Durant un temps vam tenir el dubte de quin tipus d'opisició faria el PSC de Cerdanyola. El tema era: faran oposició constructiva o faran oposició destructiva?
Des de fa uns mesos ja sabem que han optat per la segona opció, però l'escenificació del darrer ple va ser digna d'emmarcar. Us explico breument, perquè he vist que hi ha gent que, sense haver assistit al ple opina del que allà hi va passar. Per primera vegada en aquest mandat tots els punts del l'ordre del dia, absolutament tots, van ser aprovats amb els vots favorables del PSC. Tots. Clar, això va suposar un mal d'estómac al PSC que segur que els va crear un principi d'úlcera a més d'un. Com podia ser que aprovessin tot el que el govern plantejava???
Davant d'aquesta situació el PSC podia haver optat per dues vies: La primera, la de felicitar-se per aquest consens novedós. La segona, la d'optar per fer el ridícul. I van optar per aquesta segona via. I ho van fer en l'espai dedicat a les preguntes.
El ridícul va ser doble:
En primer lloc, quan van insistir, de males maneres, en insinuar irregularitats en el famós curs de formació de l'alcalde. Un tema més que esgotat. Curiós que un regidor socialista acusés a l'alcalde de no voler parlar del tema quan n'ha parlat en dos plens, en una junta de portaveus i en una roda de premsa... Per cert que el ridícul s'ha elevat al cub aquesta setmana quan el portaveu del PSC insinua que potser demanaran alguna dimissió. Ridícul.
Però el segon ridícul és potser políticament més greu. I es va tractar de l'assetjament al que van sotmetre a la regidora Maria Reina. Aquí a nivell personal el tema ja és qüestionable perquè em sembla de poc nivell personal que polítics i polítiques amb veterania es dediquin a atacar de la manera que ho han fet (en el ple, a la ràdio i a través dels blocs) a una regidora nova i jove que acaba de començar la seva trajectòria política. Però és que el problema no és aquest, el problema és que els regidors del PSC ignoraven que el tema que plantejaven no era de competència de la regidora d'Ocupació, sinó del regidor de Presidència (aquí podeu llegir de què va tot això). És curiós que el regidor que en el ple acusava d'incompetent a l'Alcalde, mostrés aquest grau d'incompetència.
En definitiva, en aquest darrer ple hem pogut veure clarament la diferència entre fer oposició (el que no sap fer el PSC) i fer el ridícul (el que fa a la perfecció).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ple municipal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ple municipal. Mostrar tots els missatges
dimarts, 31 de març del 2009
dimecres, 2 d’abril del 2008
La importància dels gestos
En política, com suposo que en molts altres àmbits de la vida, els gestos, per simbòlics que siguin, tenen la seva importància, i demostren el tarannà de qui els fa. Siguin positius o negatius.
En els últims dies jo n'he pogut veure tres. Sense ordre cronològic:
En els últims dies jo n'he pogut veure tres. Sense ordre cronològic:
- L'acte institucional de commemoració del 25è aniversari de l'Ateneu i de Cerdanyola Ràdio. Un acte sobri, però emotiu, que es va convertir en un homenatge a totes les persones i entitats que han fet possibles aquests 25 anys d'història. L'acte, a més, va convertir-se en un sentit homenatge a dues persones en especial: l'ex-alcalde de Cerdanyola, Celestino Sánchez, i el que va ser durant força anys director de l'Ateneu, en Xavier Gordo (sense desmerèixer el Carlos Aranda que va ser dels que va rebre més aplaudiments). Crec que no cal que digui de quin color polític són els homenatjats, i de quin color polític és l'Ajuntament que organitzava l'homenatge. Em direu que "al César lo que es del César", i ho comparteixo. Tant el Celes com el Xavi es mereixen aquest homenatge. Però crec que en la política actual no són massa habituals aquests gestos.
- El darrer dijous just abans del Ple municipal. L'alcalde i regidors respresentants del govern local van rebre al despatx d'alcaldia a respresentants de l'Associació en Defensa del 0-3 que s'estaven manifestant davant de l'Ajuntament. Un gest de distensió i d'acostament polític que és de justícia valorar i que, crec (i espero no equivocar-me), pot ser l'inici d'una solució al conflicte.
- I, per últim, un gest negatiu. El fet que durant el ple municipal la policia tanqués la porta de l'ajuntament i hi hagués gent que es quedés a fora. És injustificable. I s'ha d'arribar al fons de la qüestió. Saber qui va donar l'ordre i per què, i prendre les decisions corresponents. Lamentablement aquest gest incomprensible l'estan aprofitant altres per treure'n rèdit polític, si cal, mentint. Aneu al bloc del Javi Montes i veureu com el Santi Moro (militant de la JSC) diu, quedant-se tant ample, que la policia deixava entrar al ple en funció del carnet polític de la gent que hi havia fora. Potser el Santi desconeix que gent com el Joan López Pi, l'Angulo o la Pilar Vicente són militants d'ICV i d'EUiA. Però, en fi, cadascú fa els gestos que fa.
divendres, 21 de desembre del 2007
Això és un govern de debò
El ple municipal que es va celebrar ahir, no va ser un ple més. Al marge de la importància política dels temes tractats, es va visualitzar clarament que Cerdanyola té un govern fort, cohesionat, estable i que, cosa que no fan altres, posa els interessos de la ciutadania per davant dels interessos partidistes.
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.
El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.
La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.
En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)