PSC, CiU i PP de Cerdanyola han donat suport aquesta setmana a la proposta de donar a una part de la plaça de l'Església el nom de Joan Pau II.
Ernesto Cardenal i Joan Pau II:
Ernesto Cardenal és un sacerdot nicaragüenc. És un dels exponents màxims de la teologia de l'alliberament. Al marge de la seva activitat religiosa, és un reconegut poeta. És un dels intel·ectuals més respectats de l'Amèrica Llatina.
Amb el triomf de la Revolució Sandinista l'estiu de 1979, va ser nomenat Ministre de Cultura. I des d'aquesta responsabilitat va dirigir una de les experiències més satisfactòries de la seva vida: el que es va conèixer com a Cruzada Nacional de Alfabetización. La filosofia que hi havia darrera aquest programa era que l'emancipació social no era possible sense un poble alfabetitzat. Nicaragua tenia llavors un índex superior al 50% d'analfabetisme. La Cruzada va reduir aquest índex a menys del 13%.
Durant el seu mandat com a Ministre, el llavors papa de Roma, Joan Pau II, va visitar oficialment Nicaragua. Cardenal va suggerir al seu govern que era millor que ell no assistís a la rebuda oficial al Pontífex, ja que era conegut per tothom que des del Vaticà es veia amb mal ulls la tasca dels representants de la Teologia de l'Alliberament. El govern sandinista, però, no va acceptar el suggeriment de Cardenal i aquest va assistir a la rebuda que es va fer al Papa a l'aeroport de Managua. Cardenal, en una imatge que va donar la volat al món, quan el Papa va ser davant seu, es va agenollar als seus peus i, malgrat aquest gest, el Papa no va dubtar en esbroncar-lo públicament retreient-li que un sacerdot formés part d'un govern com el sandinista.
Al Papa li importava poc, o gens, que Nicaragua, gràcies en part a la tasca de Cardenal, hagués deixat de ser un poble analfabet per ser un poble culturalitzat. Ben poc li importaven les enormes possibilitats per al progrés individual i col·lectiu que aquesta croada implicaven. Res de tot això l'importava. Les seves prioritats eren unes altres.
Anys després Cardenal, mantenint la seva fe i la seva profunda creença cristiana, assegurava que Joan Pau II va fer endarrerir diversos segles a l'Església Catòlica. Per a Cardenal l'Església Catòlica que va representar Joan Pau II "està amb l'oligarquia, mentre els seglars treballen amb els pobres. És obvi que hi ha dues esglésies: una és la que està amb els explotats. L'altra prefereix els explotadors. Però només una segueix la paraula de Crist: la que està amb els pobres".
Joan Pau II, l'avortament, l'homosexualitat i la SIDA:
Aquí seré esquemàtic o, més aviat, literal. Reproduiré frases del mateix Papa.
Sobre l'avortament: "el crim de l'avortament, la vergonya de la humanitat, condemna els nens concebuts a la més injusta de les execucions".
Sobre l'homosexualitat: "el que no és moralment admissible és l'aprovació jurídica de la pràctica homosexual. Ésser comprensius respecte a qui peca, a qui no és capaç d'alliberar-se d'aquesta tendència, no equival a disminuir les exigències de la norma moral".
Sobre la SIDA: "Cercar la solució del contagi promovent l'ús de preservatius, significa prendre un rumbque no només no és molt eficaç des del punt de vista tècnic, sinó també, i per sobre de tot, és inacceptable des del punt de vista moral. L'única manera efectiva de prevenció és en un 95% dels casos, abstenir-se de la pràctica sexual fora del matrimoni i del consum de drogues".
Joan Pau II i Cerdanyola:
Com deia al principi, tots els partits de l'Ajuntament de Cerdanyola, amb l'excepció d'ICV-EUiA, han aprovat donar suport a la iniciativa de donar a una part de la plaça de l'Abat Oliba el nom de Joan Pau II. Ho puc entendre del PP i de CiU. No ho puc entendre del PSC a no ser que estigui fent càlculs de cara a les eleccions del 22 de maig. Ells sabran.
Personalment sóc de l'opinió que Joan Pau II no mereix aquest honor. I, per a què no se m'acusi de res, fixeu-vos que he volgut començar amb la duríssima i raonada crítica que sectors de dins de l'església catòlica mateixa fan del que va suposar aquest personatge. Òbviament, he volgut continuar amb qüestions de debat social i polític (avortament, homosexualitat i SIDA) que estan sobre la taula, que des de postures progressistes ja en ple segle XXI, tenen poca discussió i que demostren, al meu entendre, que aquest personatge no mereix un homenatge similar. Podria haver entrat, també, en el fet que en un moment en què reivindiquem, en general, un aprofundiment democràtic tindria certa gràcia dedicar-li una plaça al cap d'Estat d'un Estat no democràtic i que té en la discriminació, per exemple, per raó de gènere un dels seus símbols d'identitat.
Espero que la proposta no arribi a bon port. Espero que la comissió de nomenclàtor a qui han passat la patata calenta no accepti la proposta. Espero que les veus crítiques amb aquesta proposta es facin sentir. Tant les que vénen de fora dels partits polítics o dels partits que no comparteixen la iniciativa, com les que vénen de dintre dels propis partits que sí que hi han donat suport. Perquè aquestes veus crítiques existeixen.
Com em deia en Jordi Garsaball, posats a triar noms de religiosos, posem-hi els de monsenyor Óscar Romero o Ignacio Ellacuría. Jo hi afegiria el del mateix Ernesto Cardenal. Però em sembla que aquests tres noms farien venir nàusees als actuals inquilins de l'Església de Sant Martí de Cerdanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada