En els darrers mesos he intentat ser prudent i no escriure massa cosa sobre la crisi política que s'està vivint a Cerdanyola. Ara que sembla que la finalització (o no) d'aquesta crisi ja té data, potser ha arribat el moment de dir alguna cosa.
Com que hi ha moltes coses que es poden dir, segurament ho aniré fent per parts. I avui començo pel detonant d'aquest conflicte: la destitució de la Primera Tinent d'Alcalde, el 28 de setembre.
Vist com han anat les coses, i sabent que el proper 16 de desembre es presenta una moció de censura que farà que PSC i CiU formin un nou govern, sembla normal i legítim preguntar-se si la destitució de la Consol Pla va ser un error polític.
Cadascú tindrà la seva opinió. Jo en tinc la meva. I no en tinc cap dubte: no va ser un error. Quan es va prendre la decisió, la majoria de nosaltres erem conscients que això ens portaria a perdre l'alcaldia i a quedar fora del govern. Per dos motius: primer, perquè no crec que ningú pogués pensar seriosament que CiU continuaria al govern després que haguéssim destituït la seva portaveu. I, segon, perquè sabíem perfectament que el PSC, per molt que ha anat amb la cantarella del govern d'esquerres, no voldria pactar amb nosaltres de cap de les maneres. De cap de les maneres, tampoc. N'hi havia una: que nosaltres ens "desfessim" del Toni Morral. Però nosaltres vam presentar un cap de llista per a què ens representés durant quatre anys, no per a què marxés a mitja legislatura.
Sabíem, doncs, les conseqüències que portava aquesta decisió. I, en canvi, va haver-hi unanimitat tant en el grup municipal, com en la coalició ICV-EUiA. I és que la destitució de la Consol va ser el detonant, però el conflicte latent hi era des de feia temps. I ho dic sense embuts: motius per cessar la Consol n'hi ha hagut de sobres en l'últim any i mig. I així no es podia governar.
Estàvem, i estem convençuts que la decisió de destituir la Consol Pla era necessària. Ara ens toca gestionar les conseqüències de la decisió: estar a l'oposició després de sis anys de liderar el govern de la ciutat. I ho farem sense cap problema.
5 comentaris:
Si em vull creure el que dius, i no tinc per que pensar el contrari, també tinc que creure que pactar amb la Consol i el que representaba va ser un error, ja que o l'expulsió del govern va ser un error, o el pacte va ser un error, el que no seria creïble és que cap de les dues decisions fos un error. En aquest punt pot ser caldria fer una mica d'analisi critic d'unes decisions que el temps ha demostrat que han estat un error, i aquest (el temps) no pren partit.
No em sembla madur pensar que sempre es te la raó o que la culpa sempre la tenen els altres, cal una miqueta d'autocrítica.
Hola Xavier,
No he dit en cap moment que sempre tingui, o tinguem, la raó. De fet el que jo faig és exposar la meva opinió, sabent que és només la meva i que hi ha d'altres opinions tant vàlides com la meva.
Sobre el pacte amb el CiU tinc pensat escriure un post quan passin aquests dies, explicant per què crec que no ha funcionat. I sóc dels que crec que si un acord entre dos no funciona sol ser perquè hi ha hagut equivocacions de les dues bandes.
Porto molt temps desconnectat (voluntariament)de la política, però he seguit tant aquest blog, com la política local gairebé a diari. No m'he manifestat, però després de les últimes setmanes i aquest matí al llegir una carta al Cerdanyola.info del lider de JSC, ja no m'he pogut aguantar més i escric...
Aquest individu ha estat més de 6 anys "vomitant" mentides, calumnies, dia darrera dia (per cert Santa paciència la teva per no enviar-lo a pastar fang)...
Ara que ja han aconseguit, per la via que ells només saben, el que volien, us dono tot el meu suport per seguir endavant!
Per cert, i si cal enviar-lo a pastar fang, se l'envia...sincerament s'ho mereixen!
(si consideres que el meu escrit pot ser ofensiu, trobaré normal que l'eliminis, però hi ha coses que em superen, i de tant en tant va bé treure els mals rotllos...)
Salut!
Hola Albert,
Bonica forma d’acceptar la discrepància la teva. El Roger i jo hem discutit molt durant aquests anys i espero que encara ens quedin molts més anys per discutir; i també desitjo de tot cor que arribi el dia que puguem treballar plegats per la nostra ciutat. Ja ho veurem. Mai ens hem enviat a pastar fang ni res que se li pugui semblar. És més, gràcies a les nostres discussions hem pres alguna cervesa plegats i segur que alguna més prendrem. Són moltes les diferències avui en dia, però per damunt de tot està el respecte que tu (sense coneixem ni jo a tu) no has tingut amb mi. Sort!
Benvolgut Javi,
Estava dubtant en demanar-te disculpes o no, per si et vas sentir ofès per l’expressió “enviar a pastar fang”, però no ho faré...em sap greu. El cap em diu que ho hauria de fer, però el cor, no. Em venen a la memòria tots els escrits durant aquests 6 anys que has fet al blog, totes les cartes al “Tot Cerdanyola”, “Cerdanyola al dia”, com has tractat als amics i votants d’ICV-EUiA ,etc, etc, etc... ho sento però crec que no t’ho mereixes.
En una cosa t’he de donar la raó: que discutiu tot cordialment prenent cervesa, dialogant i amb respecte diu molt del vostre tarannà i bona “forma d’acceptar la discrepància”, sincerament us he de felicitar. A mi, amb els anys (tot i que no sóc molt més gran que tu) aquesta virtut, m’ha anat desapareixen veien segons quines injustícies, que hi farem!
Dit això, un parell de puntualitzacions.
Has d’assumir que encara que la gent no et conegui personalment, la teva condició a les JSC sumat a totes les expressions mediatiques que realitzes amb periodicitat als mitjans, et fan un “personatge” públic. I sobre aquestes opinions els ciutadans ens fem una idea del teu ideari i forma de fer. Per tant, podem afirmar que et conec per les teves manifestacions.
En segon lloc, fas al•lusió a la meva manca de respecte i tolerància a la discrepància. Ja t’he dit que en aquest sentit pot ser que tinguis raó, però a les hemeroteques dels mitjans de Cerdanyola, quedarà registrat pels segles dels segles, amb fotos i vídeos, la teva forma d’acceptar la discrepància amb el numeret de les pancartes i demés... a la porta de l’Ajuntament el dia que l’Antoni Morral va ser alcalde per 2a vegada. BONICA FORMA D’ACCEPTAR LA DEMOCRÀCIA, LA TEVA.
En fi, per la meva part, em despenjo del blog, només una última cosa: com que veig que hi poses molta passió i ganes en això de la política, et recomanaria (tu que encara ets jove i pots corregir coses) que si t’has de reflectir en algun dels teus, posis totes les mirades en gent com el Conseller Castells per posar un exemple, i abandona l’estil Zaragoza o Bustos. Si així ho fas, crec que Cerdanyola t’ho agrairà... i jo també.
Que tinguis molta sort.
Publica un comentari a l'entrada