Violència masclista

La gent que em té agregat al facebook, ja sap el que em va passar fa un parell de nits. Per a qui no ho sàpiga, reprodueixo el que vaig escriure allà:

A la 1h. de la nit truquen a la meva porta, amb cops forts. Jo callat com un cagadet. Tornen a picar. Glups. I em diuen des de fora que obri. Jo m'aixeco i pregunto qui és. Policia, em diu. Oh, my God! Vaig cap a la porta i obro. Dos polis que es queden estranyats quan em veuen. Em pregunten si és el pis tal del carrer qual. Sí. Em pregunten si visc sol. Sí. Em pregunten si no visc amb cap noia. No. Em pregunten quan temps fa que visc allà. Des de l'abril. Em pregunten si abans de viure-hi jo, hi vivia una dona. Crec que sí, crec que hi vivia una noia.

Doncs t'informem que ens ha trucat un home dient que anava a matar a la seva dona, que li faria quatre punyalades, i que la seva dona viu a aquesta adreça. I hem vingut a avisar.

Quan vas entrar al pis vas canviar el pany? No. Doncs vigila i estigues atent aquesta nit perquè pot venir el tio aquest. Per qualsevol cosa, truca al 112. Al 112? Sí. D'acord.

M'he passat la nit sentint sorolls. Però el psicòpata no ha vingut. De moment.

La darrera nit tampoc ha vingut.

Però el que volia comentar aquí, són un parell de pensaments que m'han vingut aquests dies arran del que va passar.

El primer és el de l'autèntica transversalitat, per a dir-ho d'alguna manera, de la violència de gènere, o de la violència masclista. Em suggeria la Maria, que el que m'havia passat podia ser l'argument d'una campanya contra aquest tipus de violència. Amb un eslògan tipus "la violència masclista també et pot afectar a tu", encara que no hi tinguis res a veure. Com a mínim directament. I és que una possible confusió d'adreça o un simple canvi d'adreça (que suposo que és el que ha passat), pot fer variar totalment les coses i convertir-te a tu, també, en víctima.

I el segon, i sens dubte més important, és que no em puc ni imaginar el terror que han de sentir les dones que sí estan realment amenaçades, que cada nit tremolen quan senten sorolls estranys a prop de casa seva, que cada dia s'atemoreixen quan veuen ombres que les persegueixen pels carrers o que cada dia, en arribar a casa, saben que poden ser víctima de la violència masclista.