Pinten bastos: Hegemonia mediàtica i política de la dreta

Si hi ha alguna cosa pitjor que l'hegemonia política de la dreta, és l'hegemonia mediàtica de la dreta. D'exemples en tenim, per desgràcia, cada dia.

El vam tenir durant la vaga general del 29-S, moment en el qual l'hegemonia mediàtica de la dreta (i d'alguna suposada esquerra) va fer creure que l'enemic no era la crisi econòmica sinó els sindicats.

El tenim en el debat sobre la suposadament degradada i incívica deriva de Barcelona. La dreta mediàtica i política ha col·locat en aquests paràmetres, inexistents i irreals, el debat sobre Barcelona (he viscut tres anys i mig al barri de Baró de Viver, i porto els darrers tres anys i mig a Ciutat Vella, per tant, sé del que parlo). Lakoff diria que la dreta ha manejat els marcs comunicatius com ha volgut, i l'esquerra majoritària com (gairebé) sempre s'ho ha mirat sense reaccionar. O fins i tot fent-li el joc al discurs dels altres. I sóc de l'opinió que si algú que es diu d'esquerres fa seu el discurs de la dreta, una de dues: o és de dretes i es disfressa amb un fals progressisme, o fa gala d'un tacticisme electoralista poc digne de ser d'esquerres. Però això és un altre debat. O no.

I el tenim aquests dies amb el debat sobre el desallotjament del cinema Balañá que es va fer per part dels Mossos d'Esquadra dissabte passat. És alarmant la política mediàtica de no qüestionament d'absolutament res, de no contrastar cap tipus d'informació. De manipular. De Manipular, amb majúscules. Vull dir, que esperava que algú, en els mitjans de comunicació es pugués arribar a qüestionar, ni que fos un moment, per exemple, què és pitjor per a la societat: que un edifici sencer de la Via Laietana porti 10 anys sense ser usat i amb un cartell en el qual s'hi pot llegir "Pròxima reforma", o que 300 o 400 persones ocupin durant unes hores aquest espai indecentment abandonat. Lamentablement, només he sentit una veu discordant: la de l'Andreu Mayayo. Això sí, a les 23h. de la nit, a BTV i, òbviament, al mig d'una colla de tertulians defensors de l'ordre i l'autoritat que, sembla, s'ha establert al nostre país en els darrers mesos. No sóc tant ingenu per a pensar, d'altra banda, que algú de l'hegemonia mediàtica s'arribés a preguntar qui era la gent que estava dintre del cinema, què reivindicava i com actuava. No. Tots anti-sistema. Tots violents.

Per cert, tampoc estaria de més que algú analitzés els termes que es fan servir en política i en comunicació. Ho dic perquè ningú qüestiona que en Felip Puig, flamant mà dura del govern dels millors, faci servir la paraula "tolerància 0" (contra els okupes, no contra Millets, Alavedres, Prenafetes i altres espècies similars). Anem al diccionari i busquem el significat de "tolerar":

Suportar en els altres quelcom que hom desaprova, usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho.

I em pregunto jo, qui és el Conseller d'Interior, o qualsevol altra persona, per a tolerar o no tolerar? Per a aprovar o no desaprovar? Per a ser indulgent o no? Quina autoritat moral té que el fa ser superior a la resta de mortals?

En fi. Pinten bastos. I el pitjor és que molts s'ho miren sense moure's. O movent-se cap a la dreta. I així els va. Així ens va.