Amb 100 dies n'hi ha hagut prou per veure què és un govern de dretes. Simplificant: és aquell govern que, en moments difícils, el que fa és retallar la inversió en polítiques socials. Exemples: reducció de professorat, tancament de plantes d'hospitals, reducció de llits d'hospital, aturada d'obres en escoles, etc. Aquí teniu un mapa que, lamentablement, segurament anirà creixent en els propers mesos, en el qual hi podreu veure les retallades.
El problema que s'afegeix a les retallades és que aquestes no han vingut soles. A la retallada en educació, el govern de CiU augmenta la dotació a l'escola concertada, entre elles escoles de l'Opus Dei que segreguen els alumnes. A la retallada en inversió sanitària, el Conseller de Sanitat hi afegeix la recomanació de fer-se d'una mútua privada. I tot això acompayat, entre d'altres coses, de l'eliminació de l'impost que afavoreix més la redistribució de la riquesa: l'impost de successions.
És una clara política destinada a la reducció fins al mínim del sector públic, afavorint clarament els interessos del sector privat i, òbviament, pràcticament acabant amb les polítiques que caracteritzen un estat del benestar.
Aquests són els primers 100 dies de govern de CiU. 100 dies de retallades, i els que queden.
Lamentablement, com ja he comentat en altres posts, aquestes polítiques han anat acompanyades d'unes estratègies comunicatives que han situat a la societat en una espècie de narcolèpsia col·lectiva que ens situa en uns nivells de manca de crítica francament preocupants.
Potser que acabem amb aquesta narcolèpsia. Potser que ens movem. Potser que siguem capaços, en general, de veure quines movilitzacions són importants i quines no ho són tant. Sé que em guanyaré algunes enemistats amb això, però em sentiria més orgullós del meu país si la gent, en un moment com aquest, es movilitzés contra aquestes retallades més que no pas per les consultes populars que es faran properament. M'agradaria que totes les estrelles mediàtiques que es mullen en determinades campanyes, ho fessin també per garantir l'estat del benestar. Sé que, tal i com està la cosa, demano massa.
En tot cas, insisteixo, movem-nos. Diverses organitzacions socials i sindicals estan preparant una movilització pel dia 14 d'abril. Per internet s'estan convocant concentracions per cada dimecres a les 19h. a la Plaça del Pi de Barcelona, i cassolades, també els dimecres, a les 20:30h. als diversos indrets de Catalunya. Donem-hi suport per dir no a les retallades!
1 comentari:
És realment sensat i necessari el que demanes. Que ens movem per alguna cosa en les que ens hi va la pell, per molt que els mitjans la venguin com a única sortida. Hem de moure'ns per dir que no, que no ens colen gat per llebre (com deia un anunci de la Generalitat fa un temps)...100 dies d'horror a una velocitat de vertigen.
Publica un comentari a l'entrada