...per parlar de comunicació, cultura, política i altres coses que em vinguin al cap, partint d'una frase d'Isaac Newton: "Si he vist més lluny que la resta és perquè he pujat a esquenes de gegants". I és que per a construir, hem de saber valorar el que han fet altres abans.
És que si el CN ha de ser això, jo proposo que es redueixi, no a 170 persones, sinó als 30 que formen la secretaria, i la resta ens veiem cada 4 anys en assemblea. Així perdem menys temps.
No se ven bé de que parleu, però seria molt constructiu que ho expliquessis una mica millor, així tots ens fariem una mica a la idea, í si pinta com pinta, diria molt de tu.
Els amics del periodico ens han fet noticia... http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543553&idseccio_PK=1008
Quan encetarem el debat sobre la legitimitat dels mitjans en fer notícia dels comentaris als blogs...
En aquest cas tracta la notícia com si fóssim part d'una espècie de sector crític, de forma gens fonamentada. A més es refereix al teu comentari com si parlessis del Joan Herrera quan tu parlaves del Juan Rodríguez, no?
Però el cas del Marc Andreu, el periodista que escriu la notícia (i a qui saludo si està llegint això) és per a mi més decebedor perquè és ex company de Joves. Li suposava més criteri. No em sembla normal fer a partir del meu post i les vostres respostes la primera notícia de la secció política de El Periódico. En fi, ja s'ho faran.
D'entrada dir que per a una força com ICV sense cap mitjà darrera que li faci la claca, és especialment rellevant tenir espais de difusió de les idees pròpies com són els blocs, que tenen la gràcia de ser gratuïts. La manca d'estructura i el fet dels que qui escrivim no som professionals, ni tenim els mitjans ni l'organització i coordinació dels missatges que si tenen els comunicadors convencionals, fa que de tant en tant siguin inevitables malentesos com el del Periódico d'aquest diumenge, o el recent cas de Lluis Suñé amb els nens d'Extremadura, o la intencionada i teledirigida mala interpretació de les paraules del Raül dient que ICV no havia de ser el para llamps del PSC (sàvies paraules, per cert). Crec que són uns costos que hauríem d'assumir sense tanta magnificació.
Feta la prèvia, jo crec que els periodistes tenen dret a reproduir qualsevol qüestió que es pugui llegir en un blog, donat que són públics i a més normalment els que tenim blog ens agrada que ens llegeixi el màxim de gent possible. Si algú no vol que es reprodueixi el contingut, que ho indiqui clarament o que es faci un blog només per convidats. Però crec que el que no pot fer un periodista, sigui la seva font un bloc, siguin unes declaracions, sigui una filtració o sigui una conversa informal, explicar mitges veritats, generalitzacions esbiaixades, ni pot descontextualitzar informacions o associar idees, persones, corrents i moviments que no tenen res a veure entre si. Per possar un exemple ben clar, el que no pot fer un periodista és llegir “Juan” i per vestir una mica la notícia parlar d'en Joan Herrera, quan ens referim a Juan Rodríguez (president de l'agrupació local de Cerdanyola).
En definitiva, jo crec que el problema no està en els blocs, ni en la responsabilitat de qui hi escriu. El problema està el la qualitat dels informadors i comunicadors del nostre país, capaços de crear imaginativament tot allò que sigui necessari per les necessitats del guió. I el guió sembla que diu que a ICV ha de haver merder i sang si o si, independentment de les voluntats i desitjos reals dels i les militants i de tots aquells delegats i delegades de la propera Assemblea Nacional.
Quan obrim un bloc i pengem posts ho estem fent públic. Per tant, hem de ser conscients dels avantatges (donar a conèixer la teva opinió sobre determinades coses) i els riscos (que algú es faci ressò del que escrius i et pugui perjudicar).
Ara bé, el que no pot fer un periodista o, millor dit, un bon periodista és manipular el que us diu en un bloc. I això és el que ha fet el Marc Andreu, manipular i tergiversar el que vaig escriure en aquest bloc per a fer-ne una notícia tendenciosa.
El Marc Andreu en la seva notícia vincula el meu post al procés assembleari d'ICV (que jo ni menciono), insinua una espècie de sector crític i ho vincula de forma indirecta però maliciosa al Joan Herrera (quan el comentari del Ramon anava pel Juan Rodríguez). Això un bon periodista no ho pot fer. Però no és la primera vegada que ho fa. Ja ha publicat altres notícies pregonant un suposat enfrontament generacional dintre d'ICV. Fixeu-vos, a més, que dels noms que surten en aquesta notícia dues persones (en Jordi Garriga i jo mateix) es pot dir que som de la generació política del Joan Herrera i l'altre (el Ramon) és mebre de Joves d'Esquerra Verda, per tant, novament l'enfrontament generacional.
Ara, el que he après amb tot això és que durant tot aquest procés pre-assembleari s'haurà d'anar amb molt de compte amb el que s'escriu, i és que de voltors el periodisme n'és ple.
Home, creu que entre els comentaris al teu blog i el "nou corrent crític" es normal que algú faci paral.lelismes, no? Però totalment d'acord amb vosaltres dient que el periodisme d'ara deixa molt que desitjar, però no només el noi aquest.
Aquesta vegada estic d'acord amb tu, actualment hi ha molts voltors al mon del periodisme, voltors de tots colors, ara be, crec que es reflex de la societat en que vivim i dels polítics que tenim. Trobo genial que critiqueu a qui te aquesta forma d'actuar, el que no entenc es que “tanqueu files” quant un dels vostres te una actuació similar, saps de qui parlo. Aquesta doble moral, per mi es imperdonable, el periodista al cap i a la fi es representa a ell mateix, els polítics ens representen/representeu a tots els que els en votat, no ho oblidis.
14 comentaris:
Realment va ser un comentari
vergonyós...
Un urra pel Juan i la seva resposta.
És que si el CN ha de ser això, jo proposo que es redueixi, no a 170 persones, sinó als 30 que formen la secretaria, i la resta ens veiem cada 4 anys en assemblea. Així perdem menys temps.
No se ven bé de que parleu, però seria molt constructiu que ho expliquessis una mica millor, així tots ens fariem una mica a la idea, í si pinta com pinta, diria molt de tu.
No vull seguir fent més sang del tema, però em sembla que està prou clar.
He decidit eliminar el comentari que havia fet i escriure el meu propi post: http://jordigarriga.blogspot.com/2008/09/nou-curs-ms-iniciativa.html
Salut!
Això sí que és autolimitar-se la llibertat d'expressió! :p
Els amics del periodico ens han fet noticia...
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543553&idseccio_PK=1008
Quan encetarem el debat sobre la legitimitat dels mitjans en fer notícia dels comentaris als blogs...
És un debat a obrir.
En aquest cas tracta la notícia com si fóssim part d'una espècie de sector crític, de forma gens fonamentada. A més es refereix al teu comentari com si parlessis del Joan Herrera quan tu parlaves del Juan Rodríguez, no?
Però el cas del Marc Andreu, el periodista que escriu la notícia (i a qui saludo si està llegint això) és per a mi més decebedor perquè és ex company de Joves. Li suposava més criteri. No em sembla normal fer a partir del meu post i les vostres respostes la primera notícia de la secció política de El Periódico. En fi, ja s'ho faran.
BÉ, JO HE DIT LA MEVA AL MEU BLOG SOTA EL TÍTOL DE "ICV I LA SÍNDROME BARTLEBY", ESPERO QUE SIGUI INTERESSANT, LA COSA ÉS PER DIR: "PUES ESO"
Amics i amigues,
D'entrada dir que per a una força com ICV sense cap mitjà darrera que li faci la claca, és especialment rellevant tenir espais de difusió de les idees pròpies com són els blocs, que tenen la gràcia de ser gratuïts. La manca d'estructura i el fet dels que qui escrivim no som professionals, ni tenim els mitjans ni l'organització i coordinació dels missatges que si tenen els comunicadors convencionals, fa que de tant en tant siguin inevitables malentesos com el del Periódico d'aquest diumenge, o el recent cas de Lluis Suñé amb els nens d'Extremadura, o la intencionada i teledirigida mala interpretació de les paraules del Raül dient que ICV no havia de ser el para llamps del PSC (sàvies paraules, per cert). Crec que són uns costos que hauríem d'assumir sense tanta magnificació.
Feta la prèvia, jo crec que els periodistes tenen dret a reproduir qualsevol qüestió que es pugui llegir en un blog, donat que són públics i a més normalment els que tenim blog ens agrada que ens llegeixi el màxim de gent possible. Si algú no vol que es reprodueixi el contingut, que ho indiqui clarament o que es faci un blog només per convidats. Però crec que el que no pot fer un periodista, sigui la seva font un bloc, siguin unes declaracions, sigui una filtració o sigui una conversa informal, explicar mitges veritats, generalitzacions esbiaixades, ni pot descontextualitzar informacions o associar idees, persones, corrents i moviments que no tenen res a veure entre si. Per possar un exemple ben clar, el que no pot fer un periodista és llegir “Juan” i per vestir una mica la notícia parlar d'en Joan Herrera, quan ens referim a Juan Rodríguez (president de l'agrupació local de Cerdanyola).
En definitiva, jo crec que el problema no està en els blocs, ni en la responsabilitat de qui hi escriu. El problema està el la qualitat dels informadors i comunicadors del nostre país, capaços de crear imaginativament tot allò que sigui necessari per les necessitats del guió. I el guió sembla que diu que a ICV ha de haver merder i sang si o si, independentment de les voluntats i desitjos reals dels i les militants i de tots aquells delegats i delegades de la propera Assemblea Nacional.
D'acord amb el que comenta el Jesús.
Quan obrim un bloc i pengem posts ho estem fent públic. Per tant, hem de ser conscients dels avantatges (donar a conèixer la teva opinió sobre determinades coses) i els riscos (que algú es faci ressò del que escrius i et pugui perjudicar).
Ara bé, el que no pot fer un periodista o, millor dit, un bon periodista és manipular el que us diu en un bloc. I això és el que ha fet el Marc Andreu, manipular i tergiversar el que vaig escriure en aquest bloc per a fer-ne una notícia tendenciosa.
El Marc Andreu en la seva notícia vincula el meu post al procés assembleari d'ICV (que jo ni menciono), insinua una espècie de sector crític i ho vincula de forma indirecta però maliciosa al Joan Herrera (quan el comentari del Ramon anava pel Juan Rodríguez). Això un bon periodista no ho pot fer. Però no és la primera vegada que ho fa. Ja ha publicat altres notícies pregonant un suposat enfrontament generacional dintre d'ICV. Fixeu-vos, a més, que dels noms que surten en aquesta notícia dues persones (en Jordi Garriga i jo mateix) es pot dir que som de la generació política del Joan Herrera i l'altre (el Ramon) és mebre de Joves d'Esquerra Verda, per tant, novament l'enfrontament generacional.
Ara, el que he après amb tot això és que durant tot aquest procés pre-assembleari s'haurà d'anar amb molt de compte amb el que s'escriu, i és que de voltors el periodisme n'és ple.
Home, creu que entre els comentaris al teu blog i el "nou corrent crític" es normal que algú faci paral.lelismes, no?
Però totalment d'acord amb vosaltres dient que el periodisme d'ara deixa molt que desitjar, però no només el noi aquest.
Aquesta vegada estic d'acord amb tu, actualment hi ha molts voltors al mon del periodisme, voltors de tots colors, ara be, crec que es reflex de la societat en que vivim i dels polítics que tenim.
Trobo genial que critiqueu a qui te aquesta forma d'actuar, el que no entenc es que “tanqueu files” quant un dels vostres te una actuació similar, saps de qui parlo.
Aquesta doble moral, per mi es imperdonable, el periodista al cap i a la fi es representa a ell mateix, els polítics ens representen/representeu a tots els que els en votat, no ho oblidis.
Publica un comentari a l'entrada