Aquests dies estem veient com els periodistes de TV3 expressen la seva queixa pels blocs electorals que els obliguen a informar de la campanya amb un temps cronometrat per a cada partit en funció de la seva representativitat, i no pas a partir de criteris periodístics.
A priori la queixa em sembla raonable. Crec que tota informació que transmetin els informatius ha de resopndre a valroacions que facin els professionals de la informació a partir de criteris periodístics.
Ara bé, si mirem el que passa en mitjans que no estan subjectes a aquesta obligació, podem observar que la qüestió potser no és tant clara. Sense anar més lluny, qui avui hagi llegit La Vanguardia, veurà a la pàgina 18 com el PP fa campanya a Esplugues de Llobregat (amb foto de Vidal - Quadras, Rajoy i Sánchez - Camacho fent botifarres a la graella), a la pàgina 20 com CiU fa campanya a Barcelona (amb foto de Ramon Tremosa tocant el piano) i a la pàgina 22 com el PSC fa campanya a Tarragona (amb foto de Corbacho, Badia i Montilla agafats de la mà).
I ICV-EUiA? I ERC? Doncs el criteri periodístic dels professionals de la informació de La Vanguardia ha decidit que el que ahir va fer ERC i el que ahir va fer ICV-EUiA no tenia interès informatiu.
I el cas de La Vanguardia d'avui no és un cas excepcional. Vist això, potser arribarem a la conclusió que els blocs electorals als informatius dels mitjans públics encara continuen sent necessaris.
2 comentaris:
Estic d'acord.
L'error en que es basa de la protesta professional dels periodistes de TV3 és que els "criteris professionals" per atorgar més o menys temps a cada opció política els marca la propietat del mitjà, no els periodistes que hi treballen.
Acostuma ha haver una relació bastant directa entre la distribució de temps/espai que els mitjans dediquen a cada opció política, la seva línia editorial i els interessos corporatius dels propietaris.
Publica un comentari a l'entrada