Avui hem de donar la benvinguda a la xarxa blocaire de Cerdanyola al Santi Cayuela. Amb ell ja són 3 els membres del grup municipal d'ICV-EUiA de Cerdanyola amb bloc. Només en falten sis...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santi Cayuela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santi Cayuela. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 de febrer del 2008
Nova incorporació a la xarxa blocaire
Avui hem de donar la benvinguda a la xarxa blocaire de Cerdanyola al Santi Cayuela. Amb ell ja són 3 els membres del grup municipal d'ICV-EUiA de Cerdanyola amb bloc. Només en falten sis...
divendres, 21 de desembre del 2007
Això és un govern de debò
El ple municipal que es va celebrar ahir, no va ser un ple més. Al marge de la importància política dels temes tractats, es va visualitzar clarament que Cerdanyola té un govern fort, cohesionat, estable i que, cosa que no fan altres, posa els interessos de la ciutadania per davant dels interessos partidistes.
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.
El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.
La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.
En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)