Llegeixo amb atenció la carta que en Jordi Mena escriu amb el títol de "Qui sembra vents, recull tempestes" amb la intenció de fer un repàs a la situació política que s'està vivint a Cerdanyola. Un exercici hàbil d'escriptura si no fos (o gràcies a) que oblida, suposo que intencionadament, algun dels fets que han passat en la política de la nostra ciutat en els darrers dos anys.
D'entrada estaria bé saber per què no explica que la primera proposta de govern que va fer ICV-EUiA l'any 2007 va ser la d'arribar a un acord amb el PSC en el qual l'Antoni Morral fos dos anys alcalde i l'Antonio Cárdenas dos anys més. I estaria bé saber per què no s'explica que va ser el PSC qui va rebutjar aquesta opció.
També estaria bé saber si quan en Jordi Mena critica el pacte al qual vam arribar ICV-EUiA i CiU deixant a l'oposició al partit més votat, també està criticant el que va fer el PSC a Santa Perpètua, on hi governa sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també el que ha fet el PSC a Catalunya on Montilla és President sense haver guanyat les eleccions; o si està criticant també la política del Partit Socialista d'Euskadi on hi governa Patxi López tot i la clara victòria d'Ibarretxe.
Em sembla curiós que en la seva carta en Jordi Mena parli extensament dels lideratges d'ICV-EUiA, de CiU i del PP, i en canvi passi de puntetes pel lideratge d'Antonio Cárdenas. Un lideratge que Mena qualifica de "molt atractiu" i que, en canvi, ha durat només dos anys a la nostra ciutat. Quan en Jordi Mena parla de voler l'alcaldia a qualsevol preu, parla d'això?
I anant a la situació actual. En Jordi Mena li demana a l'alcalde que en aquesta situació de dificultats "faciliti les coses". Doncs bé, ja tenim les primeres pistes de què està disposat a facilitar cadascú. Mentre l'alcalde ha començat dient públicament que el seu càrrec està sobre la taula, que el seu càrrec no serà cap problema per a garantir la governabilitat de la ciutat, en Víctor Francos, primer secretari del partit d'en Jordi Mena, ha dit públicament que no pensa posar fàcils les coses a ICV-EUiA en les negociacions. Una manera ben diferent d'afrontar la situació. Que cadascú jutgi quina és la més adequada.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio Cárdenas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio Cárdenas. Mostrar tots els missatges
dimecres, 14 d’octubre del 2009
dijous, 25 de setembre del 2008
Política a 600 quilòmetres de distància
Ahir es va confirmar el que era un secret a veus. Els rumors en aquest poble estan a l'ordre del dia. I aquest cop no s'han quedat en rumors, sinó que s'han convertit en realitat. El fet és que el portaveu del PSC de Cerdanyola, l'Antonio Cárdenas, ha acceptat una oferta de treball que l'ha de fer canviar de residència i deixar Cerdanyola per anar a viure a Madrid.
Els interrogants que una notícia com aquesta aixeca són, òbviament, molts. Dono per descomptat que això és un afer intern del PSC i que, per tant, ha de ser aquest partit el que refelexioni sobre les conseqüències d'una decisió com aquesta. Però també és cert que és una qüestió que afecta al principal partit de l'oposició de Cerdanyola, al partit que va obtenir més vots en les darreres eleccions municipals i, no ho hem d'oblidar, al partit que durant més de dues dècades va governar de forma més o menys còmoda a la nostra ciutat. Per tant, d'alguna manera o altra, és també un afer que afecta la política cerdanyolenca en la seva globalitat.
Segons el propi Cárdenas, malgrat que es traslladi a viure a Madrid, continuarà com a portaveu del grup del PSC de Cerdanyola. Continuarà amb les seves responsabilitats, tant a l'ajuntament com al seu partit. Se'm fa difícil de veure com es pot compaginar.
I és que estic convençut que la política municipal, més que qualsevol altre nivell de la política, necessita d'un contacte permanent amb el dia a dia de la ciutat. Més encara si el que es vol és ser alcalde. Es pot fer això vivint a Madrid? Es pot tenir la política cerdanyolenca al cap exercint una alta responsabilitat (diuen que la de cap de recursos humans a nivell estatal) d'una empresa com Correus?
D'altra banda, malgrat que no tothom funciona de la mateixa manera, sóc coneixedor de la lògica interna dels partits polítics en general. Per això no estic segur que la voluntat de Cárdenas de continuar amb les seves responsabilitats polítiques a Cerdanyola tingui garantia d'èxit. Deixarà el PSC de Cerdanyola que algú que no viu a la nostra ciutat sigui el seu líder polític?
Són molts dubtes. Dubtes que ha de resoldre el PSC en els propers mesos però que, com deia abans, afecten a la vida política de Cerdanyola. 600 quilòmetres són molts i, sincerament, la política a distància no crec que sigui possible ni, sobretot, bona per a la nostra ciutat.
Els interrogants que una notícia com aquesta aixeca són, òbviament, molts. Dono per descomptat que això és un afer intern del PSC i que, per tant, ha de ser aquest partit el que refelexioni sobre les conseqüències d'una decisió com aquesta. Però també és cert que és una qüestió que afecta al principal partit de l'oposició de Cerdanyola, al partit que va obtenir més vots en les darreres eleccions municipals i, no ho hem d'oblidar, al partit que durant més de dues dècades va governar de forma més o menys còmoda a la nostra ciutat. Per tant, d'alguna manera o altra, és també un afer que afecta la política cerdanyolenca en la seva globalitat.
Segons el propi Cárdenas, malgrat que es traslladi a viure a Madrid, continuarà com a portaveu del grup del PSC de Cerdanyola. Continuarà amb les seves responsabilitats, tant a l'ajuntament com al seu partit. Se'm fa difícil de veure com es pot compaginar.
I és que estic convençut que la política municipal, més que qualsevol altre nivell de la política, necessita d'un contacte permanent amb el dia a dia de la ciutat. Més encara si el que es vol és ser alcalde. Es pot fer això vivint a Madrid? Es pot tenir la política cerdanyolenca al cap exercint una alta responsabilitat (diuen que la de cap de recursos humans a nivell estatal) d'una empresa com Correus?
D'altra banda, malgrat que no tothom funciona de la mateixa manera, sóc coneixedor de la lògica interna dels partits polítics en general. Per això no estic segur que la voluntat de Cárdenas de continuar amb les seves responsabilitats polítiques a Cerdanyola tingui garantia d'èxit. Deixarà el PSC de Cerdanyola que algú que no viu a la nostra ciutat sigui el seu líder polític?
Són molts dubtes. Dubtes que ha de resoldre el PSC en els propers mesos però que, com deia abans, afecten a la vida política de Cerdanyola. 600 quilòmetres són molts i, sincerament, la política a distància no crec que sigui possible ni, sobretot, bona per a la nostra ciutat.
divendres, 21 de desembre del 2007
Això és un govern de debò
El ple municipal que es va celebrar ahir, no va ser un ple més. Al marge de la importància política dels temes tractats, es va visualitzar clarament que Cerdanyola té un govern fort, cohesionat, estable i que, cosa que no fan altres, posa els interessos de la ciutadania per davant dels interessos partidistes.
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.
El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.
La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.
En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)