Granada, una ciutat especial

Fa tres dies que hem tornat de Granada i fa tres dies que la trobo a faltar. És cert que quan estàs de vacances pots arribar a mitificar, sense voler-ho, el lloc on estàs. Però Granada és una ciutat especial, una ciutat amb encant.



Caminar pels carrerons de l'Albaycin, per la meravella que són l'Alhambra i els jardins del Generalife, anar de tapeo pels molts bars de la ciutat, passejar pel parc Federico García Lorca i poder visitar la seva residència d'estiu, respirar la tranquil·litat de La Cartuja, viure un concert màgic de flamenc protagonitzat pel guitarra de l'Enrique Morente i una violinista japonesa, visitar un entorn desèrtic però fascinant camí de Guadix (si algun dia rodo un western ja conec un lloc tant vàlid com el Canyon del Colorado)...



...sopar a la fresca amb la Maria, l'Andrés, l'Aina, la Tània i el Lalo, fer les migdiades amb aire acondicionat de l'hotel, anar al cine per només 4€ (he anat quatre vegades al cinema i, ho reconec, dues per veure Kung Fu Panda...), provar l'ajoblanco fet per l'Aina i la carn a la brasa de l'Andrés, llegir pintades i més pintades revolucionàries i surrealistes...



En fi, és per a trobar-ho a faltar. Ara toca llegir i veure pel·lícules, passar per les festes de Gràcia, anar un parell de dies a Canet, algun dia a Camarasa i després... Després la rutina.