dilluns, 2 de març del 2009

Euskadi i Galícia

Negre també ha estat el diumenge polític.

Tema Galícia. Potser era previsible i els quatre anys de govern entre el PSG i el BNG no han estat més que un parèntesi polític dintre de la Galícia tradicionalment conservadora. Només constatar la duresa de la campanya, amb recurs al que fes falta per tal de guanyar vots, bàsicament per part del PP. El clima de la campanya m'ha recordat molt al clima de crispació política que el PP i el PSOE van provocar a mitjans dels anys 90. Esperem que no creïn escola.

Tema Euskadi. Aquí la cosa està més complicada. Encara que no ho sembli llegint, veient i escoltant els mitjans, el PNB no només ha guanyat les eleccions, sinó que ha augmentat el nombre d'escons. El PSE (que per sort ja no és el PSE de Nicolás Redondo) ha pujat notablement, igual que Aralar. La resta de forces polítiques han patit davallades importants: PP, EA i EBB. La sorpresa és UPD que aconsegueix un diputat que, lamentablement, pot ser decisiu. I després hi ha el vot nul, que ha sobrepassat tant a Aralar com a EA, EBB i UPD. És a dir que queda demostrat que una part important de la societat basca no es veu representada per aquest Parlament. Gairebé un 10% de la societat basca ha quedat exclosa del joc electoral.

Un panorama complicat, i de futur incert. Deia ahir el sociòleg Javier Elzo que aquest panorama, que aquest repartiment d'escons no reflecteix la realitat de la societat d'Euskadi. Problema greu, molt greu. Perquè si un un Parlament no reflecteix la realitat social del seu país, quina legitimitat té?

Les primeres declaracions d'ahir al vespre indiquen que tant Juan José Ibarretxe com Patxi López volen presentar la seva candidatura a Lehendakari. Quins suports tindran cadascun d'ells? El tripartit no suma, per tant Ibarretxe té un clar problema aquí. Tampoc suma un pacte d'esquerres amb PSE, EBB i Aralar.

Què suma? PSE, PP i UPD. Suma. Però divideix. Divideix la societat basca profundament. Més del que ja ho està.

Què més suma? PNB i PSE. Però hi sobra un gall en el galliner. Qui seria el sacrificat? Ibarretxe que ha millorat els resultats de les eleccions de 2005? Patxi López que emergeix, en teoria, com a líder de futur del PSE i diferenciat de l'estil Redondo?

En definitiva, sumes que només són sumes aritmètiques, però que no són sumes polítiques ni socials. Més aviat són divisions.

La meva opció en aquests moments seria la d'un pacte que optés realment per unir i tirar endavant la complexa situació política i social basca. Un pacte complicat i improbable, sí, però més representatiu de l'Euskadi actual. Un pacte amb PNB, PSE, Aralar, EA i EBB. I amb el Lehendakari que sigui. Si cal compartint la lehendakaritza.

I després hi ha la situació d'EBB. Uns resultats que des de les poscions d'ICV, EUiA i IU hem de valorar en la seva justa mesura. El retrocés és greu, i no són les primeres eleccions que marquen la tendència a la baixa. En el cas d'EBB s'hi uneixen molts factors, un d'ells és l'existència d'un espai polític com el d'Aralar. Potser el futur d'EBB passa per estrènyer les relacions amb Aralar.

Tot plegat és complicat. Massa complicat. Esperem que tothom estigui a l'alçada, tot i que no sóc optimista.

(Per cert, ja podeu votar a l'enquesta que he penjat sobre els pactes que farà, o no, el PSE)

2 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

Avui li comentava al meu company de pis que si fos un polític gallec, després de veure els resultats electorals, em veuria moralment obligat a robar diners de l'administració, a endollar a tort i dret als meus amics i coneguts a treballar a la diputació i a evadir el màxims d'impostos possibles.

És el que la gent ha votat i la voluntat popular s'ha de respectar.

Te de llimona ha dit...

Bé, sembla que la cosa a Euskadi es decanta més cap a un govern de coalició PSE-PP. Pot ser més esquizofrènic?