dimecres, 4 de març del 2009

Fàstic

Fàstic és el que sento. Fàstic. Potser és que no estic acostumat a segons quins mètodes. Són uns mètodes que, crec, aquí, a Cerdanyola, no haviem vist fins ara. Mètodes portats de Madrid. I de Cornellà. Ara a Cerdanyola.

El pitjor és que sembla que estem només al principi. El repugnant és que qui ho fa és qui més hauria de callar.