Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talante. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talante. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de gener del 2008

Quan només hi ha "talante"...


Fa quatre anys ZP es presentava a les eleccions amb un missatge engrescador: després de l'etapa de despotisme de José María Aznar, ZP proposava un nou camí. Un camí que tenia com a fil conductor propostes i promeses atractives i agosarades i un nou tarannà polític i personal, el famós talante, que suposava un trencament amb el caràcter agre i prepotent de l'etapa aznariana.

Quatre anys després el panorama és ben diferent. Després d'uns inicis esperançadors, la cosa ha variat bastant, i sembla que l'únic que queda és el "talante". No vull fer aquí un post de balanç sobre els quatre anys de govern ZP (crec que el post "M'ha agradat, no m'ha agradat" del bloc del Jesús Hernández és prou il·lustratiu), però sí que crec que és necessari que no passi per alt que les moltes promeses trencades per ZP i el seu govern fan que la política vagin perdent crèdit.

El famós "Pasqual! Apoyaré la reforma del Estatut de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya", promesa trencada que tant bé va definir Alfonso Guerra quan va dir, entre riures i aplaudiments de la gent del PSOE, "nos hemos cepillado el Estatut de Catalunya", és un exemple ben clar del que ha estat aquesta legislatura.

Ahir mateix, una nova promesa trencada (i van...): el traspàs del sistema de rodalies a la Generalitat de Catalunya. No fa massa mesos ZP assegurava que la transferència de rodalies estaria feta abans de 2008. Promesa trencada. La burla d'ahir del Govern central cap al govern de la Generalitat va ser tal que fins i tot en Joaquim Nadal i el propi Montilla han expressat la seva indignació.

Tot això denota el pes específic que està perdent Catalunya en la política estatal (sort que ZP era dels que entenia la plurinacionalitat de l'Estat...) i el paper de comparsa del PSC dintre del PSOE. El que és més dramàtic és que encara queden dos mesos per a les eleccions (en dos mesos es poden trencar moltes promeses més) i que res fa pensar que després de les eleccions del 9 de març les coses vagin millor. Guanyi qui guanyi.

El que va colar fa quatre anys, ara no cola. Només amb "talante", només amb l'actitud de Bambi, no es pot presidir un govern. I, a hores d'ara, la quantitat i la magnitud de les promeses trencades fan que ZP hagi perdut bona part del crèdit que tenia.