix.

Sobre la decisió que dilluns al matí va prendre l'Alcalde de treure-li totes les responsabilitats de gestió a la portaveu de CiU, tres coses:

• Em sembla comprensible a nivell personal. La corda estava molt tensada des de fa mesos i la situació s'havia deteriorat fins a uns límits que eren difícils d'aguantar. No ha estat una cosa d'ara. Segurament hauriem d'anar a un any i mig enrere per començar a veure determinades actituds que han portat a aquesta situació que, al meu entendre, ja no tenia manera de tornar enrere.

• Em sembla també comprensible a nivell de gestió. La situació generada estava afectant la gestió del govern i això sí que era una cosa que no es podia permetre.

• És evident que és una decisió políticament arriscada, perquè la situació generada és d'absoluta incertesa i, segurament, portarà a un govern diferent en el qual qualsevol hi pot estar dintre i qualsevol hi pot estar fora.

En la línia d'aquesta darrera consideració, la reacció de la majoria de la gent quan va conèixer la decisió de l'Alcalde va ser la de pensar que aquesta decisió s'havia pres perquè darrera hi havia un acord entre ICV-EUiA i el PSC per a formar un nou govern. És una reacció lògica, i fins i tot algun partit (crec que precipitadament) va emetre un comunicat assegurant que aquest pacte existia. Estic convençut que, sis dies després, la majoria de gent és conscient que aquest pacte no existeix. Això el que vol dir és que aquí hi ha un Alcalde, i un grup municipal, que ha pres una decisió plenament conscient que el pot deixar fora de l'alcaldia i fora del govern. Fins a aquest punt era d'insostenible la situació.

Els escenaris de futur polític de la ciutat són diversos i esperem que d'aquesta crisi en surti el millor dels escenari possibles per a Cerdanyola. Suposo que en les dues properes setmanes en tindrem la solució.

L'Eix de la B-30: una oportunitat per Cerdanyola.

Dimecres passat es va constituir el Consorci de l'Eix de la B-30 entre els ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. Aquest Consorci és una nova oportunitat de desenvolupament econòmic i social d'aquesta àrea geogràfica que té, sens dubte, grans potencialitats.

Us adjunto la intervenció de l'Alcalde de Cerdanyola, l'Antoni Morral.

Fa uns minuts hem constituït el Consorci Triangle d’Innovació de Catalunya, el consorci que dóna forma a un projecte que fa anys que se’n parla i que fins ara no hem estat capaços de fer realitat.

En el marc d’aquest consorci, els ajuntaments de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola estem disposats a treballar conjuntament per impulsar el dinamisme econòmic d’aquest territori, aportant la fortalesa de les nostres respectives ciutats. Que és molta.

En aquesta àrea geogràfica hi vivim 200.000 persones; hi ha més de 10.000 empreses; més de 90.000 treballadors i treballadores; més de 50.000 estudiants, i s’hi genera més del 3% de l’activitat econòmica del país. Tot això en un entorn de qualitat ambiental situat en el centre geogràfic de la regió metropolitana.

A través d’aquest consorci els tres Ajuntaments estem predisposats i compromesos a coordinar la planificació de les activitats logístiques de suport a l’activitat econòmica i promocionar aquest territori com una polaritat econòmica del país i com un nou, i potent, nodus de la xarxa metropolitana. Avui la regió metropolitana ha de ser una xarxa de polaritats potents i complementàries per a què Catalunya sigui competitiva. És aquí on es fan necessàries aliances com aquesta. És aquí on aquesta aliança té un valor estratègic que va més enllà de les pròpies ciutats de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, i esdevé així una contribució de país.

Però a més el dinamisme econòmic enriqueix les nostres ciutats i afavoreix la cohesió social de les nostres comunitats.

Alhora tenim les potencialitats per a ser un dels eixos estratègics en el camp de l’economia del coneixement i podem fer una potent contribució al repte de la innovació i la recerca en el marc de l’economia catalana.

Avui és un important punt de partida que els tres ajuntaments hem impulsat. Però ens cal obrir ponts amb el nostre govern i amb els agents socials i econòmics perquè plegats anem configurant un espai de diàleg i de governança compartit, i fer d’aquest Eix de la B-30 un espai competitiu i d’excel·lència.

Moltes gràcies

La presentació del Pla de Mandat 2007-2011

Ahir al vespre es va presentar a l'hotel Parc del Vallès el Pla de Mandat 2007-2011 que ha elaborat el govern de Cerdanyola.

D'entrada, crec que és força satisfactori el fet que la sala on es feia l'acte estés plena. Senyal que hi havia espectació per conèixer les línies principals de treball de l'Ajuntament de Cerdanyola per aquesta legislatura.

M'agradaria, sobre aquest acte, destacar algunes coses (no comentaré el contingut del Pla, perquè el document s'ha editat i perquè seria massa extens) que crec importants:

• Es tracta, encara que sembli mentida, d'un acte inèdit fins a la darrera legislatura. Fa quatre anys es va fer un acte similar quan es portaven 100 dies de govern. Ara hem tardat una miqueta més, però ho hem fet. Com va dir el Jordi Miró en la seva intervenció, el més fàcil hagués estat no fer-ho i quedar-nos, com es feia abans, amb les promeses electorals. Ara hem posat un Pla de Mandat sobre la taula i la ciutadania, en el seu moment, podrà passar comptes.

• Tot i que, com ja he dit abans, no entraré en el contingut del Pla, sí que vull destacar que hi ha un fil conductor que dóna sentit als 9 objectius estratègics que planteja el pla: donar valor a la quotidianitat. Des del primer fins al darrer dels 9 objectius estratègics, tenen com a filosofia i com a objectiu millorar la vida de les persones que formem la comunitat de Cerdanyola. Millorar el dia a dia de la ciutat. I això es fa a través de grans projectes (construcció d'un auditori, construcció d'un nou pavelló esportiu, aprofundiment i recerca de noves aliances estratègiques amb institucions com la UAB, el Consorci de la B-30, el Consorci de la TDT, etc.), però també a través de projectes que entrarien en el que la Imma Mayol va batejar fa un temps com a "política en minúscules". És a dir, aquelles polítiques que donen un valor fonamental a la vida de les persones. Aquí hi entrarien, per exemple, el pla d'arranjament de les voreres, el pla de renovació de l'enllumenat públic, la dotació per l'aplicació de la llei de dependència o la construcció de 3 escoles bressol.

• M'agradaria, igualment, destacar el to de l'acte. Tant el Jordi Miró, com la Consol Pla, com el Toni Morral, van mostrar un to optimista. Van mostrar un grau de cohesió i d'il·lusió que fan pensar que aquest govern té corda per estona. Però també crec que és important el to constructiu i de política de mà estesa que va oferir l'alcalde. En dues ocasions, al principi i al final de la seva intervenció, el Toni Morral va oferir, especialment al PSC, una política de mà estesa, de voluntat d'enteniment entre les dues principals forces polítiques de la ciutat. Va ser una reiteració de la crida a la unitat que va fer durant el ple d'investidura que, recordem-ho, va rebre com a resposta per part del PSC, i en especial del seu candidat, la negativa més absoluta a cap possibilitat d'acostament i entesa. Esperem que aquesta nova crida tingui, ara sí, efecte.

Tal com deia l'editorial d'ahir del TOT Cerdanyola, amb l'acte de presentació del Pla de Mandat "L'oposició tindrà teca on clavar queixalada i el govern podrà oferir projectes concrets a la ciutadania. I els mitjans podrem dir plenament, amb tots els respectes pel que s'ha anat fent, que comença el mandat".