divendres, 7 de gener del 2011

Estem per ruptures?


No sé què és el que s'està coent a l'interior de tot això. Només m'informo pels diaris que (cada cop menys) llegeixo i per internet. Parlo d'això o d'això, per exemple.

I llegit això, i reiterant que no conec el fons del que es planteja, l'únic que em surt és preguntar-me si, precisament ara, estem per ruptures que després puguem lamentar. Ja n'hem tingut unes quantes com per a topar, de nou, amb la mateixa pedra.

7 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

Suposo que en part dins la coalició no tot està tan malament com semblaria llegint les notícies que enllaces. I, en part, hi ha coses que no s'entenen...

Roger M. Puig ha dit...

Sí, sí. Per això insisteixo en què no sé exactament què és el que s'està coent en realitat.

Anònim ha dit...

Sense cap mena de dubte seria un desastre absolut que es separéssim! Quan ho van fer ICV va obtenir 3 diputats i EUIA 0!
I encara seria més trist que es fes per una plaça al senat! Ara hi ha una gran oportunitat per créixer aprofitant la debacle del PSC

Xavi Cabrera ha dit...

Una cosa es crear espais i dinàmiques pròpies que puguin animar a persones a les que l'esquerra roja "tradicional" no es capaç de fer-ho, (si s'aconsegueix i no surt un mendiluce2, benvingut sigui...), i una altre és entrar en competència electoral per una part de l'electorat que malauradament és (som) minoritaris.

Projectes per complementar, o marques polítiques per fragmentar?

Pel que llegeixo, em temo que va més per la segona opció. Esperem que no...

anarresti ha dit...

Tant de bo que l'espai politic de l'esquerra fos prou ampli com perque verds i comunistes es pugueren presentar per separat, obtenir representants tant uns com altres i despres (hipoteticament) sumar en coalicions postelecotrals. Lamentablement, pero, aixo no es alemania. Per tant, Roger, compartim preocupacio

Unknown ha dit...

pel que fa ala primera notícia penso que defensar el nostre posicionament no te perquè portar a trencar res, cadascú juga les seves cartes aquí, però està clar que condicionats pels resultats, tal i com diu l'acord amb EUiA, hem de estructurar la nova representació institucional i vista la realitat és evident que el senador que ha d'anomenar el parlament ha de ser d'ICV. Pel que fa al segon cas, penso que es tracta d'un desenvolupament natural de la política espanyola on, com a Catalunya, neix un nou espai de l'esquerra verda transformadora que no veig per quin motiu no pot anar amb IU, com aquí anem amb EUiA, ara be : també penso que no en podem fer una condició inamovible el fer que es pugui anar amb coalició amb IU, crec que és més important dotar-nos d'un referent d'esuqerra verda estatal perquè enfortirà el nostre projecte encara més.

Roger M. Puig ha dit...

D'acord amb gairebé tot el que dieu.
Jo insisteixo en la meva preocupació tot i saber que no tinc tota la informació, i tot i saber que el que diuen els mitjans sempre serà més exagerat que la pròpia relaitat.
Fer passes en fals que puguin comprometre el capital que formem ICV i EUiA junts, seria fatal. I més encara quan, com dieu, estem en un moment en què el PSC i el PSOE estan fent polítiques clarament de dretes i, per tant, l'espai de l'esquerra s'eixampla.
I, com em deia el José Luis Carol a través del Facebook, espero que tothom tingui mesurats els moviments i fins a on es pot arribar. I que tothom tingui clar que ara per ara resulta més fonamental no haver de competir electoralment a Catalunya que tenir o no un referent estatal.